La Jornada va tenir lloc a la l'Auditori de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport, i que va ser presidida pel Dr. Salvador Pié-Ninot, president de Blanquerna-URL.

Durant la seva intervenció, el Dr. Jou va analitzar les fonts d'esperança de què disposa la societat per fer front a les diverses crisis i incerteses actuals. Va iniciar la ponència exposant els diversos factors -polítics, socials, ecològics, econòmics i morals- que conformen un marc dramàtic per a la societat d'avui dia: un moment de "retrocés en la igualtat econòmica i social i en la tolerància política i religiosa", marcat, entre altres coses, per "la condició encara crítica de la dona, la degradació ambiental, la disminució de la qualitat democràtica, el desconcert en les estructures d'ensenyament i recerca, el menyspreu dels drets socials, individuals i nacionals i el futur incert que planteja el gran avenç tecnològic". En definitiva, va sintetitzar Jou, "un moment en què les conquestes socials que imaginàvem consolidades han rebut un embat desproporcionadament destructiu".

Davant d'aquest panorama, Jou proposava la tecnologia, les humanitats i la universitat com a fonts d'una esperança que és "motor de l'acció i el luxe espiritual". Tanmateix, el poeta i catedràtic va recordar que cal "molta vocació de diàleg i de suma per construir aquestes esperances consistents i concretar-les en objectius reals", i va afegir que, al seu entendre, l'esperança és una "construcció de la voluntat" i que mai no es pot reduir a "la passivitat d'una simple explicativa".

Les tres perspectives de la incertesa

Jou va abordar en la seva ponència tres perspectives essencials de la incertesa actual: la social, l'ambiental i l'espiritual. La primera, va explicar, està emmarcada per la voracitat de l'economia especulativa de "grans corporacions que vetllen pels interessos propis i no pels democràtics", per l'atonia del dinamisme polític i per la indignació ciutadana. Per explicar quines esperances té la humanitat davant d'aquestes crisis socials, el Dr. Jou es proposava allunyar-se de la visió habitual de tecnologia com a amenaça per extreure'n la faceta més esperançadora. En aquest sentit, recordava que, gràcies al progrés tecnològic, logístic i informàtic han sigut possibles grans avenços en el món de la salut, la riquesa i el coneixement.

Tot i així, el poeta advertia que no hem d'encegar-nos creient que les promeses tecnològiques són una esperança suficient: "Riquesa és més que tecnologia. La tecnologia aporta desenvolupament econòmic, però el factor humà encara hi té un paper prou important." En aquest punt, el Dr. Jou va reivindicar el paper de les humanitats en un sistema universitari que ha apostat en excés per l'utilitarisme, i va afirmar que les humanitats són una font d'un altre tipus de riquesa: la del saber expressar-se, la de la sensibilitat vers la bellesa, el descobriment d'on venim i cap a on anem, el fet de conèixer els límits propis per no buscar sempre l'èxit o la raó. I aquesta font d'esperança humanista, deia Jou, va irremediablement lligada a les esperances en formació, crítica i recerca que proposa la universitat: "En l'ensenyament, treballar les motivacions és una font de riquesa, i la necessitat d'adaptar-se a novetats imprevisibles fa que una bona formació de la gent sigui literalment un tresor per a un país."

Pel que fa a la perspectiva ambiental de la incertesa, Jou va fer referència, en primer lloc, a la gran quantitat d'hàbitats i espècies biològiques que han anat desapareixent de la mà de l'home, i apuntava com a crisis principals en aquest àmbit la fragilitat ecològica en un planeta vulnerable com és la Terra, l'esclat demogràfic en un planeta finit i la vida en un planeta que avui és humanament injust.

En aquest sentit, va continuar Jou, la tecnologia aporta una esperança basada en la sostenibilitat i l'alimentació, amb l'increment de l'ús d'energies renovables, amb la reducció de la contaminació i de l'escalfament global i possibilitant noves tècniques per a la conservació del menjar. L'humanisme complementa aquesta esperança tecnològica, segons el poeta, convidant a "no tenir una relació de contemplació passiva de la Terra o de simple aprofitament per a la supervivència", i proposant, derivat d'aquest fet, una voluntat d'habitar-la i fer-la confortable, una reducció del consum massiu i una actitud de denúncia dels problemes d'injustícia que perpetuen situacions dramàtiques per a la humanitat.

Finalment, Jou va tractar la perspectiva espiritual de la incertesa, fruit de la crisi de les institucions i "de la manca de consideració per preguntes centrals sobre el sentit de la vida, el límit de les accions i el fonament de la realitat: què som? Què volem? On anem? Què podem saber i esperar? Quin sentit té la vida, el dolor, el desamor, la mort?". En aquest sentit, va advertir, "la tecnologia desvia l'atenció, es desentén de la justícia social i proporciona distraccions incessants" que fan difícil que la societat deixi de pensar en el "com" i pensi en el "sentit", en el "on anem" -que és pregunta sine qua non de l'esperança. "La ciència i la tecnologia ens han ajudat a entendre d'on venim, però les humanitats ens ajuden a entendre cap a on anem", va sentenciar.

Un futur marcat per l'esperança

Per acabar, Jou va fer una reflexió sobre el futur que, segons ell, haurà de comptar, en primer lloc, amb una esperança tecnològica eficaç i innovadora que, tanmateix, "freni el ritme abassegador que imposa i faci tan sols promeses realistes"; i, en segon lloc, amb una esperança humanista que sigui crítica i alliberadora; "que ens dugui a reflexionar críticament i lliurement sobre els nostres fins i prioritats; que examini l'ús i les conseqüències de la tecnologia; que signifiqui la construcció d'un mateix; que ensenyi a saber expressar-se, a considerar la llibertat desitjable, a seleccionar els objectius propis, a preguntar-se pel bé i el mal i a afirmar que la bellesa ajuda a viure millor". I és en aquest punt, va concloure Jou, en què la universitat té el repte de potenciar en la seva ensenyança les humanitats, que han estat relegades per un sistema educatiu i una visió social massa utilitarista, i de contribuir a mirar l'esperança com a "implicació i voluntat", i la incertesa com a "complexitat".