El cicle de vida de l’adolescència s’ha allargat molt, ens va dir: és l’etapa més cridanera i rellevant perquè s’experimenten molts canvis que ho sacsegen tot al voltant de l’individu i que generen modificacions en el sistema de l’adolescent. Per tant, va remarcar que l’adolescència és un dels moments on se’ns posa a prova.
Escudero va relatar als assistents que avui en dia aquesta etapa s’ha allargat molt i als infants se’ls deixa ser nens durant molt poc temps per, de seguida, començar amb una emancipació de l’adolescència.
El doctor va explicar que l’adolescència té un protagonisme creixent respecte al passat, ja que cada vegada ens preguntem més: “Que hi haurà al cervell de l’adolescent?”. Hi ha interès a entendre el seu llenguatge, la seva cultura, la seva família i les situacions de fracàs que sent.
També es va tractar el tema del procés de gestió de sentiments i de la identitat: un procés molt important ja que, quan els adolescents es troben enfront diverses dificultats, es qüestionen l’eficàcia dels seus pares.
Durant la xerrada, es va exposar el fet d’entendre la relació d’ajuda amb el sistema de l’adolescent, que el fa viure en un context de transició i el fa necessitar un adult perquè l’ajudi a poder superar aquestes dificultats. Escudero va explicar que aquestes dificultats solen ser de tipus relacional i relacionades amb el fet de sentir-se còmode amb la identitat que els adolescents mateixos estan creant (els costa molt relacionar-se, falla el sistema de relacions i es converteixen en dificultats adaptatives).
Valentín Escudero també va presentar el tema del creuament adolescent: comencen els canvis corporals, la presa de decisions importants per al futur de cadascun i el fet d’haver d’assumir responsabilitats. A més d’això, també apareix el món de les relacions afectives i el món sexual, el que provoca un aclaparament per part dels adolescents per poder gestionar tot això.
Finalment, Escudero va acabar la conferència parlant dels tres paradigmes de dificultat en iniciar la relació d’ajuda: el fet de no assumir que tens un problema, el fet de no tenir control del problema i el fet que l’ajuda que et donin per resoldre aquell problema és, en sí, un problema.
Com a conclusió, el doctor Valentín Escudero va aconsellar als estudiants que, per treballar amb persones amb problemes de vincles, s’ha de saber gestionar la idea de “no problema”, a més de saber ser molt delicat.
