El Mètode SSM és un mètode que fa ús de la percussió corporal per a l’aprenentatge musical. Aquest mètode s’acosta, mitjançant la percussió corporal, a metodologies pedagògiques que donen molta importància a la improvisació, creativitat i al llenguatge rítmic expressat amb el nostre cos.

Una de les característiques més rellevants d’aquesta metodologia és la importància que dona a la creació i execució coreogràfica. Igual com no entenem un aprenentatge musical sense interpretar cançons, no podem entendre la percussió corporal, el ritme i el moviment sense interpretar coreografies escrites per a aquest instrument. Composicions basades en les preferències musicals dels i les alumnes; significatives emocionalment i amb tots els ingredients i objectius tècnic-musicals que qualsevol currículum escolar podria abordar.

I on és precisament el què necessitem per a despertar la passió en l’aprenentatge musical? En la mateixa música, en les cançons, en les “seves” cançons.

Una composició coreogràfica és una activitat creativa que conté tots els elements substancials de la nostra labor pedagògica. Interpretar coreografies és mobilitzar els ingredients que trobem en la relació d’ensenyament-aprenentatge i en tots els processos creatius.

Una coreografia és una creació, una obra d’art i, com a tal, un instrument de transformació. Com deia Vigotski “La creativitat és l’activitat humana per a generar quelcom nou. És precisament aquesta activitat creadora de l’ésser humà, que fa d’aquest un ésser projectat cap al futur, que contribueix a crear i per tant que modifica, constantment, el seu present”. Un dels aspectes més rellevants de la pedagogia musical, doncs, és fomentar aquesta capacitat creativa per afavorir el desenvolupament i procés maduratiu de les persones.

El treball coreogràfic, dins de l’aula, és aprenentatge social. Un procés que afavoreix la participació activa, la cohesió, la inclusió, la relació d’ajuda i la gestió dels rols; aspecte sovint oblidat i que afavoreix clarament la relació empàtica en la gestió d’un grup humà.

La neurociència ens ha evidenciat que la música afavoreix el desenvolupament de les funcions executives. Aquestes, juntament amb la inseparable relació de la música i les nostres emocions, converteixen la música en una eina fonamental per al nostre desenvolupament personal. Aquí radica la importància de les pràctiques actives i creatives en l’aprenentatge musical, emprant com a punt de partida, les preferències musicals dels i les alumnes.

Els objectius musicals, quan elaborem un pla de treball que ens conduirà a una representació coreogràfica final, abasten un ampli ventall de possibilitats:

• Pulsació.
• Relació pulsació - subdivisió.
• Explorar i desenvolupar el cos com a instrument musical.
• Desenvolupar el fraseig i sentit de la cadència i anticipació en una seqüència musical.
• Desenvolupar el sentit de la composició.
• Treballar l’associació i dissociació corporal-vocal.
• Explorar el moviment del cos a partir de moviments verticals, horitzontals i transversals, així com el moviment del cos per l’espai.
• Treballar la interacció grupal i per parelles.
• Aplicar conceptes de lateralitat, simetria i/o moviment invers en els ritmes de percussió corporal.
• Desenvolupar la creativitat a partir de propostes i dinàmiques de co-creació.
• Desenvolupar el sentit estètic.

Tots aquests objectius són el vehicle per a conduir tots els processos en una estructura tangible, lúdica, tècnica i rigorosa. Un marc estètic, emocional i significatiu, que afavoreix l’observació i que, per tant, ens permet ser flexibles a tot allò que s’esdevingui de la pràctica.

L’objectiu és acompanyar a desenvolupar persones autònomes amb sentit estètic i crític; persones que confien en si mateixes i que poden construir i treballar bé amb les i els altres. La seva relació amb el fet d’aprendre, doncs, ha d’estar impregnada d’alegria, benestar i d’aprenentatge significatiu.

Santi Serratosa López
Músic, musicoterapeuta i formador en percussió corporal