La literatura a l’escola contribueix a formar una identitat ciutadana comuna, ensenya a construir significats i a llegir més enllà de les lletres. Tal com recull la professora Teresa Colomer (2010), a través de la literatura, els infants s’inicien en l’aprenentatge del llenguatge i les formes literàries i tenen accés a l’imaginari col·lectiu. Així mateix, la literatura infantil exerceix una funció socialitzadora, ja que, a través dels llibres, els joves lectors són testimonis de la manera com s’organitza la societat que els acull. A partir de les normes i els rols que s’estableixen en el microcosmos de la ficció, cada personatge esdevé model amb les seves accions i actituds. Els llibres mostren com és el món i com podria ser, i deixen, així, espai per a la transgressió i el desafiament, també en qüestions de gènere.

Durant els darrers anys, hem estat testimonis d’un increment de les manifestacions feministes arreu del planeta per reivindicar la igualtat real entre homes i dones o per denunciar la violència masclista, la precarietat laboral de les dones, la persistència de barreres en la seva projecció professional i la discriminació salarial. Aquests esdeveniments han suposat una nova revisió de conceptes i teories feministes i de les seves aplicacions socials en diferents àmbits, entre els quals destaquem l’educació literària dels infants.

Aquesta nova onada feminista ha tornat a posar sobre la taula la gran qüestió de la filosofia feminista: què és ser dona? Què és la feminitat? En el seu darrer llibre, la professora Anna Pagès (2018) destaca la importància dels relats de vida per respondre aquestes preguntes, perquè entén que la feminitat sorgeix de la feminitat viscuda, en diàleg amb la tradició i el context. Cadascú viu aquesta feminitat a partir de la pròpia experiència i construeix la seva visió i opció de ser dona.

A partir d’aquestes consideracions i pensant en un context educatiu, la literatura ofereix un ventall de feminitats viscudes (a través de la ficció i viscudes pels personatges). No es tracta en cap cas de dir com han de ser les dones o les nenes del segle XXI, sinó de fer visibles diferents maneres de viure la feminitat.

Per aquest motiu, volem recuperar cinc personatges femenins, clàssics de la literatura infantil i juvenil, que van suposar destacables excepcions dins la tradició literària: Alícia en terra de Meravelles (1865), Pippi Calcesllargues (1945), Momo (1973), Ronja, la filla del bandoler (1981) i Matilda (1988). Es tracta d’unes protagonistes complexes i versemblants, que fugen dels arquetips dels contes de fades i dels estereotips tradicionals. Són nenes intel·ligents, curioses, empoderades, que se saben valdre per elles mateixes i que s’ho qüestionen tot: la justícia, l’autoritat, les convencions socials i la manera de viure. I, tanmateix, no són supernenes: a vegades tenen por i dubtes, però troben la manera de vèncer els temors i les dificultats que se’ls presenten.

De la mà d’aquests personatges, es poden descobrir altres realitats, diverses maneres de viure la feminitat i enriquir l’experiència vital dels mateixos lectors. Aquestes nenes són elles mateixes, i aquí rau la seva força inspiradora com a models de socialització i de gènere. En definitiva, aquests personatges representen un ventall de possibilitats de feminitats viscudes, que poden contribuir tant a l’educació literària dels infants com a abordar qüestions de gènere.

Article de la professora Elisabet Contreras.

Bibliografia

Beauvoir, S. de (2018). El segundo sexo. València: Ediciones Cátedra Universidad de Valencia.
Carroll, L. (2018) Les aventures d’Alícia al país de les meravelles. Barcelona: Bromera Edicions.
Colomer, T. (2010). Introducción a la literatura infantil y juvenil actual. Madrid: Síntesis
Colomer, T. i Olid, I. Princesitas con tatuajes: las nuevas caras del sexismo en la ficción juvenil. Disponible a https://www.gretel.cat/wp-content/uploads/2016/01/Princesitas.pdf
Dahl, R. (2019). Matilda. Barcelona: Estrella Polar.
Ende, M. (2017). Momo. Barcelona: Grup Promotor Santillana.
Lindgren, A. (2019). Pippi Calcesllargues. Barcelona: Kókinos Editorial.
Lindgren, A. (1994). Ronja, la filla del bandoler. Barcelona: Joventut.
Pagès, A. (2018). Cenar con Diotima. Barcelona: Herder Editorial.