El Patronat de la Universitat Ramon Llull (URL), presidit per Lluís Recoder, ha nomenat Carles Pérez Testor, psiquiatre, psicoterapeuta i professor de Blanquerna-URL, nou rector de la Universitat amb efectes de 7 de gener. Pérez Testor succeeix en el càrrec al professor catedràtic de Blanquerna-URL, Josep Antoni Rom, que ha estat rector des de l’1 d’octubre de 2022 fins a la seva mort sobtada el 8 de novembre de 2025.

Nascut a Barcelona (1957). Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la UAB; Doctor en Medicina i Cirurgia per la UAB; Especialista en Psiquiatria i Diplomat en Teologia per l’Institut de Teologia, vinculat a la Facultat de Teologia de Catalunya. Format com a Psicoterapeuta individual i com a Psicoterapeuta de Parella i Família en la Fundació Vidal i Barraquer (FVB). Supervisor Docent per la Federación Española de Asociaciones de Psicoterapia (FEAP) i la Federación Española de Asociaciones de Terapia Familiar (FEATF).

Actualment, Carles Pérez Testor és catedràtic de la URL, fundador del Grup de Recerca de Parella i Família de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport i co-chair del grup de treball Family Life de l’aliança d’universitats SACRU. També exerceix com a psiquiatre i psicoterapeuta.

A continuació, ens disposem a conversar amb ell...

• Combina formació en medicina i teologia. Com va néixer aquest interès per connectar dos àmbits que a primera vista poden semblar tan diferents?

El fet de combinar les dues formacions va venir de l’experiència d’estudiar medicina amb una aproximació a l’ésser humà d’una manera fragmentada. No teníem assignatures que et presentessin una visió més antropològica de l’ésser humà. Vaig saber que la Facultat de Teologia de Catalunya oferia una formació breu de diplomatura de tres anys en el seu Institut de Teologia, en horari nocturn, que era compatible amb el meu horari. I va ser una experiència única, amb un professorat excepcional, que em permetia fer una aproximació global incorporant, a més, la part transcendent i espiritual de la persona.

• A Blanquerna ha tingut un recorregut molt destacat. Va impulsar el primer Pla general de recerca de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport. Com recorda el procés de disseny i implementació del Pla?

Va ser una època molt estimulant. Feia pocs anys que la Facultat estava en marxa, amb una forta tradició d’innovació docent amb metodologies pedagògiques que ens diferenciaven, però en recerca encara hi havia molt per fer. Teníem bons investigadors que feien recerca de forma molt individual o amb grups d’altres universitats. Va sorgir dins l’equip directiu d’aquells anys, amb el degà Josep Gallifa, la proposta de redactar un pla per estimular i desenvolupar la recerca en grups de treball, amb una massa crítica suficient per poder ser acreditats en les convocatòries SGR i convertir-los en grups consolidats. Amb Jordi Riera com a nou degà, li vàrem donar més estructura i més finançament i el degà el va voler publicar en un fulletó perquè arribés a tots els membres de la comunitat i s’implantés una nova cultura de fer recerca. Guardo un d’aquells primers exemplars amb molt d’afecte.

• També va participar juntament amb Myriam Guerra en la gènesi de la primera proposta del grau en Medicina. Com va viure aquell encàrrec? Què significa per a Blanquerna i per a la Universitat Ramon Llull tenir un grau en Medicina?

Per a mi va ser un regal que em va fer el president del Patronat de Blanquerna, en Josep M. Carbonell. Ell tenia molt clar que Blanquerna havia d’impartir el grau en Medicina i Cirurgia. Per a Myriam Guerra i per a mi, poder pensar de zero la formació en Medicina va ser una experiència preciosa, un treball intel·lectual de primer ordre, tenint present la manca de metges tant en els serveis públics com els privats que hi ha a Catalunya i l’amenaça dels propers anys amb jubilacions de les generacions que estan al final de la seva carrera. Conxita Mestres, degana de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL, ens va donar molta llibertat per desenvolupar el pla, i amb Myriam Guerra i Joan Sans (exdegà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona) vàrem fer un grup de treball molt intens. Molt important el paper de Iolanda Jordan i altres companys de Sant Joan de Déu, que els primers dos anys van estar col·laborant intensament amb nosaltres. Moltes persones hi van participar en aquell moment, però citaria, entre d’altres, Giorgia Miotto, Enric Xicoy i la supervisió administrativa imprescindible de Montse Ricart. Moltes altres persones van ajudar en el projecte, però personalment citaria Francesc Fatjó, que en un dels molts moments complicats ens va ajudar a trobar una bona solució.

L’entrada a l’equip de Montserrat Esquerda i Jordi Ibañez va ser providencial perquè el projecte pogués arrelar definitivament. Myriam i jo els estem molt agraïts, tant per la feina feta com per haver agafat la responsabilitat de posar-lo en marxa. L’altra persona clau perquè el grau comenci ha estat Jordi Riera. Ja des del principi va estar al nostre costat, però quan va ser nomenat director general va tenir un paper fonamental perquè tota la universitat s’adherís sense fissures al projecte, de forma unànime.

Poder col·laborar en una formació excel·lent, tant científica com tècnica, de les properes promocions de metges, però també humanista, amb una profunda visió antropològica i de valors, amb sòlids coneixements de bioètica i salut mental, és un magnífic repte per a Blanquerna i per a tota la Universitat Ramon Llull. Com diu la nostra degana Montserrat Esquerda, una formació en medicina “high tech, high touch, high commitment”.

• De la seva trajectòria, quines persones l’han marcat més i per què?

En primer lloc, els meus pares i els avis. La meva mare ens va ensenyar a ser bones persones i a viure en equilibri i harmonia. El meu pare era pediatre o, millor, “metge de nens”, com els agradava anomenar-se en aquella època. Molt influït per Francesc Cantavella, posava el focus en el desenvolupament dels nens i la seva salut mental. Les meves germanes i jo mateix treballem en l’àmbit de la salut mental; queda clara la gran influència del pare. Dels avis destacaria, entre moltes coses, els valors que ens van saber transmetre.

Jordi Font va ser el meu mestre i em va ensenyar tot el que sé com a psiquiatre i psicoterapeuta. Estar assegut al seu costat fent de coterapeuta m’ha marcat tota la vida. A més em va ajudar a introduir-me en l’espiritualitat ignasiana, que ell coneixia molt bé. Antoni Maria Serramona i l’espiritualitat oratoriana de sant Felip Neri van ser un gran complement i un equilibri per a mi. Moltes altres persones, com Salvador Pié, Antoni Bobé, Antoni Gomis, Pere Castellví, Ramon Maria Nogués, Jorge Thomas, Jorge Tizón, Delfí Abella, Gaspar Mora o Josep Jordi Llongueras, han estat molt importants i el seu mestratge ha influït en la meva vida.

• El rector Josep Rom ha deixat una empremta inesborrable en tots nosaltres. Quin aspecte del seu llegat voldrà continuar?

La pèrdua del rector Rom ens ha deixat a tots en xoc i haurem de fer un procés de dol per interioritzar la seva figura i el seu llegat. Destacaria el que molts han dit aquests dies: el seu sentit de responsabilitat i servei, la seva clara visió que junts i treballant units som més forts, la seva cordialitat i bonhomia, la seva desbordant creativitat. Crec sincerament que ajudar al treball d’unir diversitats, unir fecundes mirades diferents, però complementàries, hauria de ser una de les tasques del nostre equip rector.

• Finalment, com afronta el seu mandat com a rector?

Amb la forta convicció que treballar en equip i treballar en xarxa seguirà projectant la Universitat Ramon Llull cap al futur. Tenim uns vicerectors i vicerectora molt potents i amb molta experiència. Tenim unes institucions federades que destaquen a escala nacional i internacional, amb un lideratge dels seus directors i directores generals, de gran nivell. Tenim excel·lents docents i investigadors i un personal tècnic de gestió i d’administració i serveis de gran qualitat humana i professional. Amb aquests ingredients, ho tenim tot de cara per seguir creixent.

“Ser i saber” és el lema de la nostra Universitat i la tasca de l’equip rector serà la de seguir-lo desenvolupant.