Potser no és un dels temes que poden emergir d’entrada quan es pensa en el pontificat del Papa Francesc, però cal dir que ha cercat que l’Església pugui oferir una paraula davant dels avenços tecnològics, especialment pel que fa a la denominada Intel·ligència Artificial. Cal dir que en nombrosos textos i intervencions seus ha denunciat allò que ha denominat el «paradigma tecnocràtic» i la «cultura del descart».

En els darrers temps, especialment davant l’explosió que suposa la denominada IA generativa, l’Església (i moltes altres institucions) ha promogut la reflexió a diversos nivells sobre l’impacte d’aquesta tecnologia i la forma adequada del seu ús.

Certament, Francesc s’hi ha vist personalment implicat de manera molt concreta. Són nombroses les seves referències a la IA, però si haguéssim de destacar-ne algunes, caldria esmentar el seu Missatge per la Jornada mundial de la Pau celebrada l’1 de gener del 2024 i, especialment, la seva intervenció a la sessió del G7, el 14 de juny del mateix any.

En aquest darrer any del seu Pontificat, el 28 de gener de 2025, els dicasteris per la Doctrina de la Fe i per la Cultura i l’Educació van publicar l’extens document «Antiqua et Nova: sobre la relació entre la intel·ligència artificial i la intel·ligència humana». Cal dir que una part notable d’aquest document consisteix en referències a intervencions del mateix Papa Francesc sobre aquesta qüestió.

El Papa ha sentit la urgència d’oferir una paraula sobre la irrupció de la IA, de la qual el seu ús més disruptiu és, sens dubte, el bèl·lic, però ha alertat sobre els riscos de deshumanització que comporta, tot recordant el valor de la persona humana i de l’adequada relació amb els altres. El seu clam es dirigeix a creients i a no creients i, de manera molt especial, a aquells que tenen responsabilitat en el desenvolupament i implementació d’aquestes tecnologies.

No oblidem, doncs, ara que cal valorar serenament el seu llegat, la seva valent intuïció, en aquest cas expressada de manera ràpida i contundent.