Dra. Elena Carrillo: “Tot està molt dissenyat perquè no mengem bé”

Des de l’experiència en l’àmbit assistencial, tant en salut pública com aquí a les aules amb els estudiants, m’adono que sovint les persones tenim la percepció que som absolutament lliures i autònoms a prendre les decisions alimentàries.

Quan les nostres conductes alimentàries no estan alineades amb el que se suposa que hem de menjar —i dic “se suposa que hem de menjar” des del que ens diuen les recomanacions de salut pública, des del que ens diu la indústria alimentària o dels suplements farmacèutics i alimentaris, o des de la cultura popular—, hi ha una sensació de fracàs i de culpabilitat molt gran.

Per a mi és important que tinguem en compte que prenem moltíssimes decisions sobre l’alimentació. No és solament què mengem, sinó també on ho comprem, com ho preparem... Hi ha tota una sèrie d’elements al darrere, i moltes d’aquestes decisions no són plenament autònomes. Crec que tenir-ho en compte és una aportació valuosa per a les persones.

Crec que algú que llegeixi el llibre ampliarà la seva manera de pensar sobre l’alimentació. He fet un intent deliberat perquè no sigui un llibre de receptes o de coses que podem fer. Intento allunyar-me d’aquesta perspectiva.

Crec que hi ha molts recursos, molts llibres, que ens diuen què hem de fer. Jo sempre defenso que hi ha moltes maneres diferents de menjar de manera saludable. Per tant, no em sento còmoda fent una proposta única i crec que justament l’aportació és aquesta: eixamplar una mica la manera com pensem què vol dir menjar bé i com prenem aquestes decisions.

El major repte per a la societat és que realment tot està molt dissenyat perquè no mengem bé. Perquè el menjar, l’alimentació, ha entrat a formar part dels béns de consum i, per tant, segueix una lògica del mercat.

Hi ha molta pressió perquè hi hagi molt consum. Tot això s’ajunta amb el fet que vivim en una societat molt accelerada: tenim poc temps, tenim pressions. Per tant, el repte és que, d’entrada, no és fàcil.

No és fàcil especialment quan estem cansats, quan anem ràpids. El que intento proposar, en tot cas, són algunes qüestions que les persones es puguin plantejar d’una manera fàcil i assequible, sense haver de fer grans esforços ni fer que l’alimentació esdevingui el centre de la seva vida, i que els permetin fer canvis.

El major repte per a mi ha estat canviar d’un registre acadèmic a un registre divulgatiu.

Molt del contingut que hi ha en aquest llibre és contingut que comparteixo amb l’alumnat del grau en Nutrició Humana i Dietètica, en algunes de les assignatures que imparteixo. Molt d’aquest contingut també té a veure amb la recerca que faig. Traslladar això a una manera d’escriure que sigui fàcil d’entendre, que sigui amena de llegir, per a mi ha estat un repte.