Coneixem Martina Romero, jugadora del FC Barcelona i Beca Excel·lència Esportiva a CAFE

Aquest curs comences una nova etapa com a estudiant a Blanquerna. Per què vas decidir escollir CAFE i què esperes d’aquests anys a la universitat?

Des de fa molts anys, l’esport ha estat la meva afició. També m’interessa la fisioteràpia i durant molt de temps havia volgut ser fisioterapeuta, però al final em vaig decantar per CAFE perquè m’agrada molt tot el que té a veure amb el rendiment, la preparació física i aquest àmbit de l’esport.

Ara mateix compagines els estudis amb una carrera esportiva molt exigent. Com t’organitzes per fer compatibles la universitat, els entrenaments i les competicions?

Ara encara no tinc gaire feina, perquè acabo de començar el curs, però segon de batxillerat sí que va ser un any dur. Soc de Girona i tenia una hora i quart de trajecte per anar als entrenaments i una altra hora i quart per tornar. Passava molta estona al cotxe i intentava aprofitar tots els moments lliures per estudiar i fer els deures. Sobretot, era molt important organitzar-me bé.

El fet de viure l’esport des de dins i a un nivell tan alt fa que afrontis els estudis de CAFE d’una manera diferent?

Sí, potser sí. Hi ha qüestions que expliquen a classe de les quals ja tinc una mica de coneixement per la meva experiència esportiva, i això em sembla molt interessant. També ho visc d’una manera especial perquè en un futur m’agradaria dedicar-me a l’alt rendiment, sobretot a l’àmbit de la preparació física.

Formes part del Barça i també has tingut experiència amb la selecció espanyola. Què t’han aportat aquestes vivències, tant personalment com esportivament?

Són experiències molt xules. Et permeten conèixer molta gent nova, entrenadors diferents i jugadores de molts llocs. Al final, el que més recordes d’aquestes experiències són precisament les persones que coneixes pel camí.

El futbol femení ha guanyat molta visibilitat en els últims anys. Com has viscut aquesta evolució des de dins i què creus que encara queda per fer?

Crec que encara queda molt per fer. Encara hi ha molta diferència entre el futbol masculí i el femení i, en general, també en altres àmbits de l’esport. Des que vaig començar a jugar, però, l’evolució ha estat molt gran. Ara tenim molta més visibilitat i tot s’ha professionalitzat molt més, tot i que encara queda camí per recórrer.

Com a dona i com a esportista, com veus el paper de les dones en carreres com CAFE i, després, en les professions vinculades a l’esport?

Crec que cada vegada hi ha més dones interessades en aquest món i això és molt positiu. Per exemple, a la meva classe som gairebé la meitat nois i la meitat noies, i ens han comentat que això no passa gaire sovint, sobretot a CAFE. Crec que és un avanç molt important.

Comentaves que en un futur t’agradaria dedicar-te a l’alt rendiment. Com t’imagines professionalment quan acabis la carrera?

Quan acabi CAFE, m’agradaria estudiar també Fisioteràpia, perquè és un àmbit que sempre m’ha interessat molt. M’atrau especialment la preparació física i la readaptació de jugadors lesionats, tot el procés perquè puguin tornar a competir.

Si haguessis de donar un consell a una noia jove que vol apostar per l’esport d’alt nivell sense renunciar als estudis, què li diries?

Li diria que ho ha de tenir molt clar, perquè és difícil i requereix molt esforç. Però també que amb una bona organització i amb persones al teu voltant que t’ajudin, és possible.