La joventut de l’era digital

El Dr. Carles Feixa, catedràtic d’Antropologia Social a la Universitat de Lleida (UdL), va obrir la taula rodona, organitzada per la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport, amb una ponència basada en el seu llibre De la Generación@ a la #Generación , en què analitza com és i com ha evolucionat la joventut en l’era digital. Feixa va recordar que és la joventut qui “en totes les societats conforma el dipòsit d’innovació que, a través de les noves tecnologies, provoca canvis i transformacions en les relacions humanes”, i va diferenciar dos tipus de generacions de joves de l’era digital al llarg de quinze anys. D’una banda, el que Feixa va anomenar “Generació arroba”, que constitueix els mil·lenials, la joventut que ha viscut el canvi de segle, que no és nadiua digital però que sí s’ha educat en les noves tecnologies (a través, sobre tot, del món lúdic: videojocs, Game Boy, Playstation, etc. i del xat i l’e-mail). “Són els precursors de l’era digital”, va aclarir Feixa, a la qual van accedir en el context de l’Internet 1.0 (entre 1995 i 2008), en l’era de la globalització econòmica i cultural, les migracions transnacionals, l’expansió d’Internet (d’una forma molt rudimentària en un primer moment, via telefònica), l’expansió de l’educació postobligatòria (els universitaris eren cada cop més), de l’extensió del període de joventut, que deixa de ser un període de transició ràpid i s’allarga diversos anys, i de l’equitat de gènere (l’arroba és, de fet, el símbol que servia per ambdós sexes).

D’altra banda, va continuar el Dr. Feixa, existeix la “Generació hashtag”, la darrera generació, els nadius digitals que avui entren a la vida adulta a través dels moviments socials, la participació tecnològica, el clicktivisme i l’àgora col·lectiva (un exemple clar és el Moviment 15-M). “És la generació hiperdigital, tan immersa en aquest món que per a ells no té sentit la divisió on-line off-line”, en paraules de Feixa. Aquesta generació ha nascut en un context de crisi, d’identitat postdigital (Internet 2.0), de protestes globals, de crisi de la globalització euroamericana, de retrocés de l’estat del benestar però expansió de les xarxes socials. El “hashtag” representa, segons va explicar Feixa, la capacitat de mobilització i organització digital, la tornada a allò local i el naixement del translocalisme (present, per exemple, en la gran quantitat de joves que van a viure a un país estranger però que tornen al seu amb assiduïtat, i es comunica recurrentment via Skype).

Les noves tecnologies en l’avenç de la psicologia

Durant la segona part de la taula rodona, el Dr. Manuel Armayones, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va repassar els avenços i les noves vies que les noves tecnologies i les xarxes socials han obert en el món de la salut, la medicina i, més recentment, de la psicologia. “Existeix la medicina 2.0 i la salut 2.0, però aquest avenç encara no havia arribat a la psicologia. Ara comencem a ser presents en l’E-Salut, és a dir, que els pacients i els professionals són capaços d’incorporar les noves tecnologies a la gestió de la seva salut”, va afirmar Armayones. Dins dels avenços en el camp de la psicologia, el Dr. Armayones va destacar, per exemple, aplicacions mòbils amb geolocalitzador que permeten rebre atenció psicològica immediata, la prescripció d’Apps per part dels professionals, experiments a través de les xarxes socials que permeten rebre molta informació sobre conductes, el “Big Data Psychologists” (un nou camp, el de la gestió de grans quantitats de dades, que les noves tecnologies han obert en el camp de la psicologia), l’àmbit de la psicometria, etc.

L’addicció a les xarxes socials no existeix

Finalment, el Dr. Xavier Carbonell, expert en addiccions i professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL, va tancar la conferència afirmant que l’addicció a les xarxes socials no és possible perquè no presenten, com l’alcohol o els videojocs online, el tret diferencial que presenta una addicció pel Dr. Carbonell: que la persona alteri la seva identitat, de manera que s’instal·la a través de l’addicció una identitat falsa que proporciona més satisfacció que la vida real. “Les persones que tenen addicció als videojocs viuen el seu avatar i només tornen a la vida real per cobrir les seves necessitats fisiològiques. Això no passa amb les xarxes socials, perquè interactuem amb persones que coneixem al món real, i no ens creiem el personatge abans que la persona”, concloïa Carbonell, i advertia que “hem de distingir entre addicció a les xarxes i un abús o mal ús d’aquestes”. Carbonell va finalitzar la seva ponència afirmant que “la comunicació mai tornarà a ser la que era” i que, per tant, “no hem de posar una etiqueta de patologia a una nova conducta de la qual podem aprendre i aprofitar-la per educar-nos en l’ús de les noves tecnologies”.