L'autora mostra com, en l'últim segle, la lògica messiànica ha passat d'articular la visió d'una comunitat que anhela l'arribada d'un salvador a aliar-se amb un cert marxisme per a configurar les propostes de l'esquerra més radical, a instal·lar-se en el si d'una filosofia del llenguatge que celebra el fenomen de la mort de Déu ia contribuir a la reformulació de determinats postulats de la psicoanàlisi.