11 de febrer del 2026
Cent dies després
Prop ja del compliment de "Les Cent-Jours" ("Els Cent Dies") d’aquesta nova etapa de governança a la Fundació Blanquerna, esperem estar ben lluny del final dramàtic dels 100 dies que li varen comptar a Napoleó Bonaparte, des que es va escapar del seu exili a l'illa d'Elba el 26 de febrer de 1815, recuperant el poder i desbancant el rei Lluís XVIII, fins a la seva derrota final a la batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815.
O com els que li varen comptar als Estats Units a Franklin D. Roosevelt quan el 1933, durant la “Gran Depressió”, Roosevelt va llançar una sèrie de reformes i mesures legislatives conegudes com el New Deal en els seus primers 100 dies de governança.
D’aquests fets històrics —i d’altres posteriors— se’n deriva la tradició popular de concedir 100 dies de gràcia o de govern als nous lideratges. Cent dies que des del 2 de setembre passat, a casa nostra, us ben asseguro que han semblat molts més, tant per la intensitat amb què els hem viscut, com pel munt de “carpetes” obertes o que s’han obert des de llavors i que hem volgut i calia entomar.
Semblaria doncs que ara i aquí tocaria fer-ne un repàs, resseguint-ne la transcendència i meritatge. Però no ho faré. En primer lloc perquè aquesta editorial arriba a qui se la llegeix i, segurament, qui ho fa ja coneix perfectament el d’on venim i l’on som a diferents nivells institucionals. Però sobretot, i en segon lloc, no ho faré per respecte i plena consciència de tot el que queda per fer en endavant, que és molt i de calatge. Hem donat passes clau, però vivim un present-futur que ens mou i ens mobilitza apassionadament les hores, els dies i les setmanes a una velocitat de tren Maglev. I és tant, que el que deixem enrere sembla poc, sense menystenir-ne la rellevància.
Els reptes com reeixir en la sostenibilitat global (econòmica, social, laboral...) de la nostra Fundació en un context de moltes oportunitats però també d’evidents dificultats i amenaces; l’actualització i millora (acadèmica, metodològica, investigadora i infraestructural) de cadascun dels nostres centres; la primera prova pilot d'un futur projecte en l’àmbit de la formació continuada de caràcter transversal Blanquerna, i que ha d'integrar també la revolució de les microcredencials d’una manera flexible, diferenciada i multinivell; o el nou gran projecte de Medicina, que amplia mirades i marcarà etapa no només a la Facultat de Ciències de la Salut (amb nou edifici inclòs pel “campus de Salut”) sinó al conjunt dels centres de la Fundació i m’atreveixo a dir-ho avui: al conjunt de la URL. I me’n deixo alguns d’última hora perquè encara avui no puc avançar-ne informació, però que poden esdevenir també autèntics punts d’inflexió.
De tot això i més, ja en parlarem a fons en el marc de la Jornada de Sant Tomàs del proper 28 de gener del 2025. Ara i aquí només vull agrair en majúscules la confiança donada i rebuda durant aquests gairebé 100 dies. La confiança i l’esperit renovat i il·lusionat que ens arriba de tots els que des dels diferents llocs d’implicació amb el projecte Blanquerna (PAS, PDI, estudiants i Patronat), han fet aquest trajecte més fàcil, però també més reptador, entusiasmador i humanista a la manera de pensar de Llull, quan al Llibre de l’Amic e l’Amat, expressa que “L’amic no viu sinó per amor, e per amor no mor”.
--
Dr. Jordi Riera i Romaní
Director general Fundació Blanquerna
- Compartir:



