Els experts coincideixen en què l’atenció precoç és crucial pels nens amb dificultats d’aprenentatge
22.04.2015

Un diagnòstic precoç i un tractament adequat són crucials per aconseguir que l’estudiant amb trastorn d’aprenentatge aconsegueixi tenir un bon rendiment acadèmic. Aquesta és una de les conclusions dels 16ns Diàlegs Universitaris, celebrats a la Facultat. 

Aquest dimarts 21 d’abril, la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL ha organitzat els 16ns Diàlegs Universitaris. Enguany, el tema escollit per al debat ha estat  Alumnes amb dificultats d’aprenentatge: la coordinació entre els centres educatius i els serveis externs, i hi han intervingut la Dra. Rosa Gassió, neuropediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i Albert Mínguez, director de l’EAP B-41 de Sarrià-Sant Gervasi. Ha moderat els Diàlegs el director del Col·legi Sant Marc de Sarrià de Barcelona, Josep M. Bofill. El Dr. Josep Gallifa, degà de la Facultat, ha donat la benvinguda als assistents i als ponents i els ha agraït el seu interès per la sessió. Abans d’iniciar els Diàlegs, el Dr. Gallifa ha convidat els assistents a fer un minut de silenci pels fets succeïts a l’Institut Joan Fuster de Barcelona.

La Dra. Gassió ha obert la sessió explicant en què consisteixen els trastorns de l’aprenentatge, com es poden diagnosticar i donant a conèixer una dada molt rellevant: entre un 10% i un 15% de la població escolar pateix algun tipus de dificultat d’aprenentatge: TDAH, dislèxia, discalcúlia, Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) o Trastorn d’Aprenentatge No Verbal (TANV), entre d’altres. D’aquests, ha explicat la neuropediatra, els més habituals són la dislèxia (entre un 5% i un 17% dels nens amb edat escolar en presenten) i el TDAH (entre un 3% i un 7%), mentre que la discalcúlia afecta entre un 3% i un 6%, el TEL entre un 2% i un 3% i pel que fa al TANV encara no es tenen xifres fiables.

La Dra. Gassió ha recordat que el diagnòstic del trastorn d’aprenentatge sempre és clínic i que, per tant, no existeix cap una única prova específica que determini si un infant en té o no. El diagnòstic és multifactorial i multidisciplinar ja que, a banda d’una completa història clínica referent a les dificultats que presenta l’infant cal tenir en compte també els informes escolars i les percepcions de l’escola així com les escales de valoració específiques i adaptades que existeixen tant a nivell neuropsicològic com psicopatològic. Així, en aquest procés de diagnòstic hi intervenen, tal i com apuntava la Dra. Gassió, diversos professionals, des de neuropsicòlegs, mestres, psiquiatres, neuropsiquiatres i psicòlegs, a més dels familiars del nen, de manera que “és necessari que tots ells aglutinin esforços i caminin en la mateixa direcció per tal de garantir un bon diagnòstic que permeti ajudar el nen”.

Els trastorns d’aprenentatge són molt habituals i que si els infants no reben l’atenció necessària hi ha moltes possibilitats que derivin en una situació de fracàs escolar, va concloure la Dra. Gassió, però ha afegit que, tot i que aquest tipus de trastorns persisteixen al llarg de la vida, amb un diagnòstic i un tractament precoç els alumnes poden assolir un bon rendiment acadèmic.

Albert Mínguez, director de l’EAP B-41 de Sarrià-Sant Gervasi, ha dedicat la seva ponència a explicar detalladament què és un Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) i quines tasques s’hi duen a terme: “són grups de professionals que depenen del Departament d’Ensenyament i que ofereixen serveis integrals de suport als centres educatius per tal de detectar, diagnosticar i proposar plans d’actuació amb nens que presenten algun tipus de trastorn de l’aprenentatge”. Intervenen amb tota la comunitat educativa pública i concertada de Catalunya i a la ciutat de Barcelona n’existeix un per a cada districte, va aclarir Albert Mínguez.  

Els EAP ofereixen assessorament, orientació, diagnòstic i suport a la inclusió als alumnes amb algun trastorn d’aprenentatge i a les seves famílies; intervenen en els centres educatius per concretar una presència continuada i establir prioritats sobre com serà aquesta intervenció en infantil, primària i secundària; participen en les xarxes de relació dels diferents dispositius professionals, socials, del lleure, etc. de cada sector o zona; i realitzen diverses tasques de caire intern que inclouen memòries i informes per a l’administració educativa, activitats de formació interna per estar al cas dels avenços que es van produint i reunions per tal de posar en comú la informació que cada treballador ha rebut a cada centre educatiu i escoles.

Mínguez va concloure la seva intervenció recordant que per treballar en un EAP cal, no només tenir nocions bàsiques sobre els processos evolutius dels nens i nenes i conèixer els criteris diagnòstics de les diverses psicopatologies, o el currículum educatiu específic de cada centre, sinó que també cal tenir “la capacitat de mostrar respecte i empatia, a més d’una actitud oberta i dialogant que faci entendre a les escoles que no hi són per a crear conflicte sinó per a sumar”.

El moderador de l’acte i director del Col·legi Sant Marc de Sarrià de Barcelona, Josep M. Bofill, va tancar l’acte explicant quina ha estat la política de l’escola que lidera a l’hora de tractar els nens amb trastorn d’aprenentatge. Com a director i mestre va destacar la importància d’una “atenció personalitzada” que permeti una coneixença entre alumne i professor i que conformi un enllaç afectiu que vehiculi una relació continuada entre ambdós. “Educar és estimar, i per estimar s’ha de conèixer l’altre. Si el professor i l’alumne aposten per una coneixença mútua, s’evitaren les etiquetes i la formació de grups discriminatoris entre els nens que presenten un trastorn de l’aprenentatge i nens que no”, va afirmar abans d’obrir el debat a la sala i als assistents.