Josep Maria Garrell ha dedicat les seves primeres paraules a felicitar el nou rector i el seu equip: “Els que em coneixen, i aquí avui hi ha majoritàriament persones que em coneixeu bé o molt bé, saben -sabeu- que soc persona d’equip, i -per tant- crec que els èxits són col·lectius. No vull pas defugir cap mena de responsabilitat però l’evolució que la nostra Universitat ha tingut en els darrers anys és el resultat del treball i de l’esforç de molts, també de l’Equip Rector i, lògicament, també del rector”.

A continuació, el que ha estat rector durant els darrers deu anys, ha “mirat enrere” i ha manifestat que “institucionalment parlant, el balanç col·lectiu de l’evolució de la nostra Universitat Ramon Llull, com una universitat federal que aplega diverses ànimes, és de bo a molt bo”.

La segona part del seu discurs l’ha enfocada a l’agraïment a “les moltes persones i les moltes institucions” amb les que ha compartit camí. Garrell ha mencionat l’esperit de col·laboració i diàleg amb els partits polítics, amb les diferents forces parlamentàries i amb les administracions públiques. Garrell ha destacat especialment els membres del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat, del Consell Interuniversitari de Catalunya, o els diputats: “Quan veig el que hem avançat, no puc evitar pensar en el molt que queda per fer, com ara una més que necessària actualització de la Llei d’Universitats de Catalunya. O un nou ordenament jurídic orgànic a l’Estat que respecti la diversitat de les universitats, i que miri a Europa”. També ha anomenat la Xarxa Vives, les universitats Deusto i Comillas amb qui la URL manté viu el projecte CEI, la CRUE i la EUA, el Banco Santander i “la Caixa”, la Càtedra ETHOS Ramon Llull, Càritas, Mans Unides i la UNESCO.

Seguidament, Garrell ha “girat la mirada cap a dins la URL” per focalitzar els seus agraïments a “aquesta casa on he treballat els darrers 30 anys”. Ha començat parlant de La Salle i de l’exrectora Esther Giménez-Salinas; ha seguit amb la menció al Patronat de la URL, al cardenal Omella, i als presidents L. Rodés, J. J. Brugera, J. Martínez-Rovira i A. Millet. També ha fet èmfasi en el directors generals de les institucions de la URL, els degans dels centres i als representats del PDI, del PAS i dels estudiants: “Vull tenir unes paraules especials pels nostres estudiants, la primera i darrera raó de ser de tota universitat. Els estudiants, representats a través del Consell d’Estudiants, i molt especialment a través del seu Òrgan Permanent, han estat sempre una part del projecte. Les persones, i també les institucions, es mesuren verdaderament en els moments difícils. Amb l’Òrgan Permanent del Consell d’Estudiants hem viscut moments complicats i sempre, sempre, han tingut una visió institucional excepcional. Sou una mostra dels professionals que volem que surtin de les nostres aules i que, sense cap mena de dubte, contribuiran a construir un món millor”.

Garrell ha tancat el seu discurs fent al·lusió al Rectorat i a les persones que el formen i que l’han ajudat durant aquests anys: “D’aquesta feina no enyoraré res més que les oportunitats d’aprendre que m’ha donat, i les persones que he conegut, especialment les persones. Els amics que he fet durant aquests anys i que, malauradament, a partir d’avui no els podré veure amb tanta freqüència”.

A continuació, Josep Antoni Rom ha iniciat el seu parlament agraint el treball persistent, lleial i incansable de Garrell: “Josep Maria Garrell, és un home de qualitats múltiples que ha treballat durant més de deu anys per a impulsar aquest projecte. I jo no m'imagino que es pugui fer millor. En aquesta dècada el nostre rector ha fet més quilòmetres, ha trucat a més portes i ha presentat la nostra universitat a més grups i institucions que qualsevol ministre de cap govern. (...) Podem ser més o menys petits, però el rector ens ha fet molt visibles, a nivell local, estatal i internacional. Ha fet un treball d'una magnitud colossal i no necessitem la distància del temps per a valorar-lo, és una evidència del nostre dia a dia”.

Rom ha centrat el seu discurs en la missió de la URL. Com a catedràtic de publicitat i màrqueting, ha partit del logotip de la Universitat que ell mateix va dissenyar fa més de 30 anys, per expressar que l'arbre de la URL connecta allò terrenal amb allò espiritual, el més tangible amb l'intangible, la matèria amb el coneixement: “Un dia com avui, em continua semblant que és una gran metàfora del que som i del que aspirem a ser com a comunitat acadèmica. El nostre símbol evoca la nostra federació, un conjunt d'institucions, com les branques de l'arbre, amb arrels profundes i un model diferenciat d'universitat sense afany de lucre, al servei de la societat. Totes les branques formen l'arbre, tenen dimensions diferents, però totes tenen un paper que ens complementa”. En aquest sentit, el nou rector ha afegit: “Tenim un llegat, però també la responsabilitat de mantenir-lo viu i actiu. Com l'arbre, hem de regenerar-nos i adaptar-nos perquè creixin noves branques. El món canvia”.

El nou rector ha fet un discurs optimista sobre els reptes de la URL al voltant de tres eixos: la cohesió, els valors i la innovació: “Només avanço avui que els reptes esmentats són tan grans que només podrem enfrontar-nos-hi des de la cohesió, des de la nostra capacitat d'aprofitar les iniciatives d’uns i d’altres i de la d’intuir noves oportunitats. També ho haurem d’encarar des de la creativitat, que és una habilitat que es basa en la capacitat de realitzar connexions, connexions inesperades que sorgeixen de mentalitats obertes, lliures i sense complexos. El major repte dels propers anys és aprofitar la diversitat i la complexitat de la nostra organització per a ser disruptius, per a fer que el model de la URL continuï sent un model alternatiu, una organització fidel al sistema universitari català i espanyol, que es mira a si mateixa i al món com una organització jove en esperit, madura en l'experiència d'aquestes tres dècades i descarada en la seva actitud”.

Per acabar, Rom ha manifestat el seu agraïment a Blanquerna i a Salvador Pié per proposar-li aquest nou repte; al president Millet pel seu entusiasme i la seva energia; a tots els presidents i directors generals de les institucions per recolzar-lo; i, sobretot, a l’equip rector.