- Home/
- Biblioteca/
- On no publicar: qualitat de les revistes científiques/
- Revistes i/o editorials depredadores
Revistes i/o editorials depredadores
Durant els anys 2008 i 2009 Jeffrey Bealls, bibliotecari de la Universitat de Colorado Denver, va començar a rebre correus spam de revistes depredadores, un fenomen emergent que va sorgir com a conseqüència de la digitalització de les revistes i de l’aparició dels model d’accés obert on els autors han d’assumir els cost de l’edició. Bealls es va especialitzar en la investigació d’aquest nou model de publicacions depredadores identificant les seves característiques principals. En 2010 va encunyar el terme “predatory publisher” (editor depredador) i des del 2012 al 2017 va elaborar un llistat de possibles revistes i editorials depredadores que va fer públic a través del seu blog personal amb l’objectiu d’ajudar als investigadors/autors a no caure en l’error de publicar en aquest tipus de publicacions que formen part del frau científic.
- Una revista depredadora (o també anomenada fraudulenta, falsa,...) és una falsa revista científica que imita a d’altres revistes amb la voluntat d’enganyar als investigadors, sobre tot als novells.
- Les editorials depredadores, publiquen revistes falses amb l’objectiu d’explotar el model d’accés obert en el que l’autor paga per publicar.
- Normalment són publicacions acadèmiques que cobren per publicar amb tarifes d’autor ocultes o poc aclaridores.
- El nom de la revista pot ser el mateix o es pot confondre fàcilment amb el nom d’una altra revista, així com l’abast o l’associació científica a la que pertanyen.
- En alguns casos ens podem trobar amb declaracions com “sense tarifa d’enviament” i anunciar les tarifes obligatòries als autors quan reben la carta d’acceptació.
- Temps d’acceptació i publicació massa ràpids (per ex: una setmana o 48h).
- No tenen garanties de qualitat, sobretot en els processos del “peer review”, degut a la falta d’experts.
- Utilitzen correus spam per demanar l’enviament de manuscrits (Call for Papers), per demanar serveis en consells editorials i/o com a revisors, etc.
- Utilitzen el correu electrònic “spam” per sol·licitar art.
- Anuncien informació falsa com el factor d’impacte i/o afirmar que estan indexades en bases de dades de prestigi.
- No tenen ISSN o utilitzen un ISSN d’una altra publicació.
- Publiquen continguts com si haguessin passat tots els processos de qualitat, sense passar-los.
- Poden enganyar als autors dient que són institucions acadèmiques o de investigació sense ànim de lucre, i també als acadèmics convidant-los a ser membres del consell editorial o com a revisors de la revista.
Llistes negres: les revistes i editors que s’hi inclouen són considerades possibles depredadores:
- Predatory Journals (actualització anual): és una organització formada per investigadors voluntaris que han estat perjudicats per editors depredadors i volen ajudar els investigadors a identificar revistes i editors de confiança per a la seva recerca.
- Llistat de Jeffrey Bealls (dades de 2012 a 2017) possibles editors i revistes acadèmiques en accés obert considerades com a “potencialment depredadores”:
Llistes blanques: una revista que aparegui a qualsevol d’aquestes llistes, NO es considerarà depredadora.
Llista de verificació:
Think. Check. Submit: ens proporciona una llista de preguntes que ens ajuden a identificar si la revista on volem enviar el manuscrit és o no de confiança. Aquest projecte és una iniciativa de caràcter internacional, liderada per representants d'ALPSP, AUP, COPE, DOAJ, ISSN, LIBER, OAPEN, OASPA, STM i UKSG.
- Més informació: vídeo
