Cercador

  • Estudis ( 0 )
  • Notícies ( 0 )
  • Professorat ( 0 )
  • Resta del Web ( 0 )

“La tasca del farmacèutic és excel·lent però poc reconeguda”

3 de novembre de 2022

La Dra. Eulàlia Vidal imparteix classe al grau en Farmàcia IQS-Blanquerna i al grau en Nutrició Humana i Dietètica Blanquerna-URL.

Sra. Eulàlia

La seva expertesa com a farmacèutica (UB) especialitzada en nutrició (màster en Nutrició i Qualitat dels Aliments), una de les quatre mencions del grau en Farmàcia, l’han convertit en una excel·lent comunicadora per educar la població en hàbits saludables. Ha col·laborat en programes de televisió i ràdio i actualment assessora diferents organismes públics i empreses com Ametller Origen. La seva passió per l’esport la va portar a fer la tesi doctoral (Qualitat de la dieta en jugadors de bàsquet amateurs a la ciutat de Barcelona) sobre els hàbits alimentaris d’esportistes de bàsquet amb l’objectiu de conscienciar de la importància d’una bona alimentació per al rendiment esportiu.


Per què va estudiar Farmàcia?
La meva primera opció no era Farmàcia era Medicina, però com que no hi vaig poder accedir, l’opció de Farmàcia la vaig trobar atractiva no només pel fet de ser una carrera de ciències/salut, també hi havia un lligam familiar i en el moment de valorar les sortides professionals em va semblar que s’obrien moltes més portes que no en Medicina; tenia l’opció d’anar a la indústria, de vincular-me a la clínica, també a la farmàcia comunitària. Va ser acabar el primer any i ja tenia clar el que volia continuar fent.

I va començar treballant en una oficina de farmàcia...
Quan vaig començar la carrera, ja feia un any que estava treballant en una farmàcia a Barcelona, una farmàcia de barri, però molt activa. Hi fèiem de tot, ortopèdia, fórmules, dermofarmàcia, homeopatia. Sempre estaves aprenent i el millor era poder fer allò que sempre m’havia agradat: l’atenció al públic dins del món de la salut. Però amb el temps algunes farmàcies de Barcelona varen deixar de fer fórmules, per exemple, la farmàcia en la qual treballava. També és cert que hi ha molta feina de gestió i al final el que menys feia era ser al taulell atenent i fent allò que més m’agradava.

I per això va canviar?
Feia divuit anys que hi treballava i el meu rol havia canviat. Un altre dels motius va ser que una de les especialitzacions que més m’agradava, la nutrició, era molt difícil de posar-la a la pràctica a la farmàcia, tot i que vaig fer un postgrau en Alimentació i Nutrició; no hi havia espai per fer-ho, ni temps, fins i tot hi havia un tema normatiu que no permetia fer aquest tipus d’assessorament a la farmàcia. Aquestes competències corresponien al dietista-nutricionista.

Es desconeix molt el paper del farmacèutic com a educador en salut...
El rol del farmacèutic com agent a sanitari és conegut i és evident, però dins d’aquest rol és cert que també tenim el de ser educadors de la salut. La tasca del farmacèutic és excel·lent però poc reconeguda. Ha evolucionat i ha canviat molt; entre aquests canvis hi ha la participació en activitats de promoció de la salut, l’organització d’accions encaminades a la prevenció de malalties, etc. Jo fa anys que ja no estic treballant en una oficina de farmàcia, però tinc companyes que han habilitat espais en la seva pròpia farmàcia per fer petits tallers amb l’objectiu de promoure estils de vida saludables, com dur a terme una alimentació saludable. Dins del llistat de competències del farmacèutic, hi ha la de gestionar estratègies poblacionals sobre assessorament nutricional. El farmacèutic fa moltes tasques, és un agent molt proper a la població, però totes aquestes tasques han d’estar no només reconegudes, han d’estar també remunerades.

Després de fer el postgrau en Nutrició entra a Blanquerna a fer classes al grau en Nutrició Humana i Dietètica.
El meu primer contacte amb la universitat com a docent va ser important, feia un seminari, i en poc temps vaig anar incorporant una part de gestió i més docència. Tot un repte, però estic contenta d’haver fet el canvi.

El tema de la nutrició ha adquirit una importància social gran. Realment ho estem fent bé? Vull dir alimentar-nos, les dietes, la prevenció en salut...
Hi ha de tot, el que sí que puc dir-te és que no havíem tingut mai tanta seguretat del que és una alimentació saludable; en cap moment ho hem de veure com una alimentació estricta, limitada, ni de bon tros. Però també és cert que alguna cosa no estem fent bé, perquè les xifres de patologies derivades de mals hàbits alimentaris, com pot ser l’obesitat, diabetis, entre d’altres, continuen creixent. Mira, aquest matí he tingut una reunió amb un grup d’experts del Departament de Seguretat Alimentària de la Generalitat per un tema relacionat amb la seguretat alimentària. Els comentava que és una llàstima perquè les institucions i els organismes oficials tenen una informació molt fiable, molt clara i molt direccionada del que és menjar bé. El problema és com s’ha de comunicar i qui ho fa. La resposta no la tinc, però sí que sabem que els canals de comunicació que la població utilitza per informar-se sobre temes d’alimentació moltes vegades no són els correctes. També és cert que, tant en l’àmbit clínic com assistencial, sobre temes d’alimentació, tothom parla el mateix idioma i un bon canal també ha de ser la farmàcia; és un lloc accessible a tota la població i on pots accedir en qualsevol moment. Penso que la farmàcia és una eina clau, al costat dels dietistes-nutricionistes per poder abordar aquesta situació.

Vol dir que cal regular-ho? O entrem en el terreny de l’intrusisme professional?
No, no, els dietistes-nutricionistes fan molt bona feina i són ells el que tenen aquesta competència, però el que jo proposaria seria una feina d’equip; ja passa amb altres especialitats. Els farmacèutics disposen de protocols d’actuació: per exemple, davant d’una consulta i després d’haver fet una sèrie de preguntes, el farmacèutic té prou coneixement per saber si pot resoldre aquella situació o bé l’ha de derivar al metge. Amb la nutrició passaria alguna cosa similar perquè, quantes vegades la dispensació del medicament es podria acompanyar d’un consell sobre alimentació? Per mi un dietista és com un especialista, i una cosa és prescriure un tractament, i l’altre és fer un assessorament.

Milloraria la situació? La gent, en general, s’alimentaria millor?
Estic segura que, si seguissin els consells d’un dietista-nutricionista, és clar que la gent s’alimentaria millor, però el problema és més profund. D’entrada no tothom pot permetre’s anar a la visita d’un dietista-nutricionista, per tant, aquest hauria de ser una peça clau en els hàbits de la comunitat. Però la realitat és molt diferent perquè a vegades penso que part de la població segueix més els consells que pot donar qualsevol persona no especialitzada a través de les xarxes socials que el que diuen els professionals de la salut. La informació la tenen, la població sap que cal menjar fruita, verdures, peix, carn, ous, no menjar gaire, reduir els sucres, els greixos ultraprocessats, fa anys que ho estem dient. També falta, a vegades, una certa voluntat individual.

Va fer la seva tesi doctoral sobre alimentació i esport. Per què?
El camp de la nutrició és molt ampli i, en aquell moment, una de les coses que a mi m’apassionaven era l’esport. Volia explorar la relació entre alimentació i esport i ho vaig fer amb quatre-cents esportistes de bàsquet. L’objectiu era veure què menjaven i bevien abans, durant i després d’entrenar. Va ser un estudi observacional. sense cap tipus d’intervenció, però que responia a una curiositat que tenia.

I què va concloure?
Vàrem observar coses interessants: per exemple, que poden fer dues hores d’exercici i no beure ni una gota d’aigua, la manca de proteïna quan els cal... El meu objectiu no era tant obviar aquestes conclusions, sinó posar sobre la taula la precarietat d’aquests col·lectius d’esportistes que pel fet de no ser professionals estan una mica desemparats. Quan et dediques a l’esport d’alt nivell professional, totes les recomanacions i atencions són poques; en la majoria dels casos hi ha un assessorament sobre temes d’alimentació, però aquest altre tipus d’esportistes que estan federats no tenen un assessorament pel que fa a la nutrició. I volia mostrar a la Federació que aquests equips no són professionals però entrenen moltes hores sense cap tipus de suport nutricional.

És greu?
No és greu pel que fa a malaltia, però sí que afecta el rendiment. Està demostrat que la persona que no segueix unes pautes d’alimentació té un rendiment baix. Quan tu comentes això el primer que et diuen és "però el Michael Jordan menjava dònuts i mira si era bo", però la veritat és que Jordan no menjava dònuts, això és una informació falsaa la qual la gent s’agafa per justificar que, si no ho fa bé, no passa res.

Imparteix classe al grau de Farmàcia, a més a més dels seminaris de primer i segon, fa una assignatura amb un nom curiós pels que no som científics: Bromatologia...
És una de les assignatures atractives de la carrera. La fan a tercer després de dos anys de fer molta química i física, aleshores entren en el món dels aliments. La bromatologia és la ciència que estudia els aliments des de diferents perspectives, com són des del punt de vista organolèptic, la seva composició, els seus paràmetres de qualitat, entre d’altres aspectes. Han de saber què passa als aliments quan se’ls sotmet a diferents tractaments, quina és la millor manera de conservar un aliment perquè no hi hagin toxiinfeccions alimentàries i de mantenir-ne el valor nutricional, fins i tot s’hi estudia com pot variar la seva composició quan se’ls sotmet a diferents processos tecnològics.

L’altre gran tema és què mengem, la qualitat de què i com mengem.
Avui dia i gràcies a tota l’evidència científica de què disposem, podem concloure que una alimentació rica en aliments d’origen vegetal (hortalisses, fruites, llegums, fruita seca, llavors) amb un consum moderat de carn, ous i peix, sense perdre de vista el nostre tresor, l’oli d’oliva, i amb l’aigua com a beguda principal, és una bona opció per portar una alimentació saludable. Però el que realment està triomfant són els productes processats o més ben dit ultraprocessats, amb un gran contingut en greix, sal i sucres, i que tenen una relació molt directa amb moltes patologies. Cal tenir en compte que en moltes ocasions aquests aliments tenen un preu més assequible que els aliments frescos. Ens cal fer encara molta feina, i la podem fer, perquè disposem de molt bons professionals de la salut.

Notícies relacionades

blanquerna logo rounded

Excel·lència és futur