EIDOS: Estudis de cultura i comunicació

recerca
  • Sociologia de la cultura i de la comunicació
  • Opinió pública i memòria col·lectiva
  • La comunicació audiovisual en l’era digital
  • Bretxa digital i conflictes intergeneracionals 
  • Ètica periodística i tractament mediàtic del conflicte 

Sociologia de la cultura i la comunicació. Aquesta línia de coneixement pretén estudiar les diverses formes de creació, circulació i participació cultural en la societat contemporània. En aquest sentit podem destacar la creació de continguts i l’emergència de nous gèneres comunicatius en l’era digital. Destaquem l’estudi de la noves pràctiques culturals i de les noves formes de participació i de relació en un nou entorn dinàmic i fluctuant. També volem analitzar com impacta l’ús de la tecnologia digital en la producció i la difusió de coneixement i continguts audiovisuals.

Opinió pública i memòria col·lectiva. La digitalització de la informació ha engegat un procés de personalització i selecció de temàtiques que posen en tensió els paradigmes interpretatius de  les dinàmiques de generació d’opinió pública. Els nous hàbits de consum de la informació a nivell personal i social suposen perills de polarització dels posicionaments polítics, però també impliquen el naixement de nous espais per a la interacció pública. Les eines teòriques i metodològiques de la comunicació de masses i de la sociologia de l’opinió pública necessiten posar-se al dia per trobar aproximacions rigoroses que descriguin les dinàmiques actuals. Pretenem explorar algunes zones d'intersecció entre la comunicació i el pensament polític, com les que representen, per exemple, les nocions d'opinió pública i de memòria col·lectiva. Això es materialitza en una recerca interdisciplinària sobre els aspectes més sensibles de la democràcia des d'una perspectiva comunicativa, i en la seva redefinició en l'era de la digitalització.

La comunicació audiovisual en l’era digital. La cultura contemporània posa a l’abast de tothom l’accés als productes audiovisuals, tant des del vessant de consum com del de producció. Les imatges –estàtiques i en moviment–, el so i la música omplen la simbologia amb la qual els ciutadans actuals es representen i s’expliquen el món. Un món que està en contínua evolució i on l’adopció de les tecnologies ens col·loca davant la necessitat de repensar les perspectives d’anàlisi. L’agenda actual d’aquest camp d’estudi contempla conceptes nous com el transmèdia o la mediació dels objectes visuals i les tecnologies digitals en les interaccions humanes.  Entenem la comunicació audiovisual com un artefacte cultural a partir del qual es poden establir relacions amb diversos llenguatges i disciplines que ajudin a identificar-ne les implicacions socials. 

Bretxa digital i conflictes intergeneracionals. Aquesta línia de coneixement pretén analitzar la distància i els conflictes culturals  que es produeixen entre diferents generacions. Es vol explorar en quina mesura existeix una “bretxa digital” entre adolescents, pares i professors i quina incidència té aquesta en les percepcions i pors que tenen els segons respecte als usos de les TIC que fan els primers. Estudiem la percepció i ús de les TIC per part de diversos col·lectius per crear noves xarxes de relació i comunicació social especialment per part dels adolescents. Dins aquest àmbit de treball es van realitzar el projecte AUSTICA i el projecte DIGECON.

Ètica periodística en el tractament dels grups discriminats. L’objectiu d’aquesta línia de treball és l’estudi de la responsabilitat ètica del periodisme en el tractament informatiu, especialment en situacions de conflicte. Es volen analitzar, per exemple, els codis deontològics i els criteris que apliquen els comunicadors per a elaborar les seves informacions, com també el grau de compliment de les recomanacions que han formulat algunes institucions. També s’analitzen les noticies referides als grups ètnics o a les minories socials i culturals en situacions de conflicte. Igualment podem estudiar els usos socials dels mitjans de comunicació i les TIC i la incidència que els missatges mediàtics tenen sobre les audiències; en especial, les formades per “grups sensibles” de la població com els nens o els adolescents. Però, també, grups socials (com les dones o els immigrants) històricament discriminats i que no sempre reben un tractament mediàtic adequat.