«No parlar no significa no tenir res a dir»: B-Logos dedica un episodi a la comunicació augmentativa i alternativa

Què passaria si demà us despertéssiu i no poguéssiu parlar? Amb aquesta pregunta comença el nou episodi de B-Logos, el pòdcast del grau en Logopèdia de Blanquerna-URL, conduït per Cristina Andrés. L'episodi tracta la CAA, és a dir, les eines i estratègies que permeten expressar-se i participar amb l’entorn a les persones que no poden fer servir la parla de manera funcional.

En aquest episodi hi participen la Dra. Romy Rossich Verdés i Beatriz Rodríguez Román. Les convidades expliquen que la CAA pot ser temporal, com en el cas d'un infant intubat a la UCI o d'una persona que es recupera d'un ictus, però també pot acompanyar algú tota la vida, com passa en alguns casos de paràlisi cerebral, de síndromes d'origen genètic o d'autisme. Les eines van dels gestos als pictogrames, les fotografies o les tauletes que es controlen amb la mirada. Totes dues insisteixen, però, que l'alta tecnologia no sempre és la millor opció i que cada sistema s'ha d'adaptar a la persona.

També defensen la idea de tribu. La CAA només funciona si tot l'entorn de l'infant (família, escola, infermeria, medicina i logopèdia) sap com es comunica. Per això Comunica't vol que aquesta informació consti a la història clínica i forma els professionals sanitaris perquè siguin bons interlocutors. Segons un estudi de l'equip, més del 70% dels infants que fan servir CAA a casa o a l'escola no porten el comunicador quan van a l'hospital.

Tres mites

L'episodi dedica una part a desmuntar tres mites:

Que fer servir pictogrames frena la parla. Segons expliquen, passa al contrari: la CAA la pot afavorir.

Que si un infant entén el que se li diu, no la necessita. Entendre i produir llenguatge són funcions diferents.

Que cal esperar perquè “ja parlarà”. Com més aviat s'ofereixen estratègies, millor.

Les convidades també donen pautes per comunicar-se amb una persona usuària de CAA: no infantilitzar-la, adreçar-s'hi directament i donar-li temps per acabar el que vol dir.

“No hem d'esperar que una persona demostri que té alguna cosa a dir per oferir-li una manera de comunicar-se”, conclou l'episodi.