Estats (des)Units d’Amèrica davant la cita del 3N
03.06.2020

Dos especialistes analitzen el complex panorama polític del Estats Units, just abans de l’esclat de les protestes, en un webinar organitzat pel Diploma d’Especialització Universitària en Comunicació i Política als Estats Units d’Amèrica


“La divisió que avui viu la societat nord-americana arrenca, encara que pugui semblar paradoxal, al final de l’era George W. Bush i, particularment, la victòria de Barack Obama, el primer afroamericà que va aconseguir la Casa Blanca i que va arribar amb un missatge d’unitat per superar precisament una era, l’”era Bush”. Amb aquesta afirmació de Gustau Alegret (@GustauAlegret), periodista internacional que treballa a Washington DC, on exerceix com a director de notícies als EUA per al canal internacional NTN24, va començar el webinar que va organitzar el nou Diploma d’Especialització Universitària en Comunicació i Política als Estats Units d’Amèrica per conversar sobre les eleccions presidencials del pròxim 3 de novembre. 

Primer, la política

Obama va aconseguir una victòria històrica l’any 2008 amb 365 vots del Col·legi Electoral contra els 173 que va aconseguir el candidat republicà John McCain. “Les guerres de l’Iraq i l’Afganistan deixaven xifres que colpejaven cada vegada que els mitjans recordaven els morts. Gallup, al final de l’era Bush, ens recorda que el llavors president republicà tenia una popularitat del 25 per cent, una xifra extraordinàriament baixa. Bush havia aconseguit nivells d’aprovació del 90 per cent per la seva gestió després dels atemptats de l’11 de setembre. Aquesta ombra de Bush, de la qual no es va poder lliurar John McCain llavors, marcava l’inici d’una era que, a l’Amèrica profunda i sobretot a l’Amèrica WASP (la White Anglo-Saxon Protestant), van veure com una amenaça”, va explicar Alegret. Això en política.  

Després, els números

En economia, la desocupació a l’any 2008 superava la xifra del 6 per cent: “un sis i mig als Estats Units és molt alt, i després va pujar més amb la crisi econòmica que va venir l’any 2008 i 2009, i a partir d’allí, la recuperació a la qual va haver de fer front l’administració Obama. Hi havia 10 milions de desocupats i el mes anterior a les eleccions 600.000 persones van perdre la feina. Això afectava la classe mitjana nord-americana que ja havia vingut deteriorant-se i que veia també a la globalització i els tractats de lliure comerç com el gran enemic pel qual havia apostat l’administració Obama. I per això, quan passen els primers quatre anys, Obama perd força, guanya la seva reelecció però perd força; va perdre, al 2012, quatre milions de vots”, va contextualitzar Alegret.

Encertar al cor

“Per entendre la divisió, la desunió actual dels Estats Units, cal entendre el que a mi em sembla que els ultraconservadors han encertat més i millor, que és parlar-li al cor dels nord-americans”, va assegurar, per part seva, l’assessor de comunicació i consultor polític Antoni Gutiérrez-Rubí (@antonigr), fundador i director d’Ideograma. Una segona consideració té a veure amb la irrupció digital: “Facebook, al 2005. Les primeres eleccions del 2008 de Barack Obama són les primeres eleccions digitals. Twitter, al 2006. És aquest moment quan es produeix un canvi en les maneres de comunicar i de fer campanya electoral, on la cultura digital i les campanyes digitals comencen a generar un element pervers, que estem veient actualment, i és que la gran conversa cada vegada està més polaritzada”. Existeix, també, una tercera consideració, relacionada amb una desconnexió amb elements culturals profunds dels EUA: “aquesta llavor, d’una certa arrogància cap als elements culturals tradicionals dels nord-americans, avui s’ha convertit en la poderosa energia que pot portar a Donald Trump a una victòria important”.

“Per entendre aquesta divisió d’avui cal entendre les llavors de l’ahir, i bona part d’aquelles llavors tenen a veure amb la desconnexió emocional, amb la ruptura digital i, també, amb aquesta desconnexió cultural”, va afegir Gutiérrez-Rubí. 

Una victòria de Trump o una derrota de Hillary?

Els convidats van analitzar per què els nord-americans van votar per Donald Trump o per què no es van mobilitzar per Hillary Clinton en les eleccions que van portar a Trump a la Casa Blanca. Alegret va assenyalar que “Clinton va guanyar aclaparadorament el vot popular, un avantatge de més de dos milions i mig de vots, que és similar a la victòria de Barack Obama en la seva reelecció l’any 2012. Trump va guanyar les eleccions gràcies al sistema electoral als Estats Units, que és un sistema indirecte pel qual tu votes per triar els membres del col·legi electoral que et donaran aquests vots fins aconseguir els 270. I Trump va guanyar les eleccions gràcies al vot blanc, però no només al vot blanc. Va mantenir l’aliança de votants que han sustentat tradicionalment les victòries republicanes, votants conservadors blancs, del sud i oest de país, i a ells es van unir milions de votants del mig oest”. També hi havia classe mitjana treballadora, “que es van bolcar en aquestes eleccions i que –important–, milers d’ells no havien acudit a unes eleccions anteriors i que en aquestes sí van decidir mobilitzar-se”.

L’any 2016, va apuntar Alegret, prenent una frase de la consultora demòcrata Mandy Grunwald, “el desig de canvi va ser més gran que la por a Donald Trump, que la por al risc”.

Cocktail explosiu

El viratge ideològic del Partit Republicà, les primàries del Partit Demòcrata i la carrera cap a la convenció demòcrata per obtenir la nominació del partit van ser alguns dels assumptes que es van tractar. Durant el debat, es va parlar de l’anomenat efecte “Rally round the flag” i la COVID-19 en el lideratge de Trump. “Les primàries s’han vist afectades per la pandèmia i la pandèmia ho marca tot”, va assegurar Alegret. Segons Gutiérrez-Rubí, “és cert que a Donald Trump l’evolució de la pandèmia i les seves declaracions absolutament inoportunes, els seus errors en la gestió de la mateixa, el deixen en una situació complicada, però també el posa en el centre permanentment; tots els dies cal veure què està dient el president o què està dient el Govern en relació amb la pandèmia i, per tant, això li dona una gran centralitat”. Per Alegret, “la pandèmia és avui un element disruptiu que canvia l’estratègia de Trump i canvia l’estratègia de [Joe] Biden. Trump gaudeix del podi que li ofereix la presidència i això fa que ell vagi aprofitant millor el context de la pandèmia”. 

enlightenedL’acte, que va comptar amb un centenar d’inscrits, va estar conduït per la Dra. Elena Yeste (@yeste_elena), periodista i professora a la Universitat Ramon Llull i Directora del Diploma d’Especialització Universitària en Comunicació i Política als Estats Units d’Amèrica. Tres alumnes del Màster Universitari en Comunicació Política i Social de l’edició 2019-2020 van protagonitzar el posterior debat amb els ponents i diversos assistents van formular preguntes. Entre altres qüestions, es va comentar sobre la tècnica del Geofencing, la potent arma electoral de Trump.