Es tracta d'un macroprojecte integrat en el marc del programa Horizon 2020, -que inclou projectes d'educació, salut, tecnologia, etc.- i que avaluarà quina intervenció existent en els sistemes sanitaris és més eficaç per reduir el comportament sedentari en la gent gran, amb la mesura de nous indicadors que no han estat emprats en la majoria d'estudis de característiques similars. Per portar a terme aquest estudi, s'ha fet necessari construir un partenariat amb altres universitats i institucions europees que compartiran amb Blanquerna l'autoria del projecte: la Fundació Institut Català de l'Envelliment, l'Syddansk Universitet, The Queen's University of Belfast, Universitaet Ulm, Sport Initiatives et Loisir Bleu Association i la University of Glasgow. Cada una d'aquestes institucions aportarà el seu grau d'expertesa, i la Fundació Institut Català de l'Envelliment serà l'encarregada de coordinar administrativament el projecte.
Blanquerna coordinarà un assaig clínic a nivell europeu
La part de Blanquerna, finançada amb 742.424 euros, es canalitzarà a través del Grup de Recerca en Salut, Activitat Física i Esport, del qual la Dra. Míriam Guerra és la investigadora principal. El grup s'encarregarà de coordinar un assaig clínic pragmàtic aleatoritzat durant 18 mesos (en què s'avalua una intervenció de tres mesos de durada) amb una mostra de 1.238 persones (unes 400 a Catalunya i la resta a Dinamarca i Alemanya). S'avaluarà el comportament sedentari, els nivells d'activitat física, la funció física i altres mesures relacionades amb la salut, així com variables relacionades amb la despesa sanitària. "Fins ara", explica la Dra. Guerra, "s'han fet molts estudis basats a veure els beneficis físics i psicològics després d'una intervenció d'activitat física en temps i espai limitat. En la majoria dels casos hi ha hagut millora. Però quan s'acaba la intervenció la gent torna a ser insuficientment activa, i adopta els nivells basals". "Igual que la pràctica habitual d'activitat física", explica la Dra. Maria Giné, "el sedentarisme també és un comportament. Per aquest motiu també parlem de conductes sedentàries, referint-nos al temps que s'està assegut o estirat i als motius que ens porten a estar-ho. Aquestes conductes es caracteritzen perquè suposen una despesa energètica molt baixa, i inclouen les activitats sedentàries a la feina, a la llar, en els desplaçaments i durant el temps lliure. Són exemples de conductes sedentàries dormir, estar assegut, estar estirat i mirar la televisió o altres formes d'entreteniment davant una pantalla. El comportament sedentari pot coexistir amb l'activitat física. Així, doncs, es pot donar el cas que una persona sigui suficientment activa i sedentària a la vegada, si compleix amb les recomanacions generals d'activitat física marcades en les guies de pràctica clínica, però passa moltes hores al dia amb un comportament sedentari. En la societat actual, cada cop passem més hores asseguts al dia; en concret, els adults, més de la meitat del temps que estem desperts; això són unes 9 hores diàries. El problema que aquestes conductes siguin cada cop més freqüents i que formin part de la nostra vida diària és que dutes a terme de manera perllongada són perjudicials per a la salut. Per primera vegada en un estudi d'aquestes dimensions s'avaluarà l'impacte de diferents intervencions en el comportament sedentari."
En la societat actual, cada cop passem més hores asseguts al dia; en concret, els adults, més de la meitat del temps que estem desperts; això són unes 9 hores diàries.
Com es farà? Es mesuraran el comportament sedentari i els nivells d'activitat física, el nombre de passes diàries i la funció física. I, a més a més, s'hi inclouran els costos de la utilització dels serveis de salut, l'autoavaluació que les persones fan de la seva pròpia salut i de la seva qualitat de vida, la mortalitat, la morbiditat, la discapacitat, la institucionalització, la salut mental, el capital social (què aporta la persona a la societat), la sarcopènia, mitjançant biomarcadors (disminució de força, d'atròfia muscular) i paràmetres de seguretat. Això s'ajusta als marcadors de les polítiques socials, de salut, per decidir com i si val la pena mantenir aquestes intervencions en el sistema sanitari o si haurien de ser implementades més àmpliament o reestructurar-les de manera que augmenti l'eficàcia, l'adherència i l'eficàcia de costos.
La Comissió Europea ha avaluat aquest projecte amb 14 punts sobre 15, i el punt de tall és de 12 punts.
