L’Aina Arnall és estudiant de segon curs del grau en Psicologia a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport. Aquest semestre ha participat en un projecte d’Aprenentatge Servei (ApS) desenvolupat en el marc de Seminari de segon curs, una de les propostes formatives del grau que vinculen l’aprenentatge acadèmic amb el compromís social.

El projecte, que s’ha dut a terme en col·laboració amb el Centre de Primera Acollida Residencial de Sant Gervasi, ha implicat el contacte directe amb el centre al llarg del semestre, en una experiència formativa basada en l’aprenentatge pràctic i la reflexió sobre la tasca professional.

En aquesta entrevista, l’Aina explica en primera persona com ha viscut el projecte, què ha après del contacte amb les usuàries i els professionals del centre i quin impacte ha tingut aquesta experiència en la seva formació personal i com a futura professional de la psicologia.

• Què són les activitats d’Aprenentatge Servei i com s’ha concretat aquesta experiència en el vostre cas?

Les ApS són activitats d’Aprenentatge i Servei, que consisteixen a fer unes pràctiques presencials i vivencials. En el nostre cas, les hem pogut fer ja a segon de carrera, cosa que és molt positiva perquè normalment les pràctiques de Psicologia no arriben fins a quart.
Són com unes minipràctiques que t’acosten al món real i permeten combinar la part teòrica amb la part pràctica, que al capdavall és com s’aprèn més.

• En què ha consistit el projecte que heu desenvolupat al Centre de Primera Acollida de Sant Gervasi?

Des de Seminari de segon vam fer l’APS en el Centre de Primera Acollida de Sant Gervasi, un centre obert principalment a dones en situació de sensellarisme. Allà se les acompanya en les necessitats bàsiques —com menjar, higiene o allotjament— i també en altres aspectes com tràmits, idiomes o recerca de feina.
La nostra tasca va ser detectar quines necessitats quedaven menys cobertes i veure com podíem ajudar com a estudiants de Psicologia.

• Com valores l’experiència de participar en aquest projecte d’Aprenentatge Servei?

Ha estat una experiència molt enriquidora, tant a nivell personal com professional. Poder aplicar els coneixements teòrics en un context real ajuda molt a entendre millor la professió i dona una visió molt més clara del que implica treballar en l’àmbit de la psicologia.

• Un cop detectades les necessitats del centre, quines accions us vau proposar dur a terme?

El primer que vam fer va ser entrevistar tant les usuàries com els professionals del centre per entendre què feien i què faltava. El que vam detectar és que una de les necessitats principals era l’acompanyament psicològic.
A partir d’aquí, vam dissenyar activitats centrades en autoestima, autocura, cohesió de grup, migració, dol migratori, intercanvi cultural i adaptació, que eren els temes que les mateixes usuàries ens van dir que volien treballar.

• Quins aprenentatges personals destacaries d’aquesta experiència?

En l’aspecte personal m’ha ajudat molt a guanyar confiança i a veure’m en un entorn diferent. M’ha sorprès descobrir coses de mi mateixa, veure què m’agrada i sentir-me còmoda en un context que no coneixia. Ha estat molt enriquidor.

• I des del punt de vista acadèmic, què t’ha aportat aquest projecte?

He après la importància d’organitzar bé el temps i de saber improvisar, perquè no tot surt com ho tens planejat. És important tenir sempre opcions alternatives.
També he après la importància de situar-te en una posició horitzontal, d’igual a igual, i no des d’una posició vertical. Això facilita molt més la connexió amb les persones i fa que participin més.

• Com descriuries el vincle que s’ha creat amb les dones del centre?

Tot i que només vam ser-hi una tarda, el vincle va ser molt intens. Elles estaven molt predisposades, van participar molt, es van obrir i algunes fins i tot es van emocionar.
Ens van agrair moltíssim la nostra presència i la veritat és que es va crear una connexió molt maca.

• Consideres que el projecte ha estat un intercanvi mutu? Per què?

Sí, totalment. Nosaltres els hem aportat activitats i acompanyament, però elles ens han donat moltíssim: agraïment, experiència, aprenentatge i una vivència molt humana.
El segon dia que ens vam tornar a veure, quan van venir a la universitat, ens van explicar com ho havien viscut i totes ho van valorar molt positivament.

• De quina manera creus que aquesta experiència t’ajudarà en el teu futur com a professional de la psicologia?

M’ajudarà a saber empatitzar millor, a adaptar-me a diferents col·lectius i a desenvolupar estratègies de comunicació quan hi ha barreres culturals o lingüístiques.
També m’ha ensenyat a treballar en equip, a coordinar-me amb companys i professionals i a adaptar-me a diferents entorns, cosa que és clau en el món laboral.