“Sembla que moltes coses s’acabin, però on treballes, la vida no s’acaba”

• En què diries que ets radicalment diferent del que la gent imagina?

En l’energia que poso a la feina. A casa o amb les amistats sóc una persona molt més tranquil·la.

• Què queda de la persona que eres quan vas començar a Blanquerna?

Clar, porto tants anys que se'm fa difícil pensar en què m'ha influït Blanquerna o què és fruit del pas del temps… Queden les ganes de formar part d'un projecte.

Quan he estat fora de Blanquerna, no m'he sentit a gust. Necessito estar convençuda que el lloc on poso aquesta energia té sentit per mi. Si em trobo allunyada dels interessos de la institució sóc incapaç de treballar. Per mi, la feina té un pes molt important a la vida.

• Què has après treballant amb estudiants que no t’esperaves?

Treballar amb estudiants, encara que a vegades no intervinguis directament, fa que tinguis sensació de futur. Van passant generacions d'estudiants i tot és un tornar a començar. Això dona molt sentit a la feina que fas, perquè veus una evolució i un futur.

Arribes a unes fases de la vida en què sembla que moltes coses s'acabin, i penses, “se t'acaben potser a tu, però on treballes, la vida no s'acaba”.

• Hi ha algun moment del dia que sigui especialment teu? Per què?

L’hora de sopar. És un moment íntim, de recolliment i de distensió. El matí podria ser-ho, però em costa molt llevar-me.

• Què et fa perdre la noció del temps?

Treballar a gust. Quan hi ha un repte i estic gaudint del que faig, perdo completament la noció del temps.

• Una idea o valor que t’acompanya sempre?

Crear bon ambient a l'entorn on estic. Si estic en un lloc on no puc generar-lo, per dificultats pròpies o dels altres, em costa molt treballar.

• Si poguessis fer una única pregunta a algú (sense importar qui), quina seria?

M'agradaria preguntar, i que em responguessin afirmativament, si les noves generacions seran capaces d’entendre què hem fet bé a les anteriors i millorar el que no.

Sovint sembla que vulguem començar de zero, sense valorar el que ja s’ha construït.

• Un lloc on sempre tornaries. Per què?

El mar em captiva molt. Un paisatge on pugui divisar el mar em transmet més calma que un paisatge de molta muntanya.

• Quina cançó o grup pots escoltar infinites vegades sense cansar-te?

Norah Jones, com a música de fons. En realitat, escolto poca música.

• Què solen interpretar malament de tu?

Que sóc més segura del que sóc. Potser per això necessito entorns que acompanyin. No sóc introvertida, però em sento incòmoda quan es parla de mi en públic.

• Si poguessis repetir una etapa de la teva vida amb el que saps ara, ho faries?

I tant. Me'n tornaria als 25 anys demà mateix per viure la vitalitat, la idea que hi ha vida per endavant.

Ara estic en un moment en què veig etapes que es van tancant, i és el que toca, però poder tornar a ser allà... Ja has après molt, et sents independent i tens la sensació que tot és possible.

També és cert que la nostra generació tenia més certeses. Sabies que trobaries feina o que algun dia et podries comprar un pis. Avui això és molt més difícil.

• Deixa una pregunta per a la propera persona.

Què li agradaria fer a Blanquerna que no estigui fent ara?

Continuarem fent d’altaveu de les persones que formen Blanquerna. Ens retrobem a la propera entrevista.