A través d’exemples de casos pràctics i experiments realitzats per professionals, el Dr. Ferrés ha aprofundit en com prenem les decisions fent servir l’inconscient i ha assegurat que “el que ens mou són les emocions”, que aquestes són indispensables per prendre decisions perquè només amb la raó ens bloquejaríem a l’hora de decidir entre diferents opcions.

Les emocions han de ser rellevants a l’hora de comunicar en l’activitat docent. Han de servir per poder conrear una actitud crítica envers el món que ens envolta; els futurs mestres han de centrar-se en aquesta actitud crítica dels alumnes, enlloc de només fer-ho amb el pensament. El Dr. Ferrés, considera que és necessari educar aquestes actituds perquè “el pensament crític és insuficient, l’actitud és una predisposició a poder ser crítics” i actuar en aquesta línia.

Per poder assolir aquesta meta, fent servir les emocions per vehicular el missatge, els mestres han de ser potenciadors del ‘voler’ enlloc de dispensar un ‘saber’ que tothom té a l’abast amb les noves tecnologies, perquè “l’educació s’ha d’entendre com encendre una flama”. Per assolir aquest grau d’actituds crítiques, considera que s’han de crear missatges potents apel·lant les emocions i “han de representar els interessos de l’alumne”.

Per acabar, el Dr. Ferrés els ha demanat que procurin trobar la conciliació entre raó i emoció, i el plaer i l’esforç a l’hora d’educar, fent servir el relat enlloc del discurs tradicional perquè així les neurones mirall –que s’activen quan una persona veu que una altra fa alguna cosa- actuïn en l’acte educatiu.