L’estudi “Transfers of Care between Healthcare Professionals in Obstetric Units of Different Sizes across Spain and in a Hospital in Ireland”, elaborat pel Grup de Recerca Global Health, Gender and Society (GHenderS) de Blanquerna-Universitat Ramon Llull que lideren els professors i investigadors Anna Martín i Ramón Escuriet i publicat a la revista International Journal of Environmental Research and Public Health, examina les relacions entre la transferència d’atenció durant el part de la llevadora a l’obstetra, la mida de la unitat obstètrica, els diferents graus d’autonomia de la llevadora, les intervencions obstètriques i els resultats del naixement pel que fa a la salut de les mares i els nadons. I conclou que els serveis de maternitat encapçalats per llevadores aconsegueixen parts més centrats en la dona amb menys necessitat d’intervenció.
A Europa, l’atenció al part i la maternitat és molt variable d’un país a un altre en funció del grau de cobertura sanitària que ofereix cadascun. En alguns països, es garanteix a les dones tot el ventall d’opcions pel que fa a l’atenció al naixement, ja donar a llum a casa, en centres de naixements liderats per llevadores o unitats obstètriques convencionals.
La mida d’aquestes unitats també varia, així com el grau d’autonomia de la llevadora en cadascuna d’aquestes. En general, les llevadores solen ser responsables de l’atenció durant el part de les dones amb embarassos de baix risc. Tot i així, el model més comú als països europeus és el de proporcionar atenció en unitats obstètriques convencionals, amb pràctiques de part altament tecnològiques i medicalitzades, on el rol de la llevadora es veu condicionat per l’organització.
Els resultats d’aquest estudi, en el que hi han participat 2126 dones amb embarassos de baix risc que han donat a llum a vuit hospitals públics d’Espanya i Irlanda, posen de manifest que la majoria de naixements són atesos per llevadores des de l’inici al final del part. Tot i així, es confirma la presència d’un alt intervencionisme i de variabilitat clínica en l’atenció al naixement entre diferents hospitals a Espanya, i s’apunta que aquesta variabilitat no ve donada per les característiques o les preferències maternes. El fet que dones sanes tinguin diferents resultats de salut en funció del lloc on donen a llum, pot reflectir la presència d’una pràctica altament intervencionista i que, per tant, s’allunya de l’estàndard d’atenció centrada en les dones.
Per una altra banda, s’ha observat una relació directa entre la mida de la unitat obstètrica i la transferència d’atenció de llevadores a obstetres en dones amb parts de baix risc. Com més gran és la sala de parts, més naixements normals i distòcics són atesos per obstetres. També s’observen diferències estadístiques entre la mida de la unitat i la inducció al part, l’estimulació amb oxitocina, el tipus de part i la realització d’episiotomia i/o presència de lesions perineals. Els autors constaten que, a Espanya, en unitats obstètriques grans, aquestes intervencions són considerablement més altes que en molts països europeus.
En canvi, pel que fa a les dones que van donar a llum a hospitals petits o a la unitat de llevadores, quasi la totalitat dels parts normals van ser atesos per llevadores. I en aquesta unitat, les dones van tenir continuïtat en l’atenció per part d’una llevadora que ja coneixien i van requerir menor ús d’oxitocina per accelerar el part, analgèsia epidural i episiotomia. També van tenir menor probabilitat de patir un estrip perineal important.
Per acabar, segons els autors, els resultats suggereixen que el model d’atenció a la maternitat i la mida de la unitat obstètrica tenen un efecte significatiu sobre la prevalença de les transferències d’atenció de llevadores a obstetres durant el part i els resultats de salut per les dones i els nadons. I, a la vista dels resultats materns i neonatals, es posa en relleu la necessitat de reconsiderar el model biomèdic actual d’atenció a la maternitat i desenvolupar serveis de maternitat on les llevadores liderin l’atenció a les dones que no presentin risc . A més, aquest nou model seria més cost-efectiu en comparació amb el model biomèdic actual.
Podeu llegir tot l'article en aquest enllaç.
