La sessió va comptar amb les intervencions de quatre ponents, els quals van aportar diferents mirades de la Declaració. La mirada teològica, a càrrec del Dr. Andreu Ibarz; la filosòfica, de la Dra. Anna Pagès; l’antropològica, del Dr. Conrad Vilanou; i la pedagògica, del Dr. Marian Baqués.
La mirada teològica va donar el tret de sortida. El Dr. Ibarz va destacar la vigència de l’essència del missatge de la Gravissimum educationis i com el text pretén parlar amb el món actual. Ho va il·lustrar en cinc aspectes clau:
- La mirada, la comprensió, l’anàlisi dels desafiaments en clau de diàleg amb el món.
- La prioritat de la persona i el seu projecte: la vocació..
- El conglomerat d’aportacions antropològiques. Una educació integradora. L’Església amb el món. Educació i esperança.
- La coresponsabilitat. Els protagonistes som coresponsables perquè l’educació és una realitat superlativa.
- Les actituds de què ens parla: la col·laboració en sentit ampli i l’autonomia. Ser conscients, ser decisius.
La següent intervenció va ser de la Dr. Anna Pagès, qui va presentar, des del punt filosòfic, la diligència i la vocació com a valor específic dels mestres. Segons Pagès, el mestre s’ocupa i es preocupa del que correspon i assumeix la seva pròpia acció fent que tot allò que fa, li importi i sigui seu.
EL Dr. Conrad Vilanou, amb una visió històrica de l’antropologia, va destacar el mestratge de Miquel Meler i la seva opció a l’atenció dels paralítics cerebrals qui, sense oblidar la vessant tecnològica, va conferir a la pedagogia terapèutica una dimensió humanística.
Finalment, el Dr. Marian Baqués va aportar la mirada pedagògica recordant la vocació de Lorenzo Milani, escriptor i pedagog italià qui va donar la seva vida per la docència.
La Gravissium Educationis és la Declaració sobre l’educació cristiana del Concili Vaticà II, promulgada el 28 d’octubre de 1965. El text és fruit de dues mirades conciliars i conciliades: 1) les transformacions del món i els seus desafiaments que fan de l’educació una realitat decisiva i 2) la nova comprensió de la vocació cristiana, en especial, la vocació dels fidels laics que requereix un plantejament molt més integrador i exigent.
El document explicita un escenari molt més enllà de la “suplència” per albirar un entorn de col·laboració responsable sobre la complexa acció educativa.
