Estudiants de tots els graus, Periodisme i Comunicació Corporativa; Comunicació Audiovisual; Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting; Relacions Internacionals i Global Communication Management, on Illa impartia l’assignatura d’Introducció a l’Economia, han pogut plantejar-li tota mena de qüestions relacionades amb la mobilitat, amb l’impacte econòmic de la pandèmia i, fins tot, amb les seqüeles psicològiques que deixa el confinament, entre altres qüestions. El diàleg ha estat llarg i sincer.

“Això no s'acabarà ni demà ni la setmana ni el mes que ve”, va dir el ministre durant la seva exposició inicial, “ho sabem per experiència històrica”. Però malgrat que la situació sigui encara crítica, enmig d’una segona onada on Europa és l’epicentre, Illa és optimista davant l’estratègia europea de vacunes: “Ens hem posat d'acord tots els països europeus per comprar conjuntament una vacuna i distribuir-la equitativament entre tots.” De fet, va explicar que estan negociant fins a set vacunes diferents, perquè no estan segurs de quina funcionarà més bé: “El millor pronòstic és que a principis de l'any que ve es pugui disposar de dues d'aquestes vacunes i pel mes de maig hi pugui haver una quantitat de ciutadania vacunada i immunitzada que ens permetria passar a un escenari diferent.”

La situació, va dir amb tota honestedat, continua sent crítica, amb persones contagiades, que són ara d’una edat més baixa, però amb un sistema sanitari més ben equipat en termes de material i aprenentatge. En aquest sentit ha explicat que totes les mesures preses han seguit el criteri de la ciència, del marc institucional i una política de transparència.

Illa resumeix en set, les lliçons apreses:

1. Sanitat pública i universal: “Aquells països que no tenen un sistema sanitari universal i públic, ho han passat pitjor.” Ara bé, no n’hi ha prou amb tenir-lo, cal reforçar-lo: “No es pot donar per descomptat que això ja funciona.”
2. Polítiques de prevenció sanitària: Una altra clau és disposar d’uns departaments de salut pública potents. “La Sanitat ha estat orientada més a reaccionar i curar les malalties que no pas a prevenir-les”, digué el ministre. Cal capgirar aquesta tendència. Això passa per reforçar el Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CAES) amb més personal, per tal d’augmentar la capacitat dels sistemes de vigilància epidemiológica.
3. Producció local: La necessitat de fabricar en el propi territori europeu i no haver de dependre d'altres països fora d'Europa per a proveir-nos de mascaretes, guants, bates, respiradors, per exemple. En definitiva, “la necessitat de tenir certs productes estratègics a casa nostra”.
4. Amb la ciència a la mà: “La ciència és qui ens conduirà per a sortir de la pandèmia”, va dir Illa. “Necessitem carreres ben dissenyades amb una dotació pressupostària amb certa solvència. Això no improvisa.” És una aposta a llarg termini. Punt i a part seran les “actituds anticientífiques”, que segurament veurem en els pròxims mesos, amb grups que banalitzen el papel de la ciència o l’efectivitat de les vacunes.
5. Reforçar el multilateralisme: “Una pandèmia és una malaltia en tot el món. I no la resoldrem només a Espanya, ni només a Europa. A no ser que ens vulguem aïllar”, va dir el ministre. Una conseqüència positiva serà, aleshores, el “reforçament d’una Europa federal”.
6. El valor de la humilitat: “Aquest virus ens ha posat de genolls a terra”, assenyalà ministre. I ens ha obligat a canviar aspectes molt substancials de la nostra manera de viure. Ens ha fet conscients de les nostres limitacions.
7. L’individualisme fora de lloc: L’individualisme en les societats occidentals afavoreix el dinamisme, però ha d'haver-hi sempre un sentit col·lectiu, un sentit comunitari. Conclogués el ministre: “Una pandèmia és un exercici forçat de solidaritat.”

Aquesta ha estat la primera, d’un cicle dedicat a la reflexió sobre el futur entre els líders d’avui i els de demà.