El Dr. Bueno defensa que la neurociència obre noves vies i possibilitats d’ensenyament
06.03.2015

El Dr. David Bueno, professor i investigador en genètica de la UB, ha afirmat que en els darrers anys la neurociència “ha avalat estratègies pedagògiques que ja s’estan aplicant i ha obert noves vies i possibilitats d’ensenyament”.  

Ho ha dit avui en el transcurs de  Jornada d’Actualització per a Centres de Pràctiques que organitza cada any la Facultat de Psicologia, Ciències de l’educació i de l’Esport Blanquerna-URL.

El Dr. Bueno començava la seva intervenció aclarint que l’educació ha d’ajudar, “no tant a formar grans professionals altament especialitzats i amb currículums inacabables” sinó a “fer créixer les persones amb benestar i dignitat, sabent qui som, què volem fer, tenint una bona relació amb el nostre entorn i sabent generar una societat en què ens sentim còmodes”. “Parlar d’educació implica parlar de ment humana i de cervell”, ha continuat Bueno, “i en això hi juga un paper molt important la neurociència”. Entre els descobriments d’aquesta disciplina, Bueno ha destacat el coneixement dels canvis que es produeixen en el cervell durant l’adolescència. Durant aquest període, ha explicat el professor, tenen lloc una gran quantitat de connexions neuronals i, a més, es desregulen les zones de control emocional, la qual cosa té un “efecte altament beneficiós” perquè permet a l’adolescent “trencar límits intel·lectuals establerts”, condició sine qua non de l’”explosió de la creativitat” i, conseqüentment, del progrés humà”.

A més, Bueno també ha recordat que l’estrès desregula en els adolescents les xarxes de control cognitiu, una situació que pot esdevenir crònica. “Si formem persones en l’estrès, després tindrem persones amb dificultats en el control cognitiu, que no es podran concentrar ni motivar-se”, ha advertit, i ha proposat com a solució el que es coneix com ‘slow education’: “si no es pot acabar un temari, potser val més no donar-li més importància i advocar per una educació que es cou a foc lent”.

També ha explicat que les persones aprenen imitant en un primer moment, i després assajant, a través del que s’anomenen ‘neurones mirall’. “Els alumnes reprodueixen dins de la seva ment allò que perceben del mestre, i no tant el que ell diu, de manera que si el professor es mostra motivat i obert els alumnes percebran aquesta tònica i les connexions neuronals la imitaran”.

Finalment, Bueno ha fet una sèrie de recomanacions sobre com ha de ser l’aprenentatge segons ha demostrat la neurociència: creatiulúdic (perquè el joc ajuda a conèixer el món que ens envolta, s’assagen conductes socials, s’aprenen regles, s'exterioritzen pensaments, es descarreguen impulsos), motivant (perquè la motivació fa que el cervell tingui una major irrigació sanguínia, la qual cosa ens proporciona energia i plaer), basat en el risc (“perquè el risc motiva, i el professor ha de ser capaç de transmetre, per exemple, els risc de prendre una decisió”) i enfocat cap a la cerca de novetats (la neurociència ha demostrat que la neofília té relació amb neurotransmissors de l’optimisme i la felicitat). També és important pel Dr. Bueno l’exercici físic, la teatralització del professor (s’ha demostrat que els alumnes aprenen més i millor les matemàtiques si el professor gesticula) i els exercicis de meditació i relaxació. “Per tot això que la neurociència ens planteja”, concloïa Bueno, “l’ensenyant ha de ser primer aprenent”.

L’exercici físic contribueix a la neuroprotecció i la neuroreparació

La següent ponència ha anat a càrrec del Dr. David Costa, professor i investigador de l’Institut de Neurociència, Departament de Psicobiologia de la UAB, que ha analitzat quins efectes directes té l’exercici físic en la connexió neuronal, més enllà de la recompensa emocional que gairebé tothom sent després de fer esport. Per fer-ho, Costa ha presentat el resultat de diversos experiments científics que han demostrat, d’una banda, que l’exercici físic millora la funció executiva (atenció, capacitat de planificació, d’inhibició, de prendre decisions, etc.) i l’aprenentatge i la memòria (sobretot de la memòria relacional); i, de l’altra, que contribueix a la neuroprotecció (protegeix davant dels efectes de l’envelliment) i neuroreparació (millora les funcions del cervell un cop el deteriorament produït per l’envelliment o una lesió ja hi és). A més, ha explicat, l’exercici ajuda en altres disfuncions com ara la depressió, el TDAH, l’ansietat o l’esquizofrènia.

El Dr. David Costa ha explicat que tots aquests beneficis són possibles perquè l’exercici produeix en el cervell una angiogènesi (es generen nous vasos sanguinis), augmenta el volum d’algunes estructures cerebrals i provoca una millora de la cognició en aquesta regió, i perquè protegeix i disminueix la mort neuronal.

La neurociència en l’estudi del llenguatge

Álvaro Pérez Muñoz, filòleg i logopeda de la Unitat de Foniatria i Logopèdia a l’Hospital Universitari Vall d’Hebró, ha estat l’encarregat d’explicar les aportacions de la neurociència en el camp del llenguatge. Pérez Muñoz ha recordat l’estreta relació que existeix entre neurociència i llenguatge, ja que aquest “implica l’actuació coordinada d’àmplies xarxes neuronals i, a més, està inserit dintre del concepte de cognició, de manera que quan hi ha una disfunció cognitiva (per exemple, amnèsia o Alzheimer), afecta inevitablement al llenguatge”.

Pérez ha fet un repàs pels diferents camps de la logopèdia que la neurociència està estudiant, com ara quins són els processos de desenvolupament i adquisició del llenguatge, com una persona pot representar diverses llengües en el seu cervell, com és l’aprenentatge de segones llengües, com s’aprèn a llegir i escriure i quins són els efectes de la neurodegeneració en el llenguatge. A més, ha afegit el filòleg i logopeda, “la neurociència ha suposat un avenç important en l’estudi de la dislèxia i les afàsies i ha demostrat, en contra del que es creia fins ara, que en el llenguatge no només intervenen les àrees Broca i Wernicke del cervell sinó que hi ha una gran quantitat d’àrees corticals i subcorticals que són centres de producció lingüística”.

La neuropsicologia i el seu paper en la salut

Finalment, la Dra. Maite Garolera, neuropsicòloga del Consorci Sanitari de Terrassa i presidenta de la Societat Catalana de Neuropsicologia, ha explicat en profunditat què és la neuropsicologia i quin rol juga en la salut. “La neuropsicologia és la disciplina que estableix la relació que hi ha entre els processos cognitius (atenció, memòria, llenguatge, presa de decisions, cognició social, etc.) i els circuits neuronals, entre la conducta i les funcions del cervell”. Garolera ha repassat els avenços que aquesta disciplina ha suposat, a través del diagnòstic neuropsicològic, a l’hora “d’avaluar les conseqüències d’una lesió o un traumatisme cranioencefàlic, en l’estudi de les disfuncions cognitives derivades d’enfermetats mentals i les malalties degeneratives, en l’estipulació d’un tractament que pot comportar rehabilitació cognitiva i en l’establiment amb dades objectives de la capacitació de les persones després d’una lesió cerebral”. “La neuropsicologia és una via importantíssima en la prevenció de les disfuncions cognitives, juntament amb l’alimentació, l’exercici físic i la capacitat de relacionar-se socialment”, ha conclòs la Dra. Garolera. 


Recull fotogràfic de la Jornada d'Actualització per a Centres de Pràctiques - Neurociència: Aprenentatge i Salut