Llavors us deia que no n’hi havia prou d’analitzar com i per què passen les coses, sinó que calia passar a l’acció i fer que les coses passessin. Un any després, no només mantinc aquesta convicció sinó que ha calat més endins, justament perquè he vist com la nostra comunitat universitària ha estat capaç de generar canvis en poc temps, molt sovint en paral·lel i buscant sinergies, afrontant nous reptes a diferents nivells amb una força col·lectiva admirable més enllà de les dificultats que ens toca afrontar i que no ens podem estalviar.

Però la nostra institució s’ha fet gran dècada rere dècada gràcies a la feina i la visió de molts que ens han precedit, i continua creixent cada vegada que incorporem noves mirades i nous talents. I justament és aquesta suma de llegat, veterania i noves incorporacions (tant a PDI com a PTGAS) que aquest setembre hem tornat a encetar curs i, amb ell, una nova etapa sens dubte clau per a la nostra projecció de futur.

Ens esperen projectes de gran abast, com la propera confirmació per part de l’AQU de la implantació del grau en Medicina (per a la qual seguim treballant de valent); la pròxima completa revisió del “portafoli de graus” molt especialment de la FCRI; la construcció i finalització de les obres del nou edifici del campus de Salut de travessera de Gràcia; el desplegament d’un nou projecte global del conjunt de la Fundació entorn a la formació al llarg de la vida; el naixement i desenvolupament de la nova Unitat Transversal de Recerca i Transferència de la Fundació… i tot això i més, prenent forma en la definició d’un nou Marc Estratègic Institucional 2026-2030 que aixecarem pas a pas i entre tots durant aquest curs que iniciem, prenent el relleu del fins ara vigent Marc Estratègic 2022-2026.

En el conjunt, doncs, hem pres i continuarem prenent moltes decisions. He expressat en diferents fòrums un sentiment contradictori entre la voluntat de no voler actuar amb pressa, però també la percepció que no tenim temps. I en aquesta tensió, soc molt conscient que les decisions que prenem dia rere dia no són mai neutres. Poden agradar més o menys, poden ser encertades o discutibles, poden generar entusiasme o a alguns, desencís. El que sí us puc assegurar és que sempre estan i estaran guiades per un sentit clar de responsabilitat institucional-global i per la voluntat de servir al bé comú i a la causa fundacional.

Res m’apartarà d’aquest principi d’acció. I és així que liderem plegats i a tots els nivells des de tots els equips de govern de les Facultats i els serveis corporatius. Des d’un sentit de màxima unitat col·lectiva, el d’una comunitat blanquerniana compromesa i plural, que sap dialogar i sumar més enllà de les discrepàncies.

I per això, cada inici de curs com aquest, no és un lloc inhòspit i ombrívol d’una vall fosca envoltada de boira baixa, sinó que és un nou cim que hem fet plegats, des del que mirar endavant, amb vista llarga, amb el coratge i l’alegria de recomençar i perseverar en els valors del nostre llarg viatge institucional entorn la formació universitària integral de les noves generacions de joves que s'atansen a Blanquerna any rere any. I fer-ho des d’un model propi, diferencial i únic ple d’intenció i compromís, que es nodreix de la nostra història, es projecta cap al futur i esdevé un far d’excel·lència, humanisme cristià i servei a la societat. Un model que, amb la força de la nostra comunitat unida, il·lumina el camí de les noves generacions, inspirant-les a construir un món més just, més humà i més connectat, amb la passió i la responsabilitat que defineixen l’esperit blanquernià.

Així doncs, un any després d’aquell primer setembre del 2024, torno a reiterar amb més convicció que mai: no som aquí per veure com passen les coses, sinó per fer que les coses passin. I ho farem, com sempre, plegats, amb la saviesa que ens arriba de tants mestres, antics i presents, que ens ajuden enfilats a les seves espatlles —a la manera de dir de Newton—, a imaginar i construir la Blanquerna que volem i desitgem oferir a la societat.

Bon curs 2025-2026 a tothom!