Rosamaria Alberdi és diplomada en Infermeria, llicenciada en Psicologia, Màster en Salut Pública per la Universidad de Antioquia (Colòmbia), Màster en Lideratge i Gestió de Serveis d'Infermeria (UB), Màster en Cognició i Evolució Humana (UIB), i DEA. La seva trajectòria professional ha estat dedicada a la docència i la investigació. És autora de nombroses publicacions i les seves línies de treball i de recerca són el desenvolupament de la professió infermera, l'ètica de la cura, el gènere i la competència política professional. També ha estat implicada en càrrecs polítics de gestió: va treballar a la Conselleria de Salut de la Junta d'Andalucía com a assessora i ha estat presidenta de la Comissió de Salut del Parlament Balear. I ha rebut diverses distincions com el Premi "A prop teu" que otorga el Col·legi Oficial d'Infermeria de Barcelona, el reconeixement a la "Trajectòria Professional" atorgat per la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears, i el d'"Acadèmica d'Honor" per l'Academia de Ciencias de la Enfermería de Bizkaya.
Rosamaria Alberdi va participar el passat 2 de desembre a la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL en un debat amb els estudiants de 4t del Grau en Infermeria, en el marc de les assignatures "Lideratge, Infermeria i Multiculturalitat" i "Cures Pal·liatives", amb la finalitat de reflexionar sobre el lideratge professional, en aquests tres àmbits assistencials.
-Quin és el canvi més gran que ha viscut la professió en aquesta darrera dècada?
Destacaria dos canvis importants. D'una banda la normalització de l'accés als estudis d'Infermeria. S'ha lluitat per tenir una formació acadèmica de grau i l'ampliació dels estudis ha estat important per accedir amb normalitat, com ho fan les altres professions, als màxims nivells de la docència, la recerca i la gestió.
- Parlem del reconeixement social de les infermeres. Està prou reconeguda la funció social d'aquesta professió?
Hi ha hagut una gran feina de visibilització social per part de les infermeres i des del COIB. S'ha vist un augment del compromís polític de les infermeres, han assumit càrrecs polítics i de gestió. Crec que és molt important que s'assoleixi la competència política en el sentit més ampli de la paraula, la participació política des de diferents àmbits ja que treballem amb les necessitats de l'altre, des de l'apoderament de l'altre perquè pugui autogestionar la seva salut. I precisament la nostra funció és que treballem per no ser necessàries, perquè l'altre pugui tenir cura de sí mateix i això es fa des de l'educació, des de la prevenció...
- Quan parla de competència política...
Quan parlo de política parlo des de la micro a la macropolítica, la participació ciutadana en tots els nivells. Les infermeres poden fer moltes aportacions en l'elaboració de la llei i en la gestió del dret i dels recursos. Encara hi ha una falta de voluntat per assolir diferents poders ja que aquestes xarxes de poder van a deshora (encara impliquen moltes hores extralaborals).
- Què es pot fer des de la universitat perquè les futures infermeres assoleixin aquesta competència política?
Des de la universitat s’ha d’ajudar a desenvolupar la consciència crítica perquè quan siguin professionals la puguin materialitzar des dels diferents llocs de treball, i també s’ha de desenvolupar més el rol social de la infermeria.
- És suficient la formació acadèmica que reben?
Un dels elements claus és la reflexió constant a l'aula. Aquesta Facultat intenta fer "escola" en aquest sentit, amb un segell propi que la diferencia d'altres propiciant una reflexió constant, aportant una mirada multicultural, i potenciant la competència de lideratge infermer entre d'altres.
- Què diria als estudiants, a les futures infermeres que estan a punt de graduar-se?
Que aquesta consciència crítica que adquireixen a la Universitat la puguin mantenir davant de les pressions fortes que es trobaran en l'exercici de la seva professió. I que no perdin mai de vista que aquesta professió té la responsabilitat de proveir el dret a la persona atesa.
