Les persones amb disgrafia poden tenir dificultats per escriure lletres llegibles, mantenir una velocitat d'escriptura adequada, seguir les regles gramaticals i d'ortografia, i/o organitzar els seus pensaments per escriure en una seqüència coherent. Per a qui pateix aquest trastorn és possible no adonar-se’n, sobretot quan es compensa amb altres habilitats.
La Dra. Clàudia Roca és logopeda i professora de la URL. Està especialitzada en els Trastorns d'aprenentatge. És directora de la Fundació Privada Diverse i combina la docència universitària amb l'avaluació, l'elaboració de programes d'intervenció i suport educatiu i la recerca. Ella ens explica que la disgrafia és una condició que pot afectar tant els infants com els adults, però que s'acostuma a detectar a l'etapa primària de cicle inicial i mitjà quan es posa el focus en l'aprenentatge del llenguatge escrit.
És important destacar que la disgrafia no està relacionada amb el nivell d'intel·ligència d'una persona, sinó que es tracta d'una condició que afecta específicament la coordinació visomotora i les habilitats d'escriptura. La Dra. Roca apunta que alguns individus amb disgrafia poden tenir dificultats lleus, mentre que altres poden tenir dificultats significatives per escriure i necessitar suports per a l'aprenentatge o ajuda per a la comunicació escrita. Si les dificultats ocasionades per la disgrafia no es treballen de manera específica amb un professional expert aquest trastorn pot tenir conseqüències negatives per a l'aprenentatge al llarg de tota la formació.
La intervenció logopèdica pot ser de gran ajuda per a les persones amb disgrafia, així com les mesures de suport i estratègies d'aprenentatge adaptatives per ajudar-los a millorar les seves habilitats d'escriptura i comunicació escrita. “Mai és aviat per començar a treballar”, assegura Roca i sentència que no cal esperar a un diagnòstic o que les dificultats es facin molt evidents per a adreçar-se a un professional de la logopèdia.
