L’assetjament escolar no és un tema menor als centres educatius. Pot generar un alt patiment a les persones que formen part d’aquesta situació. És per aquest motiu que el grau en Psicologia ha celebrat aquesta setmana la jornada “Bullying. Una falsa sortida per als adolescents”, per oferir un espai de reflexió. Tal com va dir José R. Ubieto, psicoanalista convidat a la jornada, és un fenomen que “deixa petjades psicològiques molt profundes”.

Ubieto va presentar el seu llibre —del mateix títol que la conferència— que aborda el conflicte del bullying des de totes les perspectives: l’adolescència, les relacions sexuals, la sexualitat i la família. La seva investigació se centra molt en l’etapa de l’adolescència però va demanar als assistents no centrar-se només en aquesta etapa i tractar l’assetjament amb una mirada oberta, ja que les seves formes canvien i per tant “s’han de buscar sortides noves”.

Citant a grans pensadors, com Freud, va explicar als participants que "un adolescent és qui està en un túnel i ha de cavar dues sorties en el mateix temps: trobar la fórmula de fer-se gran i complir les expectatives de l'altre. El veritable amo, qui fa treballar a l'adolescent, és el seu cos".

Tot seguit, va relacionar el bullying amb quatre conceptes: l’autoritat, la importància creixent a la mirada i la imatge, la desorientació, i el desemparament de l’adolescent.

Finalment, va reflexionar al voltant de l'assetjador i la víctima. El primer el va definir com algú amb dificultat per resoldre aquests quatre conceptes i amb mala relació amb la impotència. "És qui no suporta la seva pròpia impotència. A vegades són nois que han patit violència i pretenen dipositar això en un altre" va justificar. En canvi, la víctima, segons Ubieto, no té un perfil. Els seus trets particulars (sobrepès, minoria cultural, hobbies diferents...) el diferencien de la resta, el fan vulnerable i presa de l'assetjador. "Ell no pot respondre perquè hi ha alguna cosa de si mateix que queda molt tocat en l'escena de violència [...] i l'assetjador sempre troba el moment d’atacar quan la víctima no respon. És per aquest motiu que ningú està exclòs a la possibilitat de ser assetjador", va finalitzar.

“El silenci dels testimonis en l'assetjament respon a la por de convertir-se en víctimes”, i va lamentar, a continuació, que molts professors no s'adonin o mirin cap a una altra banda. Va concloure la conferència demanant als assistents que “obrin els ulls” i “despertin” d’un fenomen de vegades “massa silenciat”.