Com vas viure emocionalment la cursa al Campionat d'Europa?

Va ser una cursa que vaig gaudir moltíssim. Des del primer moment, les meves companyes i jo vam sortir bastant bé i ens vam mantenir així durant tota la cursa. Al final va ser una cursa dura, perquè va ser molt ràpida, però com hi havia molta gent acompanyant-nos i animant-nos des de fora, la vaig gaudir molt.

T'esperaves aconseguir l'or individual i per equips o va ser una sorpresa?

Tot i que sabíem que podíem fer medalla perquè Espanya sempre ha estat un equip molt fort en marxa europea i sabíem que podríem intentar fer medalla, l'or per equips no ens l’esperàvem. Per això al final ens va fer tanta il·lusió. I individualment, sabia que les meves rivals eren molt fortes, que jo venia d'una lesió que m’havia tret mesos d'entrenament i sabia que havia d'intentar fer-ho al millor possible, però les medalles les veia molt difícils, de veritat. L'or em va sorprendre moltíssim! Jo no me l'esperava, no sé el meu entrenador, però jo segur que no.

Què ha significat per a tu batre un rècord d'Espanya que portava gairebé quaranta anys vigent?

Doncs la veritat és que no tinc paraules. Quan vaig acabar i em van dir “has batut el rècord d'Espanya” em vaig quedar com “no estic entenent res, he guanyat, he fet rècord d'Espanya...”. No ho sé, va ser com... No ho sé, no tinc paraules!

Com et sents sabent que ja formes part de la història de l'atletisme espanyol?

Que són coses que passen i tu no te n'adones. Ho veus amb el temps i dius: “d’acord, has fet coses una mica importants”, però ara encara no ho veig. O sigui, a un altre li diria “que guai!”, però a mi em dic “bé, és normal”.

Quin paper han tingut els teus entrenadors i companys en aquest èxit?

El meu entrenador ha estat qui m'ha portat fins aquí perquè, com he dit abans, vaig sortir d'una lesió i ell m'ha acompanyat molt, m'ha cuidat molt aquests mesos, ha fet tot el possible perquè jo estigui bé per estar en forma per al Campionat d'Europa. Ha estat com una victòria compartida entre ell i jo. Les meves companyes també m'han estat animant durant tot el Campionat, ens vam fer costat les unes a les altres. Crec que això al final és el que et fa, en equip, arribar més lluny.

Quins han estat els principals sacrificis que has hagut de fer per arribar a aquest nivell?

Doncs els principals sacrificis diria que són, sobretot, deixar de fer coses que per l'edat que tinc potser faria, com sortir de festa o coses així, que has de deixar de fer per poder rendir tan bé al màxim nivell. Però jo no ho veig com un sacrifici perquè al final vius experiències que els altres no poden viure. Ara mateix és el que puc fer, potser més endavant quan deixi l'esport podré fer les altres coses... O sigui, que de moment no ho veig com un sacrifici tan gros.

Com portes compaginar els estudis del grau en CAFE i el programa d’excel·lència amb els entrenaments d'alta exigència?

De moment ho porto bastant bé, no he tingut problemes de compatibilitat. De fet, la universitat m'ha ajudat molt; li estic molt agraïda. Per exemple, vaig estar un mes fora i no m'hi van posar cap inconvenient. He pogut entrenar, he mantingut el contacte amb la universitat... Si t'ajuden és molt més fàcil. A primer curs no he tingut problemes, en aquest sentit.

Què li diries a algú que dubta si compaginar l'esport amb els estudis és una bona idea?

Li diria que és la millor idea que pot tenir, perquè quan no entreno em costa més estudiar i quan no estudio em costa més entrenar, o sigui, que les dues coses encaixen súper bé.

Creus que la teva experiència pot inspirar altres joves esportistes?

Doncs potser sí perquè, com ells, soc una persona que compagina la vida d’estudiant i d’esportista. Potser puc ser un exemple per fer veure que sí es pot i com es pot fer.

Quins són els teus objectius esportius a curt o llarg termini?

Tinc una petita lesió, no sé si podré acabar la temporada, però la idea seria intentar ser al Campionat d'Espanya i a l'europeu d'estiu, si és possible.

Tens algun gran objectiu com a esportista? Aquell somni que t'impulsa a seguir?

Com tot esportista, no és gaire original... Ser en un Jocs Olímpics seria el meu somni. Com a Espanya hi ha molt nivell, és molt difícil arribar-hi, perquè t'has de barallar amb els millors del món. Entrar als Jocs Olímpics és molt difícil, però ho intentarem.