Testimoni d’un Alumni de Relacions internacionals
15.02.2018

Miguel Hernandez-Bronchud té 22 anys i és el consultor estratègic més jove de Deloitte. Allà va fer les darreres pràctiques de la carrera i, una vegada graduat, el van contractar.

Quan va triar aquests estudis ja sabia a què es volia dedicar?

Tenia clar que volia fer alguna cosa relacionada amb l’economia, però també sabia que no volia ser el típic perfil d’ADE o d’Econòmiques. Relacions Internacionals té un caràcter multidisciplinari. El primer any estudies història, filosofia, dret internacional... però també economia. Acabes amb un coneixement global que et prepara molt més de cara a futures entrevistes o si vols singularitzar-te en la teva competència; et crees un perfil molt més competitiu. Crec que, avui dia, les empreses busquen aquesta versatilitat professional que aporta un grau com Relacions Internacionals. Ara tot està tan connectat que, com més sàpigues, millor.

Què dius quan algú et pregunta quin és el teu ofici?

Sempre dic que he estudiat Relacions Internacionals amb Economia. A tercer tens l’opció d’especialitzar-te en economia, en comunicació o en foreign policy, que serien més aviat temes diplomàtics. I jo vaig agafar l’especialitat d’economia. Però, és clar, jo tinc companys que han fet comunicació i que volen ser periodistes de guerra, tinc companys que han fet diplomàcia que volen ser ambaixadors i tinc companys que, com jo, van fer economia i volen treballar en diferents institucions econòmiques. Sempre és millor dir en què t’has especialitzat, perquè dóna una idea més concreta. Jo entenc que la gent es quedi una mica parada quan dius que has estudiat Relacions Internacionals, perquè sembla una disciplina molt oberta que comprèn una gran diversitat de temes.

S’imaginava què acabaria fent quan va decidir estudiar aquest grau? A més, el grau tot just acabava de començar...

Era una mica una aventura per a tothom. No tenies feedback de cap membre d’Alumni. No ho feien en altres universitats, només n’hi havia una a Madrid, però era una carrera encara experimental. Em va agradar molt l’opció que et donaven d’anar a estudiar fora i de fer pràctiques: en el meu cas vaig estudiar a Corea del Sud durant un semestre, en una universitat coreana que té un conveni amb la nostra, la Kyonggi University, al costat de Seül, i després ho vaig ajuntar amb un semestre de pràctiques a jornada completa a Deloitte.

És un concepte de carrera molt diferent...

És clar, és una carrera que et dona la possibilitat d’organitzar-te-la tu mateix. Jo tinc el mateix títol que el meu company de promoció, però les meves experiències i les seves no tenen res a veure. Ell es va especialitzar en periodisme de guerra o en diplomàcia i jo en economia, i potser ell ha viscut a Brussel·les i a la Xina un any, i jo a Corea i a Londres... Dins aquesta carrera, cadascú fa la seva pròpia carrera. És el que té de positiu un grau tan ampli.

Com eren les classes?

A les unitats formatives hi venia gent experta en Relacions Internacionals, com per exemple Andrei Grachev, historiador, exportaveu del president Gorbatxov i president del Comitè Científic del New Policy Forum. Vam tenir gent molt interessant, que havia participat activament en moments clau d’abast mundial, professors de Yale… Eren assignatures que duraven tres o quatre dies, les vivíem amb intensitat, les aprofitàvem molt. El fet que fóssim grups petits, de deu persones, ens permetia fer preguntes, parlar, discutir.

Què és el que més recorda de la universitat?

El que més recordo de la universitat són els companys. Al final és amb ells amb qui passes més temps, amb qui acabes fent amistat. I des del punt de vista acadèmic el que més recordo són els debats que es formaven a classe. Ens van ensenyar molt a parlar en públic. I això és una cosa que a Espanya no es treballa gaire.

Parli’m de les sortides professionals. A què es dediquen els seus companys?

Molts dels meus companys de classe el que fan ara és un màster per a especialitzar-se en el tema que més els interessa. N’hi ha d’altres que treballen a les Nacions Unides, o en organitzacions internacionals, o en consultories, també n’hi ha en ONG i encara n’hi ha d’altres que aprenen idiomes com l’àrab o el rus, perquè volen treballar en geopolítica i parlar aquestes llengües és un plus.

Si compara aquest moment amb les expectatives que tenia en començar aquesta carrera, com ho veu?

Si fa quatre anys m’haguessin dit que ara seria la persona més jove de Deloitte, ja hi firmava.

Quin perfil ha de tenir el jove que vulgui estudiar Relacions Internacionals?

Ha de ser una persona amb molta curiositat intel·lectual, amb moltes ganes d’aprendre de tot i de no tancar-se en un perfil gaire específic. És a dir, si a tu t’encanta la física, no vinguis aquí i estudia Física. Si tens aquesta curiositat intel·lectual d’entendre el que passa al món, per què passa, i per què passa ara mateix, és una carrera molt interessant.

Text i fotos: Maria Girona. Entrevista publicada a La Revista de Blanquerna nº 38.