Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) són una crida per a difondre i proposar solucions a problemàtiques mundials. El 2015, tots els Estats Membre de les Nacions Unides van definir 17 objectius amb la fita d’assolir-los en 15 anys. L’informe publicat el 2022 per les Nacions Unides coincideix que la COVID-19 i les guerres han desaccelerat, i en alguns casos han generat retrocessos, en l’evolució favorable d’aquests objectius.

Com explicaria a un estudiant de quart d’ESO què són els ODS i la seva importància?

Li diria que són uns reptes personals i comunitaris pels quals hem de treballar per aconseguir un planeta sostenible. I per construir una societat on totes les persones puguin tenir les mateixes oportunitats i recursos per a desenvolupar-se individualment i col·lectivament, independentment de la seva condició.

Segons el seu criteri, quin és el més important o el que cal assolir abans?

Personalment, diferenciaria el que és crític del que interessa assolir abans, a curt termini. En relació amb la urgència d’assoliment a curt termini considero que podrien ser els que es refereixen a l’Acció Climàtica (ODS 13), Fam Zero (ODS 2) i Aigua Neta i Sanejament (ODS 6) i Educació de Qualitat (ODS 4). És difícil dir quin és el més rellevant perquè molts d’ells estan interconnectats i, depenent de l’entorn i/o àmbit geogràfic en què ens trobem, el grau d’importància pot variar. Possiblement, una de les claus està a trobar l’equilibri adequat per tal que la suma de les diferents actuacions amb relació a la diversitat i complexitat d’entorns i àmbits geogràfics sigui l’assoliment en el grau més gran possible dels 17 ODS.

Es poden aplicar tots ells a qualsevol lloc del món, des d’un poble de 200 habitants fins a una gran ciutat?

Jo no diria aplicar, possiblement sí que ens els podem plantejar en qualsevol zona geogràfica, ja que els ODS són molt transversals. És evident, però, que les característiques de l’entorn ens pot determinar la lògica de les accions per assolir un objectiu, el grau d’assoliment de l’objectiu i la seva temporalitat.

Pensa que els països de la Unió Europea s’estan prenent seriosament la incorporació dels ODS en les seves polítiques?

Vull pensar que sí, i evidentment les accions i esforços que es fan per a sensibilitzar-nos al respecte i oferint ajuts econòmics a institucions per treballar en la línia dels ODS així ho demostra. Una altra qüestió és que el compliment de l’Agenda 2030 impliqui incomoditats i/o problemàtiques a alguns països. Això provoca resistències que poden dificultar o condicionar algunes polítiques de la Unió Europea.

Quin és el país que més compromès està amb els objectius?

Aquesta informació es pot consultar Sustainable Development Report on s’especifica el grau d’assoliment dels diferents objectius de 193 països any rere any. Segons aquest informe, els països que obtenen més bona puntuació sobre 100 són Finlàndia, Dinamarca i Suècia. D’altra banda, trobem a la cua Txad, República Centreafricana i Sudan del Sud. Cal dir també que hi ha països que encara no tenen puntuació, i que Espanya es troba en la posició 22, concretament.

Hi ha països que són encara lluny assolir molts d’aquests objectius, quin podria ser el paper dels que sí que ho fan per ajudar-los? O és competència de cadascú?

Depenent del país té més o menys incidència el fet que no estigui assolint aquests objectius. Com la Xina o l'Índia, que per volum demogràfic tenen unes incidències importants. Cada país té la seva competència i recursos, però com els ODS són tan transversals i tenen afectacions a escala mundial -siguin de forma directa o indirecta- la resta de països hauran d’anar pujant a aquest carro. Sí que és veritat que hi ha països empobrits que no tenen recursos. De fet, en els rànquings no surten ni indexats. El paper dels països que sí que estan assolint objectius ha de ser ajudar, no pressionar el país que no té els mitjans. S'haurà de mirar país a país quina és la seva situació, si té voluntat política i si té els recursos per implementar els ODS.

Qui ha d’incorporar abans els canvis per assolir els ODS, les grans empreses i institucions, o els ciutadans?

Tots de forma coordinada. A vegades es té la sensació que se’ns culpabilitza, als ciutadans de coses de les quals no som responsables. D’altra banda, sí que hi ha grans empreses culpables de les coses que ens estan passant. Aquí al mig, està la política, que és qui hauria de vehicular aquests dos factors: no sotmetent-se a la pressió de les grans empreses i ajudant als ciutadans i donant-los facilitats per a que puguin anar implementant aquests ODS.

El jovent està més conscienciat amb aquests objectius? Per què?

La conscienciació ja hi és, i cada cop serà major, ja que a les escoles s’està treballant més aquest tema. Avui mateix hem tingut una jornada amb estudiants de primer d’educació i m’ha agradat la intervenció d’una alumna. “El problema no és que no estiguem conscienciats, ja ho estem, però que puc fer?”. Precisament, en aquesta jornada s’han presentat els resultats d’un dels nostres estudis i hem detectat que en els estudiants d'educació, respecte anys anteriors, hi ha hagut una evolució favorable respecte el coneixement dels ODS.

Troba reticències entre el professorat per a complir o explicar els ODS?

Parlaré també des de la meva experiència personal, quan va començar tot el tema de l’Agenda 2030 i els ODS, etc. semblava que era una operació de màrqueting. Sí que és veritat, que hi havia gent que també ho veia d’aquesta manera i que deia que no l’interpel·lava, d’altres que s’implicaven, però que després d’informar-se no pensava que les prediccions fossin encertades o gent que es frustrava perquè la campanya de conscienciació no anava acompanyada d’accions. Pel que fa al col·lectiu del professorat, penso que tothom hi està entrant. Un tant per cent molt alt ho entén, i sap que s’ha d’anar per aquest camí, però té experiències diferents de les quals pot tenir un jove d’avui dia. Però tot el professorat sap que com a docents i com a institució, tenim un deure: deixar un món millor a la gent que ve al darrere.

Aquest any, els Premis Blanquerna Impulsa tenen com a eixos centrals tres ODS: “Fam Zero“, “Educació de Qualitat” i “Acció climàtica”, quina relació tenen entre ells?

Tenen una gran relació. Si parlem en l'àmbit d'urgència, podríem pensar que el més important és el de l’acció pel clima, perquè si no tenim un entorn on es pugui sobreviure la resta no té cap sentit. Però si no ho mirem des d’aquest punt de vista, el que cohesiona molt és l’educació. Si no hi ha una educació per a que la gent els pugui implementar no serveix de res. Hem d’educar i ens hem d’educar a nosaltres mateixos respecte dels hàbits i les actituds que hem d’incorporar per poder revertir el canvi climàtic.

Com s’haurien d’explicar i promoure els ODS a les escoles?

Hi ha projectes, com el de les Escoles Vedrunes, que estan implementant els ODS des de la seva intervenció docent. A La FPCEE Blanquerna estem incorporant-los en el Pla Estratègic, això té una incidència. Però, tinc la sensació, i parlo des de la posició de pare, que en un primer moment, per la urgència de l’acció climàtica, d’alguna manera als nens i nenes petites se’ls està dient “Eh! Que això ho heu de fer vosaltres!”, s’està espantant l’alumnat, i penso que aquesta no és la manera. Hauríem de dir: “tenim aquesta situació, nosaltres estem estudiant solucions, i hi ha gent pensant-hi, i ho estem intentant solucionar”. Però no des de la histèria amb la qual a vegades ho comuniquem als menors. Hem d’intentar fer que aquests alumnes siguin activistes, si més no, proactius, corresponsables en fer petites coses. Detecto, a vegades, que carreguem la culpa a les noves generacions, quan ells no tenen culpa de res, en tot cas, és culpa nostra, i això crea angoixa en els alumnes de primària i batxillerat. S’ha de tenir molta cura.

Existeix un terme per a definir-ho: ecoansietat.

Efectivament. Encara més, fa un parell d’anys vaig tutoritzar un TFG d’educació que consistia en l’anàlisi de com veien els alumnes de primària això del canvi climàtic. Una part de la recerca era que ells expressessin el que pensaven sobre el tema dibuixant, i els dibuixos feien por: en blanc i negre, amb fum… Potser aquest no ha de ser el missatge, perquè si ja et bloquegen emocionalment, no aconseguirem que un alumne sigui proactiu.

Però la por també et pot impulsar a fer canvis.

Sí, però et pot portar a fer-los de forma massa impulsiva, o segons com, et pot bloquejar. La por és important, perquè activa aquesta part de supervivència, però el que no podem fer ara de cop i volta és no vendre més cotxes, deixar de fer ús del petroli… El sentit comú em diu que tot això s’hauria de fer d’una forma progressiva i que els implicats es coordinessin entre si.

Quines són les tasques de l’oficina d’Agenda 2030 que vostè gestiona?

Fa dos anys l’equip deganal va prendre la decisió que els ODS s’havien d’implementar al Pla Estratègic. Des de l’oficina 2030 fem moltes coses: assistim a les reunions de la comissió d’ODS de l'URL, perquè totes les universitats s’han compromès amb aquests objectius. Algunes d’aquestes accions són: sensibilitzar tota la comunitat d’aquesta facultat amb els ODS, difondre informació, recollir informació per a bolcar-la en reports, la planificació d’esdeveniments amb institucions i associacions aliades. A més, durant aquest curs hem impulsat cinc setmanes sense cotxes, on s'allibera el pàrquing de la facultat, quedant un espai per a la interacció presencial i directa entre l'alumnat i la comunitat universitària a través de diverses activitats lúdiques.

Quines serien les pròximes fites que s’han marcat?

Ens interessa molt el tema del mapatge dels estudiants i del professorat. D’altra banda, es podria dotar l’oficina 2030 d'algun recursos més per a tenir major capacitat d’actuació. I crear un full de ruta per la incorporació directa dels ODS a cada grau. A més, ampliar i optimitzar les relacions entre institucions, associacions i ONG que obertament subscriguin la filosofia i els valors de l’agenda 2030.