Óscar Sotillos: “No puc deixar de sentir aquesta agressivitat al meu voltant”

M'agradaria que em parlessis una mica sobre el teu llibre; explica'm quins temes hi has volgut tractar.

El llibre es diu En los bosques de la rabia i no enganya, en el sentit que / el tema principal és l'agressivitat, concretament la gestió de l'agressivitat per part dels homes.

És una història bàsicament de dos homes units per una amistat incipient i a partir de coses que succeeixen han d'aprendre a sentir aquesta agressivitat i a gestionar-la.

I per què vas decidir escriure aquesta novel·la?

Jo crec que no vaig decidir escriure-la, sinó que ella va decidir omplir els meus pensaments. És a dir, quan escric no prenc aquesta decisió, sinó que és una cosa que està dins meu i que necessito expressar de manera urbanitzada, en paraules, què és la millor manera que trobo per a entendre les coses posant-les sobre el paper.

La novel·la comença en una situació molt intensa i violenta. Em podries explicar què et va inspirar a explorar aquest costat tan fosc de les relacions humanes?

El que em va motivar a explorar aquesta vessant de l'agressivitat masculina és al cap i a la fi, el que vivim al nostre voltant. Especialment com a home, no puc deixar de sentir aquesta agressivitat al meu voltant, sobretot envers les dones, però m'interessava explorar precisament com aquesta agressivitat neix en l'eix masculí i com es desenvolupa, perquè intentar preocupar-nos per com les dones estan patint l'agressivitat masculina sense pensar en com gestionar l'agressivitat masculina és començar pel final. I volia precisament explorar això: com gestionem als homes la nostra ràbia per mirar de tocar fons i començar a sanar.

I per què aquest títol?

Els boscos i la natura en general, per a mi, són un internet que em serveix per a trobar-me amb mi mateix i reconnectar. Visc al Montseny i per a mi és fonamental el contacte amb la natura. La novel·la no es situa ni de bon tros al Montseny, sinó a Astúries, i té a veure amb la figura de l'os. A Astúries hi ha la major concentració d'ossos de tota la península i és relativament fàcil tenir-hi contacte. Què vull dir amb això? L'os representa simbòlicament un animal en què la ràbia està continguda i al mateix temps pot semblar l’altre os, l'os de peluix. I volia contrastar molt aquesta polaritat que hi ha entre un ésser, que pot ser un ésser totalment tranquil, que ens dona aquesta sensació de dolçor, i com es pot convertir en una cosa totalment diferent. I els boscos, amb tot el seu misteri, el laberint que signifiquen les ombres, tot plegat, són una representació de l'interior dels personatges.

I si algú, de 18 a 24 anys, que és el públic de la facultat, hauria de llegir el llibre En los bosques de la ràbia, què creus que hi trobarà que connecti amb la seva realitat?

Jo crec que, independentment de l'edat, precisament per aquesta situació de violència global en què vivim, pot ser útil per a veure des d'on neix aquesta agressivitat en cada un dels éssers humans. Si més no, és la sensació i l'impuls que jo he volgut donar en aquesta novel·la.

Per què recomanaries aquest llibre per Sant Jordi?

Per què recomanaria aquest llibre per Sant Jordi? Perquè és un llibre connectat amb la natura, no sols la natura exterior, sinó també la natura dels éssers humans des de dintre, perquè explora les emocions, en aquest cas la ràbia, i perquè en un context de narració permet explorar-la sense posar-nos en perill.

Defineix en tres paraules el contingut del llibre.

En los bosques de la ràbia es podria definir en tres conceptes: natura salvatge, ràbia i masculinitat.