Blanquerna Ramon Llull University
Blanquerna Ramon Llull University
Cercador
jordi riera

“Tornar per viure allò que no volem simular”

7 de setembre del 2026

Tornar de vacances és també tornar a habitar la Universitat. Retrobar persones, reprendre projectes, tornar a omplir aules, passadissos i espais compartits. En definitiva, recuperar aquella part de l’experiència universitària que no succeeix només en els plans d’estudi ni pot reduir-se a una pantalla.

A finals d’agost, José María Lassalle publicava a La Vanguardia un article amb un títol difícil d’ignorar: “IA i universitat: reformar-se o morir”. La provocació és eficaç. Però mentre el llegia em preguntava si, almenys en el nostre cas, aquesta era realment la pregunta. Perquè reformar-nos, a Blanquerna, ja ens estem reformant, pas a pas, any rere any.

L’actualització metodològica permanent i NEXUS estan desplegant una manera d’aprendre més interdisciplinària, interestudis i intercentres, aplicada i connectada amb problemes reals. Hem posat en marxa Blanquerna Extended, despleguem els estudis de Medicina i el nou campus de salut[EASG1] , incorporem noves titulacions i equips, avancem en nous graus, transversalitzem estructures i comencem a imaginar el Campus de les Arts.

No estem esperant que el futur arribi. Com dèiem abans de marxar de vacances, estem intentant fer que passi. Per tant, la pregunta és una altra: per a què ens estem transformant?

Aquest estiu he coincidit amb tres lectures aparentment molt distants. Deep Utopia, de Nick Bostrom, que m’ha retornat a les preguntes que planteja la seva fascinant “hipòtesi de la simulació” de principis de segle, tota una especulació filosòfica i científica sobre la possibilitat que allò que considerem realitat pugui ser només una simulació de naturalesa computacional i d’intel·ligència artificial avançada. Art Cure, de Daisy Fancourt, que desenvolupa magistralment l’evidència científica de fins a quin punt les arts poden transformar la salut i el benestar. I Edgar i Peter Schein, a Humble Leadership, que ens recorden que les organitzacions complexes no es transformen només des de les estructures i les jerarquies, sinó des de les relacions, la confiança i el reconeixement de l’altre.

Tres lectures molt diferents que m’han conduït però a una mateixa pregunta-reflexió: què vol dir avui fer una universitat profundament humana davant d’un món cada vegada més travessat per la intel·ligència artificial, i que tant li preocupa al professor Lassalle?

Podem repetir i coincidir amb ell que ens cal més humanisme. A Blanquerna l’humanisme forma ja part de la nostra tradició i de la nostra identitat. Però, si queda reduït a una declaració filosòfica o a unes quantes assignatures d’humanitats o a un departament, desvinculat de l’experiència cultural, artística i relacional de l’estudiant, correm el risc de convertir-lo en un concepte confortable que ens permeti dir: «nosaltres això ja ho fem».

L’humanisme universitari que defensem des de Blanquerna també ha de poder-se “viure”. I potser aquesta és una de les grans qüestions que la IA ens obliga a repensar. Si cada vegada podem simular millor una conversa, produir un text, generar una imatge, sintetitzar coneixement o personalitzar digitalment un procés d’aprenentatge, haurem de decidir amb més claredat què volem que els nostres estudiants no es limitin a “simular”, sinó que puguin “viure” en el marc del projecte Blanquerna.

Viure allò que cap “simulació virtual” no podrà substituir: confrontar el propi criteri amb el dels altres lluny de les pantalles, habitar la discrepància i la complexitat, travessar fronteres disciplinàries, assumir responsabilitats compartides, crear, interpretar, competir esportivament, cooperar, comprometre’s, descobrir nous llenguatges culturals i artístics, cercar respostes que transcendeixin allò material o immediat i, en definitiva, deixar-se transformar per una comunitat real. Sentir, en definitiva, que durant uns anys no només han passat per una universitat, sinó que n’han format part. Això també és formació. I cada vegada serà més diferencial.

Per un altre costat, llegint Daisy Fancourt a Art Cure es constata que les arts no són un luxe ni un complement decoratiu de la vida: tenen efectes sobre el benestar, la salut, les capacitats cognitives i els vincles socials. Aquesta mirada ens interpel·la especialment mentre avancem en la definició del futur Campus de les Arts Blanquerna. No hauríem de voler crear simplement un projecte-lloc on s’estudiïn les arts. Ens interessa molt més explorar una universitat travessada per les arts: on estudiants de disciplines diferents puguin crear junts; on NEXUS trobi nous territoris de trobada; on la cultura, la música, el teatre, el cinema, la dansa o la literatura formin part de l’experiència de ser universitari.

Aquest és també el sentit profund de parlar de vida universitària. Que les nostres facultats no siguin llocs on els estudiants venen, passen i marxen. Que siguin llocs on valgui la pena quedar-se. On passin coses. I on ens passin coses.

Aquesta manera d’entendre la comunitat té també altres expressions. Aquests dies hem fet pública la convocatòria del Pla extraordinari de transició voluntària i incentivada cap a la jubilació. Transformar una institució significa incorporar nous projectes i noves generacions, però també reconèixer aquells que l’han construïda. Acompanyar dignament una transició, agrair trajectòries i facilitar relleus és cuidar simultàniament les persones i la institució.

I és també una manera de liderar. És allò que Edgar i Peter Schein anomenen humble leadership: menys confiança exclusiva en la jerarquia i més capacitat per construir relacions, escoltar, generar confiança i crear les condicions perquè les persones puguin aportar el millor que saben. També això és humanisme aplicat.

Comencem, doncs, el curs amb molta il·lusió. No perquè Blanquerna hagi de començar ara a transformar-se. Al contrari: moltes coses que havíem imaginat ja estan passant i moltes altres comencen a prendre forma. No són iniciatives independents o inconnexes. Van configurant una determinada manera de fer universitat: acadèmicament exigent, innovadora i preparada per als temps que vindran.

Però també una universitat intensament viscuda. Cultural. Artística. Esportiva. Relacional. Compromesa. Segura. Oberta. Curiosa. Profundament humana, des de l’humanisme cristià que inspira el nostre ideari i el nostre llegat.

El nostre repte és fer que tot això passi i, encara més, aconseguir que tingui ànima.

Benvinguts al curs 2026-2027!

Dr. Jordi Riera Romaní

Director General de la Fundació Blanquerna

logo

T'equipem per al canvi