Durant cinc dies, la comunitat ecumènica francesa es va convertir en un espai de silenci, pregària, diàleg i convivència, marcat pel lema de la Carta de Taizé 2026: “Tu, què busques?”

L’estada va reunir estudiants de grau, de màster i de doctorat, a més de professorat acompanyant. Pel que fa als estudis de grau, hi van participar estudiants de Psicologia; Educació Infantil i Primària; Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport; Periodisme; Relacions Internacionals i comunicació audiovidual; així com altres titulacions de la Facultat de Salut, com són Infermeria i Nutrició. També hi van assistir estudiants del Màster Universitari en Psicologia General Sanitària, del Màster en Entrenament i Readaptació a l’Esport, així com del Doctorat en Comunicació, aportant una mirada acadèmica especialitzada i intergeneracional a les converses i als espais de reflexió. Aquesta transversalitat formativa i disciplinar va donar a l’experiència un caràcter plenament universitari: mirades educatives, psicològiques, comunicatives, socials, esportives i sanitàries dialogant en un mateix espai de silenci i recerca de sentit individual i comunitari.

La diversitat no va ser només acadèmica, sinó també espiritual i vital. Aproximadament la meitat del grup s’identifica amb una tradició religiosa concreta —principalment cristiana—, mentre que l’altra meitat es defineix com a espiritual però no religiosa, en recerca, agnòstica, atea o,simplement, sense identificació específica. Entre les persones que s’identifiquen amb una tradició religiosa, la pràctica és diversa: des de practicants habituals fins a qui manté un vincle cultural o puntual. En tornar de Taizé, aquesta pluralitat es manté i s’explicita amb més matís. No hi ha uniformitat, sinó aprofundiment personal. Tothom ha coincidit en que la recerca de sentit ocupa ara un lloc més conscient en la seva vida.

La valoració és molt positiva, però sobretot qualitativament intensa. Les puntuacions se situen majoritàriament en els nivells més elevats, però el més rellevant és el llenguatge utilitzat pels participants: es parla d’“experiència necessària”, de “pausa imprescindible enmig del ritme acadèmic”, de “temps per reconnectar” o de “sacsejada interior”. Les “estones Blanquerna” —espais de reflexió guiada sobre el sentit, el silenci i la direcció, la comunitat i la pau— són descrites com a moments d’aprofundiment real, amb converses honestes, escolta activa i una predisposició compartida a deixar-se interpel·lar.

Quan se’ls pregunta quin “bocinet de Taizé” volen endur-se a casa, a Barcelona o a la universitat, les respostes convergeixen en quatre eixos clars: silenci, escolta, comunitat i consciència del sentit.

Des de Psicologia, diverses estudiants remarquen la importància d’“escoltar-me i entendre’m a mi mateixa per poder fer-ho amb els altres” o de “ser més conscient de mi mateixa i del meu voltant per poder ajudar els altres com a psicòloga”.

Des d’Educació Infantil i Primària, emergeix la voluntat de “crear espais de silenci i reflexió a l’aula” i de fomentar relacions basades en la pau i la comunitat: “com a mestre és vital fomentar espais on els infants es puguin expressar i viure moments de calma”.

Des de Periodisme i altres estudis de la Facultat de Comunicació, una estudiant afirma: “Explicar bé una història passa primer per saber callar. Per escoltar les fonts amb respecte i donar espai als silencis”. L’escolta apareix aquí com a competència professional i ètica.

Estudiants de la Facultat de Salut destaquen la necessitat d’una mirada integral sobre la persona, integrant calma, gestió emocional i respecte pels processos vitals en la futura pràctica professional. Des de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport es posa en relleu “detenir-me, prendre consciència i treballar amb calma”, integrant cos, ment i interioritat en l’acció educativa i esportiva.

Altres aportacions travessen totes les titulacions: “M’emporto la calma compartida”, “la llibertat de fer i ser”, “treure’m les pors”, “obrir la ment sense prejudicis”, “la necessitat de tenir moments de silenci en una vida plena de caos”.

De cara al futur, una àmplia majoria manifesta interès a continuar vinculada a propostes de l’Àrea de Fe i Espiritualitat —retirs, visites culturals, pregàries de Taizé a Barcelona—, i una part significativa es planteja repetir l’experiència o formar part de l’equip coordinador.

Taizé no ha estat només un viatge. Ha estat una experiència compartida entre estudiants de totes les Facultats, amb conviccions i trajectòries diverses, que han trobat un espai comú per aturar-se, escoltar i repensar la pròpia vocació. El repte, ara, és que aquest “bocinet de Taizé” es tradueixi en una manera diferent d’estar a Blanquerna i al món: més conscient, més comunitària i més orientada al bé comú.