Xesco Hernández, de l’entrenament personal a l’educació i acompanyament a l’Escolania de Montserrat

En acabar el grau en CAFE, el 2016, va entrar a treballar com a entrenador personal a un gimnàs. Allà va exercir durant aproximadament sis anys, acompanyant persones en tot tipus de reptes, especialitzant-se sobretot en la pèrdua de pes. Durant aquesta etapa, també va ser formador dels nous entrenadors que arribaven a l’empresa.

Posteriorment, la pandèmia es va convertir un moment de reflexió i introspecció, que li va provocar una profunda transformació. Ell ja es considerava una persona en certa manera espiritual, però aquella època va esdevenir un punt d’inflexió a la seva vida i l’ha seguit fins avui.

En aquell moment, la Generalitat va convocar places perquè totes aquelles persones que tinguessin el grau en CAFE poguessin exercir com a professorat d’Educació Física, amb el compromís de treure’s el màster d’Educació Secundària.

En Xesco explica que, “com un regal caigut del cel”, va entrar a l’Escolania de Montserrat com a professor i, un any més tard, va deixar la feina d’entrenador personal i va complementar la seva tasca a l’Escolania com a educador de nits.

Ens comparteix la reflexió següent: “la vida em sorprèn cada dia i ara la visc com un joc, on puc explorar, gaudir, no donar res per suposat, viure cada dia com una experiència nova on cada conversa, cada trobada, cada somriure és un miracle. Un espai on puc connectar de veritat amb un igual, explorar què significa ser un ésser humà, veure quins pensaments tinc, quines creences m’encadenen i on puc estimar més del que estic fent”.

“Estar a l’Escolania es viu com una experiència única, veure la sortida del sol des d’aquí és fascinant, sorprenent. Estar amb els nois, acompanyar-los en el seu camí i establir vincles amb ells, ho sento com un regal. I ells també em recorden una cosa que no he oblidat: continuar somiant”.

En Xesco, que recomana llegir autors com David Hawkins o Sergi Torres, ha escrit dues novel·les que formen part d’una saga de fantasia medieval de la qual en voldria fer una pel·lícula; està aprenent japonès i també a tocar el piano. Li agradaria continuar el seu camí docent formant futurs professors.

Finalment, dels anys d’acompanyament als nens i nenes en la seva vivència i estada a l’Escolania li sorgeix aquesta reflexió de vida: “tot és una oportunitat per tenir una mirada atenta sobre un mateix i veure on estem estimant i on no estem estimant prou i ens cal fer-ho més”.