Sé que és difícil, però espero respostes, debats o propostes, a mode de conversa asincrònica emprant qualsevol mitjà tecnològic a l’abast (mail, missatgeria instantània, xarxes...), o bé sigui perquè coincidim en conversa sincrònica en algun lloc concret dels diversos mons espacials dels nostres centres o fora d’ells.

Justament, aquestes darreres setmanes, immediatament després del retorn de les vacances estiuenques, he pogut copsar en el marc dels diferents plenaris de centre als que he pogut assistir, l’enorme il·lusió col·lectiva per reiniciar la feina, noves etapes i nous reptes que el present i el futur ens posen al davant. He percebut desig col·lectiu d’anar-hi i d’anar-hi junts. De fer-ho des del compromís i el talent, conreant confiances, reconeixements i reciprocitats. I tot això fent-ho des del capital humà que atresora el conjunt de la nostra comunitat universitària, de la qual els nostres estudiants en són el centre, eix i motor del sentit de la nostra missió.

Som conscients, però, que tot això anterior no s’allibera per art de màgia ni és fruit d’un dia. Es genera en el dia a dia de les nostres aportacions i interaccions quotidianes, reconeixent el camí i les persones que ens han portat fins aquí, tenint clar on som i el futur que volem aixecar plegats.

Perquè no som aquí per veure com les coses passen, sinó per fer que les coses passin. I en aquest torcebraç amb la història, barreja d’orgull de llegat, complexitats del present i desig de futur, estic segur que hi esmerçarem i hi sumarem tot l’esforç, tot el “Ser i saber” lul·lià col·lectiu, i també tot el pòsit de l’aprenentatge dels errors que sempre ens ha de fer créixer. Perquè com diu Llull a Blanquerna: “Qui és humil, no busca honors ni glòria, ans desitja ser servent de tots, per tal que Déu sigui honrat en totes les coses."

Gràcies, doncs, a tots i a totes i que tinguem un bon curs 2024-2025!, que, seguint Esquirol (2024) no expresso com a desig d’un curs viscut en un estadi de plenitud permanent, sinó d’un curs en què siguem capaços de respondre bé a les situacions que visquem, d’un curs que vagi bé, en definitiva d’un curs “ben orientat”.¹

Dr. Jordi Riera i Romaní

Director general Fundació Blanquerna

----------------------

¹Esquirol, Josep Maria (2024): L'escola de l'ànima: De la forma d'educar a la manera de viure. (p. 11). Ed. Quaderns Crema. Barcelona.