El redescobriment de la convivència a l'aula, central en el nou episodi del pòdcast L’educació alterada

Com en les edicions anteriors, aquest capítol pren com a fil conductor el llibre col·lectiu L'educació alterada (Pagès Editors), impulsat pel grup de recerca PSITIC de la Facultat. En concret, la conversa s'endinsa en el capítol coordinat pels investigadors i professors del grup Jordi Riera, Mireia Civís, Miquel Àngel Prats, Maria Carme Boqué i Francesc Torralba.

La convivència es construeix des del vincle diari

Per aterrar aquesta recerca teòrica a la realitat pràctica de l'aula, el programa ha comptat amb la participació de Candi, director de l'Escola Can Palmer de Viladecans. Durant l'entrevista, el director ha subratllat que la convivència no és un protocol puntual que s'activa quan hi ha un problema, sinó una cultura que es respira i es posa en pràctica cada dia.

En un centre amb una gran diversitat social i cultural, el projecte educatiu es fonamenta en la creació de vincles afectius, la cura dels processos d'acollida i el desenvolupament d'un sentiment ferm de pertinença.

Aquest episodi permet diferenciar clarament entre conflicte i violència: mentre que el conflicte és inherent a les relacions humanes i suposa una oportunitat d'aprenentatge, davant de qualsevol conducta violenta s'estableix una línia vermella de tolerància zero.

Des de l'escola Can Palmer aposten per eines restauratives, comissions de convivència i la figura de la coordinació COCOBE per evitar la sanció merament punitiva i afavorir la reflexió.

Participació real i revisió del context escolar

Un dels pilars destacats de la recerca del grup PSITIC i de l'experiència de Can Palmer és la participació activa de l'alumnat. La veu dels infants ha de tenir un impacte real en la vida del centre, des de l'elaboració compartida de les normes d'aula fins a la transformació dels espais, com la millora dels patis a través de projectes artístics.

Així mateix, es fa una crida a revisar les estructures de la mateixa escola abans d'atribuir conductes problemàtiques únicament als alumnes. Comprendre la situació personal de cada infant, evitar etiquetes estigmatitzadores i oferir alternatives adaptades permet convertir la institució educativa en un entorn genuïnament segur, inclusiu i participatiu.