Els vuit anys que en aquell moment teníem d’experiència d’aplicació de les PAP ens alertaven de diverses anomalies no previstes i poc desitjables a la nostra manera d’interpretar els objectius que perseguíem com a “sistema”. Després d’haver reduït l’aspiració inicial de fer unes proves que introduïssin dimensions vocacionals, aspiracionals i motivacionals per a la professió, i quedant reduïdes a l’àmbit competencial instrumental, que tampoc introduïa l‘entrevista personal amb els candidats, vàrem autoexigir-nos com a mínim la “validació” experimental de la validesa de la prova finalment dissenyada, per assegurar-nos que assolia de manera fiable allò que ens proposàvem.

Mentre aquesta validació no arribava (encara no la tenim), eren milers els aspirants a “voler ser mestres” i, molt especialment, del col·lectiu provinent de cicles formatius de grau superior, que no superaven les PAP, quedant-los el camí vocacional truncat per les mateixes proves, tot i haver superat els requisits d’accés establerts per llei per a l’accés a la universitat com són les PAU, el CFGS o la prova per a majors de 25 anys. Així mateix, centenars d’aquests, anualment, optaven per sortir del país a cursar aquests estudis a una altra comunitat autònoma propera o, fins i tot, a una universitat en línia estatal, en les quals el seu currículum no preveu cap dels àmbits identitaris propis de l’Escola Catalana (llengua, cultura, pedagogia...). I el que és més paradoxal: finalitzats els seus estudis, res no els impedeix d’exercir de mestres plenament a Catalunya.

Per tots aquests elements vàrem proposar, com dèiem, una “flexibilització” del moment d’exigència de la superació de les proves a Catalunya, com a primer pas per intentar contrarestar en part els “efectes” que estàvem observant i poder treballar des de la mateixa universitat amb aquests nois i noies que presenten determinades mancances competencials (les causes de les quals haurien d’analitzar-se des de les llacunes que s’arrosseguen des de les etapes de primària-secundària) però que presenten un perfil nítidament vocacional i motivacional cap a la voluntat de “ser” mestres. A partir del nou acord es garantirà finalment que tots els mestres que es titulin a Catalunya hauran superat les PAP sigui quin sigui el moment precís en què ho hagin aconseguit, i evidenciarà que la tasca de les universitats com a sistema “educatiu superior” és la d’oferir un nou espai d’oportunitats educatives sense exclusió, així com la d’ajudar en aquest cas els futurs mestres a créixer, a millorar i a assolir aquelles competències que requeriran l’excel·lència del seu exercici professional. I és justament aquesta experiència la que estem convençuts que els confirmarà encara més en la missió per la qual volen formar-se.

Celebrem, doncs, des de Blanquerna aquest nou acord del sistema universitari català de “flexibilitzar” el moment d’exigència de la superació de les PAP i que sigui cada universitat (que pren com a base el principi d’autonomia universitària) la que decideixi si es continua exigint “abans” de l’admissió al grau, o a primer curs de manera vinculada a les assignatures de primer.

Aprofitem també per anunciar que la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i l’Esport-Blanquerna ha activat ja aquest curs que ara acaba diferents estratègies formatives i avaluadores internes per assegurar no només la superació de les PAP a primer curs d’Educació (pel cas que no les haguessin aprovat prèviament) sinó també per a l’obtenció progressiva durant el grau del nivell C2 de català per a tots els alumnes d’Educació i alumni ja titulats, si així ho sol·liciten.

I finalment, ens posem a disposició del sistema educatiu universitari i preuniversitari per continuar avançant en la millora global de l’educació del nostre país, que afronta reptes de gran calat després d’anys d’evidències objectives i successives de resultats poc satisfactoris, tant pel que fa a estudis nacionals com internacionals. De nou, el sentit autocrític i la correcta interpretació de les dades objectives entorn del que ens està passant seran clau per avançar amb èxit, lluny de prejudicis i etiquetes, cap a la millora educativa global que tots anhelem.