La Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport ha celebrat la Inauguració de Màsters universitaris i Doctorat 2017/2018. L'acte l'ha començat el vicedegà de la Facultat, Xavier Pujadas, qui ha donat la benvinguda a la cerimònia d'inici del curs i ha presentat els participants de la mesa presidencial: l'Olga Bruna, directora del Grau en Psicologia; David Bueno, científic, genetista i professor de la UB; Jordi Segura, professor de la facultat i coordinador dels programes de Doctorat; i Anna Vilaregut, coordinadora de Màsters universitaris.

Pujadas, després de donar la benvinguda als assistents, ha deixat clara la intenció de fer una inauguració amb "una reflexió crítica a partir d'algun ponent de gran magnitud" com el convidat David Bueno. Però abans ha posat èmfasi en els programes que ofereix la facultat en els estudis de postgrau: onze màsters (nou que són programes propis de la facultat i dos màsters interuniversitaris amb altres universitats catalanes) i tres programes de doctorat propis del departament de la casa, són fonamentals per al sistema universitari "pels treballs de recerca que realitzen els alumnes, perquè com més recerca fem, més justa i equitativa serà la societat", ha dit Pujades.

Tot seguit, el vicedegà de la Facultat ha cedit la paraula a Olga Bruna, quin ha presentat el convidat de la inauguració, David Bueno. La seva trajectòria està centrada en la neurociència i la genètica, és autor de diversos llibres de divulgació, professor de la UB i col·laborador de diferents diaris i ràdios, ha explicat la directora del Grau de Psicologia. Bruna ha exposat l'objectiu de l'acte: "posar el cervell sobre la taula; saber com funcionen les emocions", ja que això ens ajuda a comprendre millor què està passant a la nostra vida i sobretot, a nivell professional. Finalment, ha donat pas a la conferència, que ha impartit Bueno, titulada: "Què li agrada al cervell?".

Bueno ha iniciat el seu parlament explicant que moltes vegades el cervell va a la seva i té molta activitat que ens passa desapercebuda, la qual és la més important per aprendre coses. El que busca el cervell és "aprendre com són les altres persones i això ho fem des del naixement: 25 hores després de néixer ja busquem la mirada dels nostres cuidadors, perquè a través de la mirada transmetem els nostres estats emocionals i això ens permet viure", ha dit. En definitiva, el cervell busca que estan fent les altres persones, que ens estan dient i que volen.

A partir d'aquesta introducció en el tema, Bueno ha preguntat per a què ha de servir l'educació. Una pregunta, que segons ha dit, ens hem de replantejar, ja que "la resposta pot anar canviant perquè la percepció del món canvia". Aquesta resposta no la diu la pedagogia, les ciències de l'educació o la neurociència, sinó que "és un pacte social i a partir d'aquí establim la pràctica educativa", ha explicat. Una cosa és per a què serveix l'educació i una altra per a què creiem que serveix. Segons Bueno, ens ajuda a desenvolupar-nos on volem arribar i "el cervell s'adapta a qualsevol cosa, perquè és l'òrgan més plàstic del cos". Això implica aspectes professionals i estar integrat en una societat.

Un cop ha definit la pràctica educativa, Bueno ha aportat el punt de vista de la neurociència sobre com s'ha d'ensenyar. "El mestre és el pal de paller de l'aula, però també aprèn coses" i per això ha explicat que el cervell és l'òrgan biològic format per connexions neurals. Com més àmplia és la xarxa, millor recordem i amb més eficiència es pot utilitzar. La plasticitat neural suposa que "quan més zones connecta el cervell, més impulsos implica o més sentit dóna a l'aprenentatge, aleshores, les xarxes seran més amplies i l'alumne recordarà i aprendrà millor". Hi ha activitats que ajuden a fer connexions neurals com la música, l'esport o les arts plàstiques, però també, les emocions, que "són clau en l'aprenentatge i indispensables per sobreviure", ha afirmat. Per tant, qualsevol aprenentatge que es fa amb alguna emoció, el cervell el relaciona com a important.

En aquest punt, Bueno com a científic, però també com a professor, ha advertit als assistents que "no podem dir als nostres alumnes: això ho has fet malament". Hem de canviar la manera d'aprendre. Un element clau, segons el convidat, és la sorpresa, que "és una activació extra del cervell per estar atent al que està passant i una eina indispensable per a l'educador". El truc per activar l'atenció i la motivació en els estudiants és a través de la sorpresa. Una altra manera que ha explicat Bueno és amb "l'aprenentatge cooperatiu", estar amb les altres persones activa el cervell; aportar coses i aprofitar el que aporten els altres. És a dir, una estratègia que inclou el treball individual, però que compartit després amb els altres, queda més ben gravat en el cervell.

Per acabar, Bueno, ha aclarit que tot es redueix a les aptituds, al com motivar els alumnes. "Estant motivats, volent aprendre, sent creatius, arriscant-se, fent-ho malament i millorant", ha dit. Un fet en el qual intervenen les neurones mirall, ja que s'activa alguna cosa quan veig fer-la a una altra persona i aquí és on "els mestres són el referent de l'alumne i per tant, han de ser conscients i afectar-los abans que ells els afectin".

Després de finalitzar el seu parlament s'ha obert un torn de preguntes, on hi ha hagut molta participació per part del públic i Bueno ha pogut resoldre dubtes dels assistents. Moment en què ha aclarit el mite de l'ús del 10% del cervell, cosa que segons el científic, "es van activant zones del cervell en funció del que fem, però finalment, s'utilitza tot".