Va ser una nit molt especial. El professor i periodista Ramon Besa glossà els premiats, amb un discurs molt sentit, en què va reconèixer la gestió que van fer després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, del 17 d’agost de l’any passat: “La majoria de la gent es va sentir acompanyada i segura, estaven connectats amb el que passava i aquest és el gran mèrit de la Patrícia i en Marc: difondre el missatge com cal.” Besa va recordar la importància del periodisme en moments d’emergència com aquell, una prova exemplar d’informar sobre què passa “sense oblidar la vocació de servei i la finalitat que arribés a tothom, tant a ciutadans com a turistes o a periodistes traduint tots els missatges en català, castellà, anglès i francès”.
Una de les nostres!
Però més enllà dels fets, el professor Besa no s’ha pogut estar de remarcar el goig que feia premiar, per primera vegada, una antiga estudiant:
“Les Jornades Blanquerna, i els premis Blanquerna, han acabat per crear també comunitat —aquesta paraula que està tant de moda—, i professors, alumnes, treballadors, visitants, tots plegats ens sentim partícips del mateix sentiment de gratitud: la premiada és una de les nostres, i el premiat, en Marc Homedes el sentim nostrat, per la seva manera de ser i per la seva obra, mereixedor d’un premi al qual hauríem de donar tanta o més importància, jo crec, que als que en el seu dia van rebre figures com John Carlin, Jordi Évole, Ana Pastor i David Simon”.
Us convidem a recuperar el seu discurs sencer.
Patrícia Plaja va reiterar que el premi “és de tots els professionals que van treballar en la gestió dels atemptats de manera anònima”. I aprofità l’ocasió per a fer una crida sobre l’ofici: “El periodisme de fonts és tan important com el periodisme de mitjans. Només hi ha dos tipus de periodistes: els bons periodistes i tota la resta.” En aquesta línia, va insistir en el que sembla una obvietat: “Els periodistes NO han de fer política. Els periodistes han d’informar del que passa, analitzar-ho, interpretar-ho però no haurien de rendir-se als interessos de cap color.”
Finalment, va dedicar el premi al Major Trapero, per la confiança transmesa i per ser la persona que més vegades “ha reconegut la feina i m’ha donat les gràcies per treballar al seu costat”. Sobre el cos de Mossos, Plaja va ser emfàtica: “Aquesta institució, com haurien de fer els periodistes, no fa política (...) Mossos d’Esquadra i periodistes van al mateix vaixell (...) Tots dos busquem la veritat però sobretot busquem desemmascarar la mentida i que no s’imposi la por.”
Per la seva banda, Marc Homedes va voler reconèixer la feina ben feta d’un ampli equip que aquell dia “empoderava el ciutadà, fent-lo ciutadà informat, per entre tots vèncer els terroristes en el camp mediàtic i simbòlic en el qual són experts”. I va recordar les víctimes: “Vull pensar que si la nostra tasca va servir per a asserenar, per a transmetre tranquil·litat, per a generar confiança, en certa manera; en aquest sentit almenys, vam guanyar als terroristes”. També va destacar la figura de Joaquim Forn, “el conseller que va aportar a la gestió política de l’emergència sentit comú, lideratge, professionalitat i empatia”.
Des de l’any 1995, Blanquerna FCRI organitza aquestes jornades amb l’objectiu d'acostar els estudiants al món professional a través de conferències, taules rodones i debats en què participen experts de cada sector.
