L’estudi, “COVID’s collateral damage on women’s health: How to resume the path of improvement”, elaborat pel Grup de Recerca Global Health, Gender and Society (GHenderS), de Blanquerna-URL i publicat en l’European Journal of Midwifery, posa en relleu com els canvis organitzatius en el sistema sanitari, que s’han produït per la crisi covid19, han suposat un pas enrere en l’atenció a la salut de les dones, incloses la salut sexual i reproductiva, i aporta recomanacions pel que fa a l’organització dels sistemes de maternitat.

En aquests últims anys, i de forma progressiva, s’han anat introduïnt canvis en l’atenció que reben les dones en un entorn hospitalari. S’ha promocionat un model en què les dones se situen en el centre i tenen una major participació en la presa de decisions. També s’han adequat espais per promoure el part normal. Aquests canvis estan avalats pels bons resultats obtinguts a nivell clínic i per la major satisfacció expressada per les dones quan l’atenció rebuda és respectuosa amb les seves expectatives. Per tant, aquesta evidència apunta a que les dones sanes tenen millors resultats si estan acompanyades d’una llevadora, fora de l’entorn hospitalari.

L’estudi alerta del risc de “tornar enrera” a causa dels canvis organitzacionals que s’han produït, en aquest context de crisi provocat per la pandèmia. Un exemple és la concentració de l’atenció als parts amb el tancament d’alguns serveis i l’augment de l’intervencionisme amb l’objectiu de reduir el temps d’ús de l’espai disponible per a l’atenció al part.

En l’apartat de recomanacions, els autors d’aquest estudi, Anna Martin, Ramon Escuriet i Olga Canet, investigadors del GhenderS i professors de Blanquerna-Universitat Ramon Llull, proposen les sis mesures següents: la integració d’un nou model que se centri en la persona i que potencïi l’oferta de birth places; un model eficient pel que fa a la gestió clínica en l’atenció a la maternitat, amb un ús racional de recursos; nous rols professionals de les llevadores, amb una formació qualificada i específica, que han de poder exercir la seva professió amb plena autonomia; en l’atenció primària i comunitària, l’ampliació dels espais de promoció i prevenció de la salut; i en salut pública, proposen la revisió d’un model que està basat en el control del sistema sobre el part.