Més de 300 professionals de l’àmbit de la neuropsicologia es troben a la Facultat per la 66a Reunió de Primavera de la Societat Catalana de Neuropsicologia
19.06.2015

La Societat Catalana de Neuropsicologia ha celebrat aquest divendres 19 de juny la seva 66a Reunió de Primavera a la Facultat de Psicologia Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL. 

Tal i com ha destacat la Dra. Maite Garolera, presidenta de la Societat en la presentació de la Jornada, la Societat ha apostat per la internacionalització de les seves jornades, convidant a ponents de rellevància nacional i internacional. El Dr. Josep Gallifa, degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL que ha acollit la jornada, ha donat la benvinguda als més de 300 assistents que omplien l’auditori i ha agraït a la Societat Catalana de Neuropsicologia haver escollit, un any més, la Facultat per a la celebració de la seva jornada anual. Per la seva banda, el Dr. Josep Vilajoana, degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, també ha donat la benvinguda al públic assistent i els ha animat a seguir formant-se en les activitats, jornades i cursos que organitza la Secció de Neuropsicologia del Col·legi.

Durant el matí, el Dr. David Bartés-Faz ha conduit i moderat la taula entorn l’exploració cognitiva del deteriorament cognitiu lleu, que ha comptat amb la participació del Dr. Renaurd La Joie, el Dr. Michael Ewers i el Dr. Albert Costa. Els ponents han presentat els últims estudis relacionats amb els biomarcadors més utilitzats en neuroimatge per a la detecció del deteriorament cognitiu lleu i la malaltia d’Alzheimer i han presentat les principals xarxes neuronals relacionades amb la memòria i l’atenció i com aquestes es veuen alterades en les diferents fases de la malaltia d’Alzheimer. El Dr. Costa també ha introduït les diferències estructurals que s’observen entre persones monolingües i bilingües, deixant entreveure la importància i les avantatges de l’aprenentatge d’idiomes durant les primeres etapes de la vida.  

La conferència magistral de la Jornada l’ha impartit el Dr. Robert K. Heaton. El Dr. Heaton centra la seva recerca en tres àrees: efectes del VIH i les condicions comòrbides al cervell i el comportament; qüestions psicomètriques en neuropsicologia; i l'esquizofrènia (fase prodròmica, efectes de deteriorament cognitiu en funcionament tots els dies). Durant la jornada ha reflexionat sobre la relació entre la cultura i la psicometria en el camp de l’avaluació neuropsicològica. “No podem utilitzar els mateixos barems d'una prova per diferents col·lectius de persones” ha valorat el Dr. Heaton, qui també ha remarcat que “existeix una gran variabilitat en els perfils cognitius de la població considerada neurològicament normal” i que aquest fet s’ha de tenir en compte a l’hora de realitzar una bona exploració neuropsicològica.

La Dra. Mercè Jodar ha conduit l’última taula rodona del matí, centrada en l’ús de les noves tecnologies i la seva implicació en les xarxes neuronals i la modulació de les activitats cerebrals. Entre els ponents de la taula, la Dra. Laura Dempere-Marco ha centrat la seva exposició en la importància de l’eye traking, mentre que el Dr. Alejandro Riera s’ha referit a les tècniques de comunicació entre cervells. Per la seva banda, la Dra. Serino ha defensat com la realitat virtual permet recrear entorns segurs, ecològics i controlats per la exploració neuropsicològica.

A primera hora de la tarda, el Dr. Brian Butterworth i la Dra. Emma Hayou-Thomas han tractat la importància de la neuropsicologia en els trastorns de l’aprenentatge. El Dr. Butterworth ha explorat les xarxes matemàtiques del cervell humà i la seva importància en el procés de neurodesenvolupament. L’autor del best-seller The mathematical brain, ha presentat arguments que avalen la identificació d’una “xarxa neuronal ubicada als lòbuls parietals específica pels números i l'aritmètica”. Segons ha exposat, una alteració d’aquesta xarxa té grans implicacions en la cognició, ja que pot provocar greus disfuncions en el procés d’aprenentatge dels infants i en la quotidianitat dels adults. En la seva exposició ha conclòs que la identificació dels alumnes en risc de discapacitat aritmètiques és clau per millorar les habilitats numèriques especialment entre els estudiants amb dificultats. La Dra. Emma Hayou-Thomas ha tancat la jornada amb una interessant reflexió sobre els trastorns relacionats amb les dificultats de lectura i escriptura, centrant-se sobretot en el seu àmbit d’especialització, la dislèxia.

Recull fotogràfic de la 66a Jornada