Blanquerna reflexiona sobre el paper de l’esport com a eina de pau i transformació social

L’esport és competició, però també pot ser un espai de diàleg, inclusió i construcció de vincles. Aquesta ha estat una de les idees centrals de la jornada L’Esport, Vector de Pau i Constructor de Ponts. Del Mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva (1027-2027) a la Diplomàcia Esportiva Contemporània, celebrada el 13 d’octubre a l’Auditori de la FPCEE Blanquerna-URL.

La trobada, organitzada conjuntament pel grau en Gestió Esportiva, el grau en Relacions Internacionals i Catalunya Internacional, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, ha reunit representants institucionals, acadèmics i professionals del sector per reflexionar sobre la capacitat de l’esport per generar espais de convivència i contribuir a la construcció de la pau.

L’esport com a espai de convivència

La jornada ha començat amb les intervencions de Jordi Riera, director general de la Fundació Blanquerna; Laura Foraster i Lloret, directora general de Catalunya Internacional; Manel Vila, comissionat del Parlament de Catalunya per a la commemoració del Mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva, i Abel García, representant de la Conselleria d’Esports.

Jordi Riera ha posat en valor el potencial de l’esport per transmetre valors com el respecte i la cooperació, però també ha advertit sobre les contradiccions presents en determinats entorns esportius, com les manifestacions racistes i xenòfobes o les actituds que converteixen el rival en un enemic. En aquest sentit, ha defensat la necessitat d’impulsar iniciatives capaces de traslladar aquests valors a accions i canvis reals.

Laura Foraster ha reivindicat l’esport com un llenguatge universal capaç de connectar persones, comunitats i països, mentre que Manel Vila ha vinculat aquesta capacitat de cohesió amb el llegat de les Assemblees de Pau i Treva i la seva voluntat històrica de protegir les persones davant la violència.

Abel García, de la seva banda, ha centrat la seva intervenció en la dimensió quotidiana de l’esport i en la importància de crear entorns segurs i acollidors. També ha destacat que competir i voler guanyar és compatible amb respectar l’adversari i generar vincles entre persones diverses.

Les intervencions han coincidit a entendre la pau no només com l’absència de conflictes, sinó també com la creació d’espais de convivència, respecte i participació.

Tom Woodhouse: de la recerca sobre la pau a l’acció comunitària

La ponència inaugural, «L’esport com a vector de pau i projecció internacional», ha anat a càrrec de Tom Woodhouse, vinculat a la Bradford University i a l’Institute for Economics & Peace. Introduït per Raül Romeva, professor de Blanquerna, Woodhouse ha abordat com la recerca sobre la pau i els conflictes pot connectar amb projectes esportius orientats a generar transformació social.

Un dels conceptes principals de la seva intervenció ha estat la diferència entre pau negativa, entesa com l’absència de violència, i pau positiva, relacionada amb les estructures i les condicions socials que permeten construir comunitats més inclusives, segures i cooperatives.

Woodhouse ha presentat experiències de les fundacions vinculades a clubs de futbol anglesos que desenvolupen projectes d’inclusió de minories i d’acompanyament a persones refugiades. També ha exposat un projecte comunitari desenvolupat a Colòmbia, on el futbol s’utilitza per treballar amb infants i joves en contextos marcats per la violència.

La iniciativa combina la pràctica esportiva amb el coneixement dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i implica també les famílies i els facilitadors locals per aconseguir que el projecte tingui continuïtat dins de la comunitat.

Aquest tipus d’experiències, ha explicat Woodhouse, mostren que l’esport pot contribuir a treballar factors associats a la pau positiva, com l’educació, la confiança, la convivència i la participació comunitària.

El ponent també ha destacat la importància de connectar de manera més sòlida la recerca acadèmica amb la pràctica esportiva. Sistematitzar les experiències, avaluar-ne l’impacte i formar les persones que treballen directament amb les comunitats són elements clau perquè les iniciatives es puguin consolidar i replicar.

Experiències que amplien la dimensió social de l’esport

La jornada ha continuat amb una taula d’experiències amb la participació de Lluís Rabaneda, de Paddle Worldwide; Maria Solé, de la Federació Catalana de Basquetbol; Jordi Escribà, de B-Link, i Pep Escoda, del CAR de Sant Cugat.

Lluís Rabaneda ha explicat l’evolució de Paddle Worldwide i la voluntat de l’organització d’anar més enllà de la competició per incorporar qüestions com la igualtat de gènere, la sostenibilitat, la transparència i la inclusió. També ha destacat la importància de crear aliances amb universitats i institucions, facilitar la participació d’esportistes refugiats i aconseguir que les instal·lacions esportives generin un retorn social.

Maria Solé ha presentat les iniciatives de solidaritat internacional de la Federació Catalana de Basquetbol, que dona suport a clubs federats que desenvolupen projectes de cooperació amb ONG, fundacions i associacions d’altres països. Entre les accions hi ha ajuts econòmics, donacions de material esportiu i suport a desplaçaments i formacions.

Solé també ha subratllat la importància de formar persones sobre el terreny perquè els projectes puguin tenir continuïtat i arrelar a les comunitats on es desenvolupen.

Per part de B-Link, Jordi Escribà ha abordat l’acompanyament a entitats que busquen finançament europeu per desenvolupar els seus projectes. Escribà ha remarcat especialment la importància de la comunicació per construir propostes capaces de connectar esport, formació, cohesió social, institucions i possibles col·laboradors.

Finalment, Pep Escoda ha presentat l’evolució del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR) i les mesures que s’hi desenvolupen per donar suport als esportistes en el camí cap a l’excel·lència, alhora que ha posat en valor la qualitat del centre i els resultats assolits pels seus esportistes en competicions de primer nivell.

Convertir els valors en accions

Les diferents intervencions de la jornada han mostrat que el potencial transformador de l’esport no depèn únicament dels valors que tradicionalment se li atribueixen. Perquè pugui contribuir de manera efectiva a la construcció de pau, inclusió i cohesió social, calen estructures, recursos, aliances i eines d’avaluació que permetin convertir les intencions en accions sostenibles.

L'acte ha posat sobre la taula el repte d’entendre l’esport no com una solució automàtica als conflictes, sinó com una eina que, vinculada a l’educació, la recerca i el treball comunitari, pot ajudar a construir ponts entre persones i comunitats.