Quin és el motiu principal pel qual has centrat el teu estudi en el menjador com a espai educatiu?

Jo sempre m’he dedicat al parvulari i a la llar d’infants. L’espai dels migdies, els vivia com una estona molt rica i de familiaritat amb els nens, però en algunes escoles no és així. El tracte no és de tu a tu, sinó que hi ha molts nens per pocs adults, molt xivarri, entre d’altres. Vaig detectar que ningú feia cas d’aquest espai i calia entrar-hi. A més, buscava recerques sobre aquest tema, però ningú ho havia tractat. Tot el que hi havia era informació sobre menús, prevenció o lleure però, l’estona de l’àpat quedava força apartada. Aleshores em vaig començar a centrar amb el parvulari, ja que jo sempre m’havia dedicat a l’educació infantil. Ara, ho estic ampliant a la llar d’infants.

Quin primer consell donaries a les escoles per a que actuessin i canviessin els hàbits d’aquests espais educatius?

Vaig acabar la tesi amb un decàleg, on es demana als professionals de l’educació que no es deixi de costat aquest espai. Hi ha escoles que han arribat a fer que els mestres es quedin a dinar i poder asseure’s amb els nens a dinar. D’altres, han pactat reunions periòdiques amb l’equip de monitors, però a moltes, com que els monitors no reben una contraprestació per aquest servei, ho tenen molt complicat. Els monitors han d’actuar amb coherència i no en funció del seu propi criteri.

Quin missatge t’agradaria llançar als professionals de l’educació?

Els mestres ja saben el missatge. Tot el temps que els infants passen a l’escola és educatiu, per tant, cal pensar en cada moment, no només en el que passa l’alumne dins l’aula.

Com repercutirà aquesta tesi en l’ensenyament dels menors?

Ja he detectat que algunes associacions de pares i mares han vist alguna notícia que he publicat i m’han trucat per sol·licitar algun tipus d’informació, ja que són conscients que l’estona després de dinar no està ben resolta. A través d’aquest premi, m’agradaria publicar una versió adaptada per a que la gent se sensibilitzi per tal d’aconseguir una millora en aquest espai.

Què els ensenyes als teus alumnes de Blanquerna que es convertiran en futurs mestres?

A la Facultat, en el segon curs d’Educació s’imparteix una assignatura basada en l’organització a l’escola. Un dels blocs importants és com es tenen en compte les necessitats bàsiques com el joc, el descans, l’alimentació, la higiene, dels infants de 0 a 6 anys als diferents centres educatius.

Quan treballem el bloc de l’alimentació fem des de 0 anys fins a parvulari i ho fem en situacions molt pràctiques, des de preparar biberons fins a experimentar diferents maneres de com es pot sentir una criatura quan li dones menjar a la força. Fem pràctiques viscudes que els nostres alumnes no obliden mai. Tots diuen: “No oblidaré mai el dia que un company em va fer menjar a la força una mena de iogurt”. Ens posem en situacions de pràctica molt vivencial. Intentem sensibilitzar als nostres alumnes per a que el dia que vagin a l’escola dinin amb els nens i no deixin de banda aquesta estona.

Què ha significat, per a tu, guanyar el Premi Joan Profitós 2015 d’Assaig Pedagògic?

Jo volia presentar-me en alguns premis per a poder publicar aquesta tesi. Aleshores una de les meves opcions era presentar-me al Premi Joan Profitós per aconseguir algun ajut. Estic molt satisfeta d’haver guanyat aquest premi.

A través d’aquesta tesi, quines projeccions de futur tens?

Vull anar ampliant la tesi. Ja he començat perquè ben aviat m’agradaria tenir validat la pauta d’observació per llar d’infants. A final de curs, amb la gent que s’apunti i amb el grup de recerca, necessitem adaptar el projecte per a Educació Primària. Cada etapa educativa necessita un estri que ajudi a poder valorar el que és, educativament parlant bo i, el que no és tan bo.

Com reben els alumnes la formació de la teva tesi?

Abans de començar el curs bromejo dient-los-hi als meus alumnes que en aquesta assignatura es parlarà de mocs, bolquers, biberons, menjar amb cullera, etc. Són coses quotidianes que els alumnes no hi pensen i queden sorpresos. Però després quan vas entrant en la matèria i es parla d’un joc, d’un moviment, de dormir... Aquesta assignatura és l’única porció en tot el Grau que els hi permet conèixer les coses més quotidianes que configuren la vida a l’escola infantil.