En aquest punt de l’any, val la pena recordar que la nostra institució, com cap altra, no és un ens immutable que existeix per si sol. Tenint en compte el llegat, la seva interpretació, sentit, relat i llenguatges -a la manera de dir de Ricoeur, P.- és també el resultat de la creativitat col·lectiva, de la voluntat de cada persona que hi treballa i hi aporta el millor de si mateixa. Com deia Castoriadis,C. a L’institution imaginaire de la société (1975): La societat no és una cosa que existeixi en si mateixa, independentment de nosaltres; és allò que fem i allò que som. No és donada, és creada i recreada permanentment per l’activitat dels homes. I és justament en aquest diàleg entre passat i futur imaginable el que estem transitant.

En efecte, hem continuat avançant cap a una Blanquerna més sostenible, més diferenciada, més atrevida, més oberta i més acollidora. Hem enfortit projectes, n’estem transversalitzant molts d’altres, hem posat les bases de nous estudis futurs, hem consolidat aliances i hem obert nous camins. Tot això no ha estat fruit de l’atzar ni d’una inèrcia, sinó de la nostra capacitat d’imaginar-la, com diria Castoriadis, i de posar-nos a treballar perquè aquella visió es fes realitat.

Ho hem vist, també, en moments difícils: quan calia resoldre tensions, quan les circumstàncies externes eren adverses, quan ens hem comunicat erròniament o quan semblava que el ritme era massa exigent. En totes aquestes situacions, la força de la nostra comunitat, el sentit d’institució i la responsabilitat personal han estat i continuen sent clau. Hannah Arendt ho expressava així a La condició humana (1958): L’acció mai no està garantida ni mai no està totalment determinada pel passat. És precisament el caràcter inesperat de l’acció allò que fa possible el miracle de tornar a començar. A Blanquerna, cada decisió, cada gest, cada nou projecte o pas per intentar millorar allò que ens llasta, ha estat també com un petit començament, un pas més en el camí col·lectiu que volem construir.

Avui, a les portes de l’estiu, sabem que encara ens queden dies intensos. Molts equips continuen organitzant el curs vinent, matriculant estudiants nous, planificant implantacions tan rellevants com el nou grau en Medicina, preparant reverificacions i adaptant les nostres titulacions als reptes d’un entorn cada cop més complex i, en alguns aspectes, amenaçador. Però percebo que ho fem amb sentit, amb esperit creatiu i constructor de les noves oportunitats que se’ns presenten. A la tardor us informarem de tota aquesta feina i dels nous projectes que estan en cocció. A tots vosaltres, doncs, que seguireu treballant aquestes properes setmanes, el meu reconeixement i el meu suport, sempre.

Però també és moment d’agrair la feina feta. Des de cadascun dels vostres rols, heu estat essencials per fer possible que la institució tanqui aquest curs amb l’empenta, la solidesa, la il·lusió i la confiança que tenim avui. Gràcies a tots i totes per la vostra dedicació, per no defallir i per fer que la nostra comunitat sigui més que la suma de les seves parts.

Us desitjo que, quan arribi el vostre moment de descans, aquestes ben merescudes vacances us permetin recuperar l’alè, recarregar energies i, sobretot, mirar cap al futur amb la certesa que Blanquerna continuarà sent allò que siguem capaços d’imaginar i construir junts. Perquè el futur no és per esperar-lo; és per crear-lo plegats, fent pinya.

Moltes gràcies a tothom. Bon estiu!