Ens ha fet saber constantment que l’església sinodal i en sortida necessita als joves participant d’igual a igual amb la resta del món. Cultes, lliures i aportant empenta i il·lusió des de l’esforç i el compromís en la lluita pel bé comú. I, de d’aquí, el missatge a les persones que els acompanyem és ben clar... No trobo millor resum que el títol d’una cançó: “No abarateixis el somni”. Tant de bo el llegat del Papa Francesc ens esperoni sempre!

Si bé, el breu recull d’aportacions del Papa Francesc que compartiré s’adreça especialment als joves, el missatge per a les persones que ens dediquem a acompanyar-los des de la universitat és doble. Fem-ho possible. Habilitem espais per a què els joves puguin esdevenir veritables protagonistes des d’un present que la universitat ha de ser capaç d’omplir d’esperança.

A la trobada amb els participants de la JMJ del 3 d’agost del 2023, a la Universitat Catòlica, el Papa Francesc animava als joves a ser emprenedors d’una manera ben particular: “Sustituyan los miedos por los sueños, no sean administradores de miedos, sino emprendedores de sueños”. 10 anys abans, a la primera JMJ de Rio de Janeiro, el 27 de Juliol els demanava -i ens emplaçava a habilitar espais que s’omplissin de possibilitat- “sean protagonistas del cambio, no espectadores”. Una de les orientacions clau d’aquests somnis, d’aquest protagonisme, ens la dona al numeral 174 de la Christus Vivit, quan els emplaça a que “(...) sobretodo, de una manera o de otra, sean luchadores por el bien común, sean servidores de los pobres, sean protagonistas de la revolución de la caridad y del Servicio, capaces de resistir a las patologías del individualismo consumista y superficial”.

Més endavant, a la mateixa Christus Vivit, 223, recorda que no es pot separar la formació espiritual de la formació cultural, de la millor cultura, recordant que “hoy en día, el derecho a la cultura significa protegir la sabiduría, un saber humano y que humaniza (...) el estudio sirve para hacerse preguntas, para no ser anestesiados por la banalidad, para buscar sentido a la vida.” I és meravellós l’emplaçament final que fa en aquest paràgraf quan, en la comparació entre Ulises i Orfeu, destaca l’aportació d’aquest segon, que no només es centra en resistir el cant de les sirenes amb ajuda dels amics -que cal dir que ja és d’admirar!- si no que venç el seu cant ple d’ambigüitat que sembla bell, però que porta a una mort segura, entonant una melodia encara més bella, capaç d’encantar i convertir en pedres a les pròpies sirenes. Conclou que la gran tasca de l’estudi ha de ser “responder a los estribillos paralizantges del consumisme cultural, con opciones dinámicas y Fuertes, con la investigacion, el conocimiento y el compartir”.

A més, a la pastoral universitària, gaudim de la sort de poder contar amb una carta directament adreçada a nosaltres, i que ens ofereix orientacions privilegiades. En una carta del 24 de novembre del 2023, adreçada als pastoralistes i capellans que participàvem en la primera trobada internacional de pastoral universitària a la ciutat del vaticà, ens proposava tres enfocaments per a la nostra tasca d’acompanyament: apreciar les diferències, acompanyar amb cura i actuar amb valentia.

Apreciar les diferències ens permet reconèixer la riquesa única de cada jove, com un poliedre on cada faceta aporta un matís irrepetible a la comunitat universitària, cultivant una pastoral que sap veure la llum en cada singularitat. Acompanyar amb cura, confiant en les llavors que Déu ha sembrat en cada estudiant, acompanyant processos que, encara que siguin lents o irregulars, mereixen ser estimats i cultivats amb esperança i paciència, allunyant-nos de qualsevol pressa per obtenir resultats immediats. I actuar amb valentia, fent créixer espais d’esperança activa, on els joves siguin realment protagonistes del canvi, superant la por i animant-los a somiar i construir, des del coratge creatiu, un món millor des de la seva vida universitària.

En conclusió, el llegat que el Papa Francesc deixa a la pastoral universitària és una crida coherent a creure en el potencial transformador dels joves, a acompanyar-los amb tendresa i convicció, a valorar la seva pluralitat com una riquesa indispensable per a l’Església i per al món, i a atrevir-se a caminar amb ells oferint-lis de manera honesta i coherent tot el que pot oferir la universitat i lal seva estructura, animant-los a ser lluitadors pel bé comú, protagonistes de la revolució de la caritat i del servei des de tots els àmbits del coneixement. Que aquest llegat esperoni sempre la nostra missió educativa i pastoral.