No es va equivocar l'Alumni i secretari de comunicació de la Generalitat, Sr. Miquel Martín Gamisans, quan va dir que homenatjàvem tres grans referents del món de la comunicació, un reconeixement que es fa en consideració als seus extraordinaris mèrits en la pràctica professional, la divulgació i la formació dels professionals del periodisme, les relacions públiques i la publicitat.

Bassat, un referent del sector publicitari

Lluís Bassat i Coen és un dels professionals més reconeguts de la història de la publicitat a casa nostra. A finals de la dècada dels seixanta va portar a terme una campanya de promoció de les màquines d'afaitar Filomatic que el va convertir en un referent del sector. L'any 1975 va fundar l’agència Bassat & Asociados i l'any 1980 es va unir a la multinacional, Ogilvy & Mather, formant d'aquesta manera el grup Bassat Ogilvy Iberia, on Lluís Bassat fou president per Espanya i Portugal. Des de 1987 i durant vuit anys va ser assessor de publicitat, comunicació i imatge de la presidència de la Generalitat de Catalunya. Com a president d'Ovideo-Bassat-Sport va ser un dels organitzadors de les cerimònies d'inauguració i clausura dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 a Barcelona.

En el seu parlament, Bassat va recordar les seves primeres feines com a venedor de televisions... anant de porta en porta, fins que li va vendre una a un bar. Allà, tot va començar. I va triomfar, ja ho sabem. Ha ocupat els càrrecs de President del Grupo WPP Iberia, membre del consell d'administració d'Ogilvy Worldwide i ha estat o és membre de múltiples patronats de fundacions acadèmiques, culturals i socials. És Doctor Honoris Causa per la Universitat Europea de Madrid. L’any 2007 va constituir la Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat, que té com a principals objectius l’ajuda a les persones necessitades, la promoció de l’art contemporani i l’ensenyament de les tècniques de comunicació publicitària. És autor de dos llibres de referència: El Libro Rojo de la Publicidad i El Libro Rojo de las Marcas, a mès del seu particular llibre de reflexions Confesiones Personales de un Publicitario, un llibre inspirat en el model del seu mestre i soci David Ogilvy.

Ulled, pioner de les relacions públiques

Des de ben jove, Jesús Ulled Murrieta va tenir present la importància de l'empatia per a comunicar, la qual cosa li va obrir les portes a un nou món. Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona i va obtenir el Premi de Llicenciatura Duran i Bas que concedia el Col·legi d'Advocats de Catalunya. És també periodista per l'Escola Oficial de Periodisme de Barcelona. Ha dedicat tota la seva vida al món de la comunicació al capdavant de l'agència que porta el seu nom, “Ulled”, que va fundar l’any 1964 i ha estat pionera de les Relacions Públiques a Espanya. Ho va fer, sense adonar-se'n que estava creant els fonaments d'una nova professió. L'agència ha evolucionat al llarg dels anys d'acord amb les noves exigències i els nous reptes i avui continua essent una agència de referència a Ibèria.

Això sí, la data la té clara: recorda 1975 com l'any de la fundació de les relacions públiques a Espanya. L'any de la llibertat, quan els ciutadans i alhora les empreses redescobrien la força de l'opinió pública. Ulled ha mantingut una estreta relació amb el món editorial, com a fundador i editor de les revistes “Qué leer”, dedicada al món dels llibres, i “Clío”, a la divulgació històrica. A més, ha publicat dos llibres: Mitad payo, mitad gitano (Destino 2012) i Final de travesía (Destino 2016).

Bosch, documentalista de renom

«Heu de viatjar!», va recomanar Carles Bosch i Arisó, periodista, cineasta i un dels fundadors de programes com «30 minuts» i «Sense ficció» per a TV3, als estudiants presents a l'auditori de la Facultat. Heu d'arriscar, fracassar. En resum: aprendre sobre la marxa. Equivocar-se és també una manera d'acabar fent les coses bé. «Em vaig dedicar el periodisme perquè volia conèixer mon i explicar històries», va dir en el seu parlament.

Inicià la seva activitat professional com a reporter de la revista “Interviú” entre 1976 i 1978. La seva carrera en el cinema documental com a director i guionista l'ha portat a explicar moltes històries amb la seva càmera: la Revolució de Vellut a Praga («30 minuts» – Txecoslovàquia des del cor de la revolta, Premi Ondas Internacional), la història dels cubans que intenten emigrar cap a Miami com poden (Balseros), històries d'amor dins la presó (Septiembres) i com Pasqual Maragall i la seva família lluiten contra l'Alzheimer (Bicicleta, cullera, poma). Va ser nominat a l'Oscar per Balseros i va guanyar un Goya i un Gaudí per Bicicleta, cullera, poma.

El periodisme, segons Bosch, és un ofici que s'aprèn sobre la marxa. Quin és el problema? Que la veritat no triomfa, però, almenys, hem d'ajudar i fer tot el possible perquè hi sigui. Ha dirigit reportatges i documentals de 30' i de 52' d'alguns dels esdeveniments internacionals més transcendents, com la Primera Guerra del Golf, les de Bòsnia i Kosovo, com també la Revolució Zapatista. Ha dirigit documentals d'actualitat i ha cobert cròniques per al Telenotícies de TV3 a Afganistan, Iran, Txad, Filipines, Moçambic, Cuba, Mèxic, Uruguai, EUA, etc... i en diversos països europeus.

Els premis Mestres de la Comunicació són un reconeixement del món acadèmic i el món professional a les persones que han destacat en els sectors de la publicitat, les relacions públiques i el periodisme, no sols pels seus èxits professionals, sinó pel seu esforç divulgador en l’àmbit de la formació i el seu compromís en el desenvolupament i les institucions que representen els professionals de la comunicació. Aquesta combinació d'experiència, compromís i vocació educativa els fa mereixedors del títol de mestres de la comunicació.