L'acte va tenir lloc el passat 28 de gener i va ser presidit pel Dr. Salvador Pié-Ninot, president de Blanquerna-URL. Durant la seva ponència, el Dr. Marina va presentar als assistents la seva proposta per millorar el sistema educatiu espanyol, aclarint que "una reforma educativa significa reformar l'aula, no la llei".
El Dr. Marina va plantejar els canvis significatius que ha patit el món al qual accedeixen els joves i que condicionen inevitablement el sistema educatiu i les formes d'ensenyar i aprendre. Aquest nou entorn és el que Marina va anomenar VUCA (Variability, Uncertainty, Complexity, Ambiguity); unes sigles que sintetitzen aquest futur a què el filòsof es referia, que es troba en un canvi constant, que és incert perquè augmenta la informació, una informació que tampoc no aporta certesa; que és complex perquè tots els seus elements estan relacionats i depenen els uns dels altres, i que és ambigu per l'enorme dificultat que presenta a l'hora de reconèixer patrons. "Hem d'ensenyar als nostres joves a accedir a un entorn que ha canviat profundament i que ara és intensament accelerat. Per tant, per mantenir-se a dins, cal posar un ritme també intensament accelerat al procés d'adaptació a aquest entorn. I aquest procés és l'aprenentatge." I va afegir: "Per fer-ho, necessitem especialistes en educació que sàpiguen què és important i què és secundari, que apostin per un coneixement complex i multivariat i que resolguin la transferència de coneixements; és a dir, que deixin de fer estudiar als alumnes habilitats tancades que no transcendeixen i que els ensenyin a relacionar i aplicar coneixements d'una assignatura a una altra."
El Dr. Marina va definir el moment actual com el de la "societat de l'aprenentatge", és a dir, una societat que requereix "estar aprenent contínuament i que ha demostrat que es poden aprendre coses que abans ni tan sols es plantejaven, com ara la creativitat, la valentia o les virtuts, de manera que el món de l'aprenentatge s'obre cada cop més i els professionals que s'hi dediquen tenen al davant un camp inacabable", en paraules del filòsof.
Una universitat dedicada a la docència
D'altra banda, Marina va reivindicar que hi hagi una universitat molt més dedicada a la docència i una altra molt enfocada exclusivament a la investigació. "Vivim un moment de desprestigi de la qualitat docent dels professors, en què sembla que l'únic que importa és publicar investigacions", va declarar Marina, i en aquest sentit afegia: "La universitat ha de ser un espai d'assaig de la docència, perquè l'educació és l'eix vertebrador de la vida social, perquè és la que escull el tipus de coneixement i les virtuts que tindran els joves de la nostra societat."
"L'educació és tan important perquè ja ha deixat de ser una simple transmissió de coneixements i habilitats i ha demostrat que en l'ésser humà hi intervé una altra força evolutiva: la capacitat d'aprenentatge. El segle XXI és el segle de l'epigenètica, que prova que tots nosaltres naixem amb una sèrie de gens que s'activen o no al llarg de la nostra vida, i que el factor decisiu en aquesta activació és l'entorn. Recordem que un dels components més importants d'aquest entorn és l'educació. Per tant, ara som definidors del futur de l'espècie humana, i no simples transmissors de coneixement", va explicar Marina.
L'Objectiu 555
La seva proposta per millorar el sistema educatiu espanyol, anomenada "Objectiu 555", planteja que en un termini màxim de cinc anys, amb el 5% del pressupost dedicat a educació i amb cinc objectius clars, es pot assolir un sistema educatiu d'alt rendiment. Aquests objectius consisteixen a reduir la taxa d'abandonament escolar al 10%, a pujar 35 punts en la classificació PISA, a reduir la diferència entre bons i mals alumnes (un aspecte admirable del sistema educatiu de Finlàndia, en el qual el 10% dels pitjors alumnes tenen una mitjana més alta que la mitjana europea), a atendre curosament tots els nens i les nenes que tinguin dificultats d'aprenentatge o problemes psicològics i, finalment, a integrar dins dels programes educatius habilitats cognitives i no cognitives alhora.
Finalment, el Dr. Marina va acabar la seva intervenció amb una reflexió de cara al futur: "Hem de buscar el sentit del que fem. Si perdem aquest sentit, caiem en la insignificança, però si mantenim la idea, aleshores estarem col·laborant en un projecte magnífic: fer-nos més persones, humanitzar-nos."
